miniatura|Paràbola del fill pròdig per Guercino Les paràboles de Jesús es poden trobar als evangelis canònics, i en alguns dels evangelis no canònics, però principalment es troben als tres evangelis sinòptics. Representen una part clau del Ministeri de Jesús, formant aproximadament una tercera part dels seus ensenyaments. Els cristians enfatitzen aquestes paràboles com a paraules de Jesús, que creuen que són els ensenyaments de Déu, segons i .J. Dwight Pentecost, 1998 The parables of Jesus: lessons in life from the Master Teacher page 10Eric Francis Osborn, 1993 The emergence of Christian theology page 98
Les paràboles de Jesús són històries aparentment senzilles i memorables, sovint amb imatges, i que transmeten missatges. Els estudiosos consideren que tot i la simplicitat aparent d'aquestes paràboles, transmeten missatges profunds i són centrals per a conèixer els ensenyaments de Jesús de Natzaret. Els autors cristians no ho veuen com a meres històries per il·lustrar ensenyaments, sinó com analogies internes amb la natura es converteix en un testimoni del món espiritual.Friedrich Gustav Lisco 1850 The Parables of Jesus Daniels and Smith Publishers, Philadelphia pages 9–11Ashton Oxenden, 1864 The parables of our Lord William Macintosh Publishers, London, page 6
Moltes de les paràboles de Jesús es refereixen a coses simples i quotidianes, com una dona que fa pa (Paràbola del llevat), un home que truca la porta del seu veí a la nit (Paràbola de l'amic inoportú), o l'atracament d'un home a la carretera (Paràbola del bon samarità); i no obstant això s'aborden els principals temes religiosos, com ara el creixement del Regne de Déu, la importància de l'oració i el significat de l'amor.
A la civilització occidental, aquestes paràboles formen el prototip del terme paràbola i a l'edat moderna, fins i tot entre aquells que saben poca cosa de la Bíblia, les paràboles de Jesús romanen com algunes de les històries més conegudes del món.William Barclay, 1999 The Parables of Jesus page 9
Etimologia i fonts miniatura|L'ovella perduda, de James Tissot La paraula paràbola prové d'una traducció de la paraula מָשָׁל (mashal) que també es pot referir a un enigma. Per als jueus sempre han estat familiar els ensenyaments a través de paràboles, i per això n'hi ha diverses a l'Antic Testament. L'ús de les paraules de Jesús va ser, per tant, un mètode d'ensenyament natural que encaixa en la tradició del seu temps.Pheme Perkins, 2007 Introduction to the synoptic gospels page 105 Les paràboles de Jesús han estat citades, ensenyades i discutides des dels orígens del Cristianisme.
Evangelis canònics
Els tres evangelis sinòptics contenen les paràboles de Jesús. L'Evangeli segons Joan només conté històries sobre el vi i el Bon Pastor, que alguns consideren que són paràboles.Per exemple The Vine and the Branches per David Tryon, així com altres al llarg de la història com Jean Cauvin a John Calvin's Comentari de Joan Volum 2 Inclou al·legories però no paràboles. Diversos authors com Barbara Reid, Arland Hultgren o Donald Griggs comenten que "les paràboles ssón una absència notable als evangelis de Joan".Barbara Reid, 2001 Parables for Preachers page 3Arland J. Hultgren, 2002 The Parables of Jesus page 2Donald L. Griggs, 2003 The Bible from scratch page 52L'article de l'Enciclopèdia Catòlica sobre les paràboles indica que "no hi ha paràboles a l'Evangeli segons Joan" l'article de l'Enciclopèdia Britànica sobre l'Evangeli segons Joan afegeix: "Heus aquí que l'ensenyament de Jesús només conté paràboles i al·legories als evangelis sinòptics, utilitzant aquest recurs a tort i a dret."
L'Enciclopèdia Catòlica afirma que "No hi ha paràboles a l'Evangeli segons Joan. Als sinòptics... n'hi ha un total de 33, però alguns han elevat el nombre als seixanta, incorporant-hi expressions proverbials" L'Evangeli segons Lluc és el que conté més paràboles, amb un total de 24 paràboles en total, i 18 de singulars; l'Evangeli segons Mateu conté 23 paràboles de les quals n'hi ha 11 d'úniques, i l'Evangeli segons Marc en conté 8, de les quals 2 són úniques.
Cox i Easley justifiquen l'anomenada harmonia dels Evangelis a través de les paràboles seguint els següents recomptes: 11 només en Mateu, 2 només en Lluc, 18 només en Mateu, 4 a Mateu i Lluc, 4 a Mateu, i 6 a Mateu, Marc i Lluc. No inclou cap paràbola per a l'Evangeli segons Joan.Steven L. Cox, Kendell H Easley, 2007 Harmony of the Gospels page 348
Altres documents Les paràboles atribuïdes a Jesús també es troben en altres documents a part de la Bíblia. Alguns coïncideixen amb els evangelis canònics i alguns no formen part de la Bíblia. L'Evangeli de Tomàs, que és no canònic, conté 15 paràboles, 11 de les quals tenen paral·lelismes en els quatre evangelis canònics. L'autor desconegut de l'Evangeli de Tomàs en cap moment utilitza la paraula paràbola, el que fa difícil de saber què considerava que era una paràbola per ell.Scott, Bernard Brandon (1989). Hear Then the Parable: A Commentary on the Parables of Jesus. Minneapolis: Fortress Press, 33–34. El nombre total de paràboles de Jesús no és clar. John Dominic Crossan en compta 15, Ron Cameron 14, i Bernard Brandon Scott 13. Vegeu també Crossan, John Dominic (1992). In Parables: The Challenge of the Historical Jesus. Sonoma, CA: Polebridge Press and Cameron, Ron (1986). Parable and Interpretation in the Evangeli de Tomàs. Forum 2/2. Les úniques paràboles de Tomàs són la "Paràbola de l'assassí" i la "Paràbola del flascó buit".
L'Apòcrif de Jaume també conté tres paràboles úniques atribuïdes a Jesús. Se'ls coneix com a "Paràbola de l'espiga", "Paràbola del gra de blat" i "Paràbola de la data".Cameron, Ron (2004). Sayings Traditions in the Apocryphon Of James. Cambridge, MA: Harvard Divinity School, 8–30.
La hipotètica font Q és vista com la font d'algunes paràboles de Mateu, Lluc i Tomàs.Theissen i Merz 1996, p.339
Finalitat A l'Evangeli segons Mateu (13:10–17) Jesús respon una pregunta sobre l'ús de les paràboles:. Vegeu també i
Els deixebles s'acostaren i li van preguntar: Per què els parles en paràboles? Ell els respongué: A vosaltres, Déu us dona a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen.
Mentre i poden suggerir que Jesús només volia parlar a la multitud en paràboles, mentre que en privat ho explicava tot als deixebles, els investigadors moderns sostenen que Jesús feia servir les paràboles com a mètode d'ensenyament, tant en privat com en públic.Harris, Stephen L., Understanding the Bible. Palo Alto: Mayfield. 1985. Dwight Pentecost suggereix que, atès que moltes vegades Jesús va predicar a una audiència mixta de creients i no creients, feia servir les paràboles per revelar la veritat a alguns, però ocultar-la als altres.
Al , Lisco i Patrick Fairbairn van afirmar que a les paràboles de Jesús "la imatge presa del món visible s'acompanya d'una veritat del món invisible (espiritual)", i que les paràboles de Jesús no són "meres similituds que serveixen per il·lustrar alguna cosa, sinó analogies internes on la natura es converteix en un testimoni del món espiritual". De la mateixa manera, al , definint una paràbola com "una història terrenal amb un significat celestial", William Barclay afirmà que les paràboles de Jesús fan servir exemples familiars per dirigir les ments dels homes cap a conceptes del Cel cristià. Suggereix que Jesús no va fer paràboles només com analogies, sinó que es basava en una "afinitat cap a dintre entre l'ordre moral i espiritual"."William Barclay, 1999 The Parables of Jesus pages 12.
Temàtiques Es poden agrupar les paràboles en temes per la similitud dels temes tractats. La paràbola del llevat és correlativa a la paràbola del gra de mostassa en Mateu i Lluc, i comparteix el tema del Regne del Cel que creix a partir d'un origen petit.Ben Witherington, Women in the Ministry of Jesus: A study of Jesus' attitudes to women and their roles as reflected in his earthly life, Cambridge University Press, 1987, , p. 40–41. La paràbola del tresor amagat i la paràbola de la perla també es poden interpretar conjuntament com una manera de mostrar el valor del Regne de Déu i la necessitat d'adoptar mesures per arribar-hi.John Nolland, The Evangeli de Mateu: A commentary on the Greek text, Eerdmans, 2005, , p. 565–566. La paràbola de l'ovella perduda, la paràbola de la dracma perduda i la paràbola del fill pròdig es poden interpretar conjuntament per a explicar la redempció.Richard N. Longenecker, The Challenge of Jesus' Parables, Eerdmans, 2000, , p. 201–204.
La paràbola del servent fidel i la paràbola de les deu verges, anunciades en Mateu, parlen de l'espera d'un nuvi, i tenen un tema escatològic: estar preparats pel dia de la veritat.R. T. France, The Gospel According to Mateu: An introduction and commentary, Eerdmans, 1985, , p. 348–352. La paràbola del blat i el jullR. T. France, The Gospel According to Mateu: An introduction and commentary, Eerdmans, 1985, , p. 225. la paràbola de l'home ric,John Clifford Purdy, Parables at Work, Westminster John Knox Press, 1986, , p. 41–43. la paràbola de la figuera,Bernard Brandon Scott, Hear Then the Parable: A commentary on the parables of Jesus, Fortress Press, 1989, , p. 338–340. i la paràbola de la figuera estèrilPeter Rhea Jones, Studying the Parables of Jesus, Smyth & Helwys, 1999, , p. 123–133. també tenen una temàtica escatològica.
Hi ha altres paràboles individuals singulars, com la paràbola del servent despietat, que tracta del perdó,Craig S. Keener, A Commentary on the Evangeli de Mateu, Eerdmans, 1999, , p. 456–461. la paràbola del bon samarità, que tracta de l'amor;Joel B. Green, The Evangeli de Lluc, Eerdmans, 1997, , p. 432. i la paràbola de l'amic inoportú, sobre la persistència en l'oració.I. Howard Marshall, The Evangeli de Lluc: A commentary on the Greek text, Eerdmans, 1978, , p. 462–465.
Relació de paràboles El quadre que hi ha sota aquestes línies permet comprovar l'anomenada harmonia de l'Evangeli, que es refereix a les referències creuades de les paràboles en diversos textos. Pel que fa a l'Evangeli segons Joan, en realitat no hi apareixen paràboles, sinó només al·legories, però al quadre s'han incorporat dues referències que es poden interpretar relacionades amb les paràboles, tot i que alguns autors les considerarien "forçades".
Algunes paràboles tenen referències paral·leles en evangelis que no són considerats canònics, la Didakhé i cartes dels pares apostòlics. S'inclouen en una columna del mateix quadre, tot i que no tenen res a veure amb l'anomenada harmonia de l'Evangeli.