miniatura|Imatge de gent que fa una salutació nazi, amb una persona que es nega a fer-la. Alemanya, 1936. La conformitat és l'adequació de les opinions, els judicis, les actituds o la conducta d'una persona a les normes socials o a les opinions i comportaments dels altres com a conseqüència de la influència social. Pot consistir tant en una adaptació exterior i temporal del comportament com en una acceptació privada més duradora de les normes o creences del grup. És un dels fenòmens centrals estudiats per la psicologia social.
Forma part dels processos de socialització i d'influència social pels quals l'individu adapta progressivament la seva conducta a valors i regles de la comunitat. Quan una persona adopta públicament una conducta sense assumir-ne privadament les creences subjacents, es parla de complaença (de l'anglès compliance); si la norma o creença és assumida com a pròpia, pot produir-se una internalització. L'obediència és un fenomen relacionat però diferent: implica modificar la conducta en resposta a una ordre directa, habitualment procedent d'una persona investida d'autoritat.
La conformitat respon, entre altres factors, a necessitats psicològiques d'afiliació: les persones tendeixen a evitar el rebuig dels seus grups de referència i a adaptar-se a allò que s'hi considera acceptable. També pot respondre a la voluntat de formar-se una percepció correcta de la realitat o de mantenir una imatge positiva d'un mateix. Una revisió de la recerca sobre influència social identifica precisament la precisió, el manteniment de relacions socials significatives i una concepció favorable d'un mateix com tres motivacions importants de la conformitat i la complaença. La influència pot ser subtil, indirecta i fins i tot produir-se sense que la persona en sigui plenament conscient.
Processos de conformitat miniatura|L'ovella negra representa l'inconformista del grup. Una de les distincions clàssiques en l'estudi de la conformitat és la proposada per Morton Deutsch i Harold B. Gerard el 1955, que diferenciaren entre influència normativa i influència informativa.
La influència normativa es produeix quan una persona s'adapta a les expectatives dels altres per obtenir-ne l'aprovació, mantenir la pertinença al grup o evitar el rebuig. Aquest tipus de conformitat pot donar lloc a un canvi públic sense que necessàriament es modifiqui la convicció privada. La influència informativa, en canvi, apareix quan la persona interpreta les opinions o conductes dels altres com una font d'informació sobre la realitat, especialment quan la situació és ambigua o difícil d'avaluar.
Herbert Kelman distingí posteriorment tres processos de canvi derivats de la influència social: la complaença, en què el comportament es modifica principalment per obtenir una resposta favorable dels altres; la identificació, en què el canvi està vinculat a la relació amb una persona o grup valorat; i la internalització, en què la persona adopta la nova posició perquè la considera coherent amb els seus propis valors. Per això, si es produeix una forta identificació amb el subjecte o grup emissor de la influència, és més probable que aquesta tingui efectes sobre la conducta o les actituds.
El psicòleg social Joel Feliu ha tractat conjuntament la influència social, la conformitat i l'obediència com a processos que permeten analitzar la relació entre l'individu i el grup. En un capítol dedicat específicament a aquests fenòmens dins d'una obra introductòria de psicologia social publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, Feliu situa la conformitat dins del conjunt de mecanismes pels quals les persones modifiquen les seves conductes, opinions o actituds en interacció amb els altres.
Una altra línia d'interpretació relaciona la conformitat amb la identitat social i el grau d'identificació amb el grup. Des d'aquesta perspectiva, la influència d'una norma no depèn únicament de la pressió exercida per una majoria, sinó també de fins a quin punt la persona considera que els altres formen part d'un grup amb el qual s'identifica. Així, les normes d'un grup poden tenir més capacitat d'influència quan aquest constitueix una referència significativa per a l'individu, mentre que la mateixa opinió pot tenir menys efecte si procedeix d'un grup percebut com a extern.
Factors que hi influeixen miniatura|Esquema de l'aparell de Crutchfield, que permetia presentar als participants unes suposades respostes del grup manipulades per l'experimentador i mesurar així la seva conformitat davant la pressió d'una majoria aparentment unànime. La conformitat depèn tant de les característiques de la situació com de la relació de l'individu amb el grup. La unanimitat de la majoria és un factor especialment important: els experiments de Solomon Asch mostraren que disposar d'un altre membre que discrepa de la majoria redueix notablement la pressió per conformar-s'hi.
El psicòleg nord-americà Richard S. Crutchfield desenvolupà el 1955 una variant experimental que permetia estudiar la conformitat sense necessitat que els participants responguessin cara a cara davant del grup. Els subjectes s'asseien en compartiments separats equipats amb un sistema de llums i interruptors i creien veure les respostes dels altres participants; en realitat, aquestes podien ser controlades per l'experimentador. D'aquesta manera es podia presentar artificialment una majoria unànime i observar fins a quin punt cada participant modificava el seu judici davant la suposada opinió del grup. El procediment, conegut posteriorment com a situació o aparell de Crutchfield, fou utilitzat en nombrosos estudis sobre la influència de la mida i la unanimitat del grup i permeté comparar situacions de resposta pública i presencial amb altres en què la pressió social era indirecta.
La mida del grup també pot influir-hi, tot i que la relació no és simplement proporcional: una metaanàlisi de 125 estudis basats en paradigmes de conformitat va trobar que l'efecte de la mida depèn, entre altres factors, de si les respostes són públiques o privades i del tipus d'influència predominant. També hi influeixen la importància que té el grup per a la persona, la incertesa de la situació, la competència atribuïda als altres i si la resposta ha de donar-se públicament o en privat.
La manera com s'expressa la resposta també condiciona la conformitat. Les respostes emeses públicament i en presència de la majoria tendeixen a afavorir especialment la influència normativa, ja que fan més visibles les possibles conseqüències socials de discrepar. En canvi, quan la resposta és privada i la interacció amb el grup és indirecta, pot adquirir més pes la influència informativa. La incertesa i la dificultat de la situació també poden augmentar la dependència de la informació proporcionada pels altres, mentre que la identificació amb el grup modula la rellevància que s'atribueix a les seves normes.
La intensitat de la conformitat no és igual en totes les societats ni es manté invariable al llarg del temps. Una metaanàlisi de 133 estudis de 17 països que replicaven el paradigma d'Asch trobà diferències interculturals i una associació entre els nivells de conformitat i les mesures d'individualisme i col·lectivisme; els estudis realitzats en societats més col·lectivistes tendien a mostrar nivells més elevats de conformitat.
La manera com s'expressa la resposta també condiciona la conformitat. Les respostes emeses públicament i en presència de la majoria tendeixen a afavorir especialment la influència normativa, ja que fan més visibles les possibles conseqüències socials de discrepar. En canvi, quan la resposta és privada i la interacció amb el grup és indirecta, pot adquirir més pes la influència informativa. La incertesa i la dificultat de la situació també poden augmentar la dependència de la informació proporcionada pels altres, mentre que la identificació amb el grup modula la rellevància que s'atribueix a les seves normes.
Estudis experimentals miniatura|Esquema simplificat de l'experiment d'Asch, un dels estudis clàssics sobre la conformitat. Un dels primers estudis sistemàtics sobre la formació de normes socials fou dut a terme per Muzafer Sherif el 1935. Sherif utilitzà l'efecte autocinètic, una il·lusió en què un punt de llum immòbil observat en la foscor sembla moure's. Quan els participants estimaven individualment la distància aparent del moviment, establien criteris diferents; quan ho feien en grup, les estimacions tendien progressivament a convergir cap a una norma compartida. L'experiment mostrà com, davant d'una situació perceptivament ambigua, els judicis dels altres poden contribuir a la formació d'una norma comuna.
Als anys cinquanta, Solomon Asch estudià la conformitat en situacions en què la resposta correcta era, en canvi, poc ambigua. Els participants havien de comparar la longitud d'unes línies en presència d'altres persones que, seguint les instruccions de l'experimentador, donaven de manera unànime respostes manifestament incorrectes. Una part dels participants s'adaptà almenys en algunes ocasions al judici erroni de la majoria. Les variacions de l'experiment mostraren també la importància de la unanimitat, de la presència d'aliats i de les condicions en què s'emetia el judici.
A partir de les dècades de 1960 i 1970, l'estudi de la influència social s'amplià també al fenomen invers: la capacitat d'una minoria consistent d'influir en la majoria. Els treballs de Serge Moscovici mostraren que la influència no circula necessàriament només de la majoria cap a la minoria i obriren una línia de recerca sobre el paper de les minories en la innovació i el canvi social.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona participaren també en el desenvolupament d'aquesta línia de recerca. El 1986, Tomás Ibáñez, Francisco J. Elejabarrieta i Lupicinio Íñiguez, juntament amb Gabriel Mugny i Juan Antonio Pérez, publicaren un experiment sobre la influència de les minories en què manipularen el grau d'identificació dels participants amb una minoria o amb l'Església i el cost social associat a l'acord amb la posició minoritària. Els resultats mostraren que la identificació i el cost social podien modificar tant la influència directa com la indirecta exercida per la minoria.
Referències
Vegeu també
Efecte d'arrossegament Efecte del fals consens Espiral del silenci Experiment d'Asch Inèrcia social Mimetisme Pensament de grup Personalitat autoritària Pressió de grup Influència social
Categoria:Psicologia social