Jack Clayton (Brighton, East Sussex, Regne Unit, 1 de març de 1921 − Slough, Berkshire, Regne Unit, 26 de febrer de 1995) fou un productor, director i guionista britànic que es va especialitzar en l'adaptació d'obres literàries.
Biografia Clayton va començar la seva carrera treballant per als estudis Denham d'Alexander Korda on, arribat com a noi dels encàrrecs, es va convertir progressivament en muntador.
Després d'haver servit en la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, va esdevenir productor associat per a diverses pel·lícules de Korda, abans de dirigir el curtmetratge The Bespoke Overcoat (1956) basat en l'adaptació teatral (1953) que va fer Wolf Mankowitz de la novel·la de Nikolai Gógol, L'Abric (1842). Aquesta pel·lícula ressituava l‘acció de la història de Gogol en un magatzem de roba de l'East End de Londres i feia d'un pobre jueu el fantàstic protagonista.
El seu primer llargmetratge va ser Un lloc a dalt de tot, 1959), una acusació severa contra el sistema de classes britànic; la pel·lícula va guanyar dos oscars – entre els quals l'Oscar a la millor actriu atorgat a Simone Signoret - i va valer a Clayton una nominació per l'Oscar al millor director i va ser considerada com una de les pel·lícules punteres del moviment del realisme cinematogràfic a la Gran Bretanya.
Clayton va prosseguir amb el que es convertiria en un clàssic del cinema fantàstic: The Innocents, 1961, una història de fantasmes treta de la novel·la de Henry James Un altre pas de rosca. Clayton llavors va romandre inactiu durant durant diversos anys.
Va realitzar The Pumpkin Eater, 1964, Cada vespre a les nou (Our Mother's House, 1967), després, set anys més tard, una gran producció estatunidenca, l'adaptació homònima de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, El gran Gatsby (1974). La pel·lícula va ser un fracàs i, sens dubte a causa d'això, va caldre esperar nou anys per trobar Clayton darrere la càmera, per a una adaptació de la novel·la de Ray Bradbury, Something Wicked This Way Comes (1983), que va rebre una acollida igualment fluixa.
The Lonely Passion of Judith Hearne, el seu últim llargmetratge (1987), realitzat a la Gran Bretanya, va ser l'ocasió per a Maggie Smith de mostrar tot el seu talent, interpretant el paper d'una noia discutint-se amb el buit de la seva existència. La pel·lícula va suposar finalment a Clayton les primeres crítiques elogioses des de feia nombrosos anys. Va retrobar Smith el 1992, per a un telefilm aquesta vegada: Memento Mori, tret d'una novel·la de Muriel Spark; Clayton en va escriure igualment el guió.
Filmografia Productor 1949: The Queen of Spades 1952: Moulin Rouge 1953: Beat the Devil 1954: The Good Die Young 1955: I Am a Camera 1956: Tres homes en una barca (Three Men in a Boat) 1956: Sailor Beware 1956: Dry Rot 1956: Moby Dick 1957: La història d'Esther Costello (The Story of Esther Costello) 1958: The Whole Truth 1961: The Innocents 1967: Our Mother's House
Director 1944: Naples Is a Battlefield (curt) 1956: The Bespoke Overcoat (curt) 1959: Un lloc a dalt de tot (Room at the Top) 1961: The Innocents 1964: The Pumpkin Eater 1967: Our Mother's House 1974: El gran Gatsby (The Great Gatsby) 1983: Something Wicked This Way Comes 1987: La solitària passió de Judith Hearne 1992: Memento Mori (telefilm)
Premis i nominacions Nominacions 1959. Palma d'Or per Un lloc a dalt de tot 1960. Oscar al millor director per Un lloc a dalt de tot 1962. Palma d'Or per The Innocents 1964. Palma d'Or per The Pumpkin Eater 1967. Lleó d'Or per Our Mother's House
Anècdotes Una vegada que se li va preguntar quina era la seva religió, va respondre: "excatòlic". Fins a la seva defunció, va ser el marit de l'actriu israeliana Haya Harareet.
Enllaços externs
Categoria:Directors de cinema anglesos Categoria:Persones de Brighton Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Productors de cinema anglesos