miniatura|Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019. Els municipis són anomenats gemeente en neerlandès, commune en francès i Gemeinde en alemany.
El 1931, Bèlgica tenia 2739 municipis. Després de successives reorganitzacions administratives, aquest nombre es va reduir a 581 al final de 2018: 262 a Valònia, 300 a Flandes i 19 a Brussel·les.
Són organitzats segons la llei municipal de 1836 i la versió actualitzada del 1988. Un concepte clau és l'anomenada «autonomia municipal». Això no vol dir que els càrrecs electes municipals puguin fer-ho tot, sinó que tenen una àmplia autonomia en el marc de les competències que exerceixen, sota la supervisió de les autoritats superiors. Per la llei especial de 2001, l'organització i la supervisió dels poders locals (municipis i províncies) esdevé una competència quasi exclusiva de les regions.
En principi, l'administració de les regions és uniligüe, excepte la regió de Brussel·les, que és bilingüe. Uns municipis situats a la frontera lingüística poden atorgar «facilitats», dins certs límits, als habitants que parlen la llengua d'una altra regió.
Llengua dels topònims En la llista figura el topònim normalitzat en la llengua oficial de la regió, tal com és fixada per l'article 2 del Reial decret sobre l'ortografia dels noms dels municipis de 1988. Francès a Valònia (amb V darrere el nom); Neerlandès a Flandes (amb F darrere el nom); Neerlandés i francès per als municipis de la regió de Brussel·les-Capital, que tenen noms oficials en ambdues llengües (amb B darrere el nom); Alemany a la Comunitat Germanòfona (amb A darrere el nom).
Existeixen molts topònims en altres llengües. De vegades, només hi ha petites diferències ortogràfiques (com Schaerbeek en francès i Schaarbeek en neerlandès). En altres casos, les diferències són tan grans que un estranger no podria mai encertar que es tracta de la mateixa entitat: per exemple, el municipi flamenc de Zoutleeuw (Léau en francès) o el való de Waremme (Borgworm en neerlandès). Molts municipis tenen noms tradicionals en altres idiomes, que s'han afegit en cursiva.
Per als municipis que en el passat eren de parla valona o luxemburguesa (o bé mixta), s'hi troben els noms antics quan són coneguts.
Municipis i ciutats La reforma administrativa durant l'ocupació després de la Revolució Francesa va simplificar els multiples estatuts de feus, senyories, baronies, ciutats, pobles, parroquies i tutti quanti de l'antic règim. Pel principi de l'igualtat, només hi havia un únic estatut, el de municipi (commune), amb una certa jerarquia de municipis capital d'arrondissement o capital de departament, i la capital de París. Quan el territori del futur regne de Bèlgica feia part del Regne Unit dels Països Baixos, el rei Guillem I va decretar el 30 de maig de 1825 que els municipis que durant l'antic règim tenien drets de ciutat, van poder tornar a portar aquest títol honorífic. Amb el resultat que pobles, com ara Mesen o Durbuy, que tenien amb prou feines mil habitants són ciutats, i municipis com a Anderlecht amb més de cent-i-vint mil habitants, queden municipi.
Canvis des de 2019 El 1r de gener de 2019 uns municipis de Flandes van fusionar i crear set noves entitats:
Meeuwen-Gruitrode i Opglabbeek, nom nou: Oudsbergen Neerpelt i Overpelt, nom nou: Pelt Kruishoutem i Zingem, nom nou: Kruisem Aalter i Knesselare, nom nou: Aalter Deinze i Nevele, nom nou: Deinze Puurs i Sint-Amands, nom nou: Puurs-Sint-Amands Waarschoot, Lovendegem i Zomergem, nom nou: Lievegem
El 1r de gener de 2025
Tongeren-Borgloon, fusió de les dues ciutats Tongeren i Borgloon Bilzen-Hoeselt, fusió de la ciutat de Bilzen amb Hoeselt Tessenderlo-Ham, fusió de Tessenderlo i Ham Hasselt absorbeix Kortessem. Tielt absorbeix Meulebeke Wingene absorbeix Ruiselede Beveren-Kruibeke-Zwijndrecht, fusio de Beveren, Kruibeke i Zwijndrecht Lokeren absorbeix Moerbeke Nazareth-De Pinte, fusió de Nazareth i De Pinte Merelbeke-Melle, fusió de Melle i Merelbeke Lochristi aborbeix Wachtebeke Pajottegem, fusió de Galmaarden, Gooik i Herne Antwerpen absorbeix Borsbeek
Ús de la llista Hi ha ben poques ciutats belgues que tinguin un nom català tradicional diferenciat de les formes oficials: Brussel·les, Bruges, Gant i Lieja, no n'hi ha gaires més. Tots els quals derivats de la forma francesa, tot i tractar-se la majoria de ciutats en territori de Flandes. Als països de parla catalana, certs topònims en neerlandès són més coneguts amb el nom francès. Ypres en comptes de Ieper n'és un exemple; o Anvers per Antwerpen. Les raons són mutatis mutandis les mateixes per les quals molts forasters coneixen Ibiza més que no Eivissa. Leuven i Ottignies-Louvain-la-Neuve són coneguts en català (i també en portuguès) amb el nom de Lovaina, derivat de la forma espanyola. De fet, aquesta ciutat té diferents noms tradicionals segons les diverses llengües, per la universitat coneguda arreu d'Europa.
Aquesta llista comprèn tots els municipis actuals com a entrada major. Es demana afegir el nom dels antics municipis o altres entitats més petits sota el municipi al qual pertanyen actualment. Certs antics municipis van mantenir el codi postal.
Les entrades i la tipografia de la llista permeten de trobar els topònims en qualsevol llengua i de distingir el(s) nom(s) oficial(s), sigui quin sigui el nom conegut pel lector.
A Aalst F (en francès Alost) Aalter F Knesselare Aarlen V, vegeu Arlon Aarschot F Aat V, vegeu Ath Aartselaar F Affligem F Aiseau-Presles V (en való Åjhô-Préle) Alken F Alost F, vegeu Aalst Alveringem F Amay F (en való Ama) Amblève A, vegeu Amel Amel A (en francès Amblève) Schoppen Andenne F (en való Andene) Anderlecht B Anderlues V Anhée V (en való Anhêye) Ans (en való Anse) Waroux Anthisnes V (en való Antene) Antoing V Fontenoy Antwerpen F (en francès i català Anvers, en castellà Amberes, en anglès Antwerp) Berchem, Borgerhout, Borsbeek Anvers F, vegeu Antwerpen Anzegem F Ingooigem Ardooie F Arendonk F Arlon V (en luxemburguès Arel, en való Årlon, en neerlandès Aarlen) As F Asse F Assenede F Oosteeklo Assesse V Ath V (en való Ate, en neerlandès Aat) Attert V Aubange V (en luxemburguès Éibeng) Aubel V Audenarde F, vegeu Oudenaarde Auderghem B (en neerlandès Oudergem) Avelgem F Awans V (en való Awan) Aywaille V (en való Aiwêye)
B Baarle-Hertog F Baelen V (a la província de Lieja) Baerle-Duc F, vegeu Baarle-Hertog Balen F (a la província d'Anvers) Bassenge V (en neerlandès Bitsingen), Bastogne V (en való Bastogne, en neerlandès Bastenaken, en luxemburguès Baaschtnech) Beaumont W (en való Biômont) Beauraing V (en való Biarin) Beauvechain V (en való Bôvetchén, en neerlandès Bevekom) Beernem F Beerse F Beersel F Begijnendijk F Bekkevoort F Belœil F Berchem-Sainte-Agathe B (en neerlandès Sint-Agatha-Berchem) Bergen V, vegeu Mons Beringen F Beverlo Berlaar F Berlare F Berloz F Bernissart V Blaton Bertem F Bertogne V Bertrix V (en való Bietris) Bevekom V, vegeu Beauvechain Beveren F Bever F (en francès Biévène) Beyne-Heusay V (en való Binne-Heuzea) Bierbeek F Biévène vegeu Bever Bièvre V Bilzen-Hoeselt F Bilzen, Hoeselt Binche V Blankenberge V Blegny V (en való Blegneye) Barchon, Housse, Mortier, Sint-R'mey, Saive, Trembleur Bleyberg o Blieberg V, vegeu Op-ene-Bliibereg Bocholt F Boechout F Bonheiden F Boom F Boortmeerbeek F Bornem F Wintam Borgloon F, vegeu Tongeren-Borgloon Borsbeek vegeu Antwerpen Bouillon V (en való Bouyon) Bourg-Léopold F, vegeu Leopoldsburg Boussu V (en való Bossu) Boutersem F
Braine-l'Alleud V (en neerlandès Eigenbrakel) Braine-le-Château V (en neerlandès Kasteelbrakel) Braine-le-Comte V (en neerlandès 's-Gravenbrakel) Ronquières Braives V Brakel F Brasschaat F Brecht F Bredene F Bree F Brugelette V Bruges F, vegeu Brugge Brugge F (en francès i català Bruges, en castellà Brujas) Assebroek, Dudzele, Koolkerke, Lissewege, Sint-Andries, Sint-Kruis, Sint-Michiels, Sint-Pieters-op-de-Dijk, Zeebrugge, Zwankendamme Brunehaut V Brussel B (nom neerlandès) Brussel·les B (en luxemburguès Bréissel, en alemany Brüssel, en anglès Brussels, en castellà Bruselas) vegeu Bruxelles (nom francès) o Brussel (nom neerlandès) Bruxelles B (nom francès) Buggenhout F Bullange A, vegeu Büllingen Büllingen A (en francès Bullange) Burdinne V Burg-Reuland A Alster Bütgenbach A (en francès Butgenbach)
C Celles V Cerfontaine V Chapelle-lez-Herlaimont V Charleroi V (en való Tchålerwè) Chastre V Châtelet V Chaudfontaine V (en való Tchôfontinne) Vaux-sous-Chèvremont Chaumont-Gistoux V (en való Tchåmont) Chièvres V Chimay V (en való Chimai) Chiny V (en való Tchini) Ciney V (en való Cînè) Clavier V Colfontaine V Comblain-au-Pont V (en való Comblin-å-Pont)) Comines-Warneton V (en neerlandès Komen-Waasten) Courcelles V Courtrai F, vegeu Kortrijk Court-Saint-Étienne V Couvin V Coxyde F, vegeu Koksijde Crainhem F, vegeu Kraainem Crisnée V (en való Crisneye)
D Dalhem V Berneau, Bombaye, Feneur, Mortroux, Neufchâteau, Saint-André, Warsage Damme F Hoeke, Lapscheure, Vivenkapelle Daverdisse V (en való Dåvdisse) Deerlijk F Deinze F Astene, Sint-Martens-Leerne Nevele De Haan F (en francès Le Coq) Denderleeuw F Dendermonde F (en francès Termonde) Dentergem F Wakken De Panne F (en francès La Panne) De Pinte vegeu Nazareth-De Pinte Dessel F Destelbergen F Diepenbeek F Diest F Diksmuide F (en francès Dixmude) Lampernisse Dilbeek F Dilsen-Stokkem F Stokkem Dinant V Leffe Dison V (en való Dizon) Dixmude F, vegeu Diksmuide Doische V (en való Dweche) Donceel V Doornik V, vegeu Tournai Dour V Drogenbos F Duffel F Durbuy F
E Écaussinnes V Edegem F Edingen V, vegeu Enghien Eeklo F Éghezée F (en való Inguezêye) Eigenbrakel V, vegeu Braine-l'Alleud Ellezelles V (en neerlandès Elzele) Elsene B (en francès Ixelles) Enghien V (en neerlandès Edingen) Engis V (en való Indji) Clermont-sous-Huy Érezée V Erpe-Mere V Erquelinnes V Grand-Reng Esneux V (en való Esneu) Espierres-Helchin F, vegeu Spiere-Helkijn Essen F Estaimpuis V (en neerlandès Steenput) Estinnes V Étalle V Etterbeek B Eupen A (en francès Néau, en való Neyow) Evere B Evergem V Sleidinge
F Faimes V Farciennes V Fauvillers V Fernelmont V Ferrières V Xhoris Fexhe-le-Haut-Clocher V (en való Fexhe-å-Hôt-Clokî] Flémalle V (en való Flémåle) Chokier, Flémalle-Grande, Flémalle-Haute, Gleixhe, Les Awirs, Les Cahottes, Ivoz-Ramet, Ramioul i Mons-lez-Liège. Fleurus V Flobecq V (en neerlandès Vloesberg) Floreffe V Florennes V Florenville V Fontaine-l'Évêque V Forest B (en neerlandès Vorst) Fosses-la-Ville V Fourons F, vegeu Voeren Frameries V Frasnes-lez-Anvaing V Froidchapelle V Furnes F, vegeu Veurne
G Galmaarden vegeu Pajottegem Gammerages F, vegeu Galmaarden) Gand F, vegeu Gant Ganshoren B Gand F, vegeu Gent Gavere F Gedinne V Geel F Geer V (en neerlandès Jeker) Boëlhe, Darion, Hollogne-sur-Geer, Lens-Saint-Servais, Ligney, Omal Geetbets F Rummen Geldenaken V, vegeu Jodoigne Gembloux F (en neerlandès Gembloers) Genappe F (en neerlandès Genepiën) Houtain-le-Val, Loupoigne Genk F Gent F (en francès Gand, en català Gant) Gentbrugge, Mendonk, Moscou, Rodenhuize, Oostakker Geraardsbergen F (en francès Grammont) Gerpinnes V Gesves V Gingelom F Gistel F Glabbeek F Gooik vegeu Pajottegem Gouvy V (en luxemburguès Gäilech) Grâce-Hollogne V (en való Gråce-Hologne) Crotteux Grammont F vegeu Geraardsbergen Grez-Doiceau V Bossut-Gottechain Grimbergen F Grobbendonk F
H Haacht F Haaltert F Habay V Hal F, vegeu Halle Halen F Halle F (en francès Hal) Ham vegeu Tessenderlo-Ham Hamme F Hamoir V (en való Hamwèr) Hamois V Hamont-Achel F Ham-sur-Heure-Nalinnes V