miniatura|Publicació en valencià del 1820. A causa del contacte entre llengües (especialment amb el castellà), als territoris on es parla català es donen interferències gramaticals —desviacions de la llengua considerada normativa— a tots els nivells de la llengua, des del més col·loquial fins al nivell de la suposada llengua estàndard dels mitjans de comunicació, i fins i tot a la llengua literària.
En alguns sectors de la societat catalana existeix una voluntat d'acostament o d'anivellament entre les formes pròpies del català i les del castellà, en detriment de les particularitats del primer. El model de català fruit d'aquest desig d'assimilació ha estat anomenat «català light» o «catanyol». El català correcte, normatiu, ha estat al seu torn qualificat molt sovint de «català heavy» pels defensors de la primera postura.
Si bé és cert que tota tendència a l'exageració i al pedantisme hauria de ser bandejada d'un sistema eficient de comunicació —en català s'ha fet un ús de vegades abusiu del neologisme i de l'arcaisme—, el que no s'hauria de permetre és l'anorreament i la dilució d'un sistema lingüístic per assimilació a un altre sistema que li és aliè. El català forma part d'un continu de llengües denominades romàniques (Romània o Llatinitat), si només es considera referent i comparant de la llengua catalana el castellà s'ignora voluntàriament una història que va dellà, en el temps, de les actuals fronteres polítiques i fent això s'obra contra la natura mateixa de la llengua catalana.
A continuació s'enumeren algunes de les interferències gramaticals més habituals.
Sintaxi No caiguda de preposició o canvi de preposició quan caldria En català no s'admet el contacte entre una preposició i la conjunció completiva "que". Per això no es pot dir "em refereixo *a que/què" ans s'ha de dir "em refereixo que" o millor "em refereixo al fet que". Igualment no s'ha de dir "tinc esperança de que vingui" o —per confusió amb el relatiu— "tinc esperança de *que/què vingui" sinó "tinc esperança que vingui". Tampoc no s'ha de dir "es basa en *què/que" sinó "es basa en el fet que" o "es basa en la idea que". Tampoc "confio en *què/que vindrà" sinó "confio que vindrà".
Les preposicions "a", "de", "amb" i "en" o bé cauen obligatòriament davant la conjunció "que" o bé cal inserir un element entre la preposició i la conjunció "fet", "idea", "tesi". Construccions com "la idea *de que/què", "l'esperança de *què/que", "per tal *de que/què", o "des *de que" són igualment errònies.
La preposició "en" no es considera acceptable davant un infinitiu sempre que no sigui una construcció temporal del tipus "en arribar, jo ja hi era", per això s'ha de canviar: "insisteixen en la seva innocència" (en + sintagma nominal), "insisteixen que són innocents" (caiguda de preposició davant "que" completiu), o "insisteixen a dir que són innocents" (canvi de preposició davant l'infinitiu).
Ús extensiu de la preposició «a» davant els objectes directes de persona La preposició «a» davant objecte directe de persona només s'utilitza davant quantificadors com «tots», «ningú», mai davant la resta de construccions. Es diu «això afecta a tothom» però no pas «això afecta al trànsit aeri», sinó «això afecta el trànsit aeri». Cal no confondre el complement directe amb l'indirecte, tal com succeeix en castellà. «Afectar», «concernir», etc. regeixen objecte directe i, per tant, no porten «a».
AMB abusiu Amb verbs en els quals el català no fa servir "amb" i que no hi aporta pas res, com ara "Continuar *amb alguna cosa": continuar alguna cosa.
Confusió entre els pronoms relatius i les oracions subordinades completives Quan algú escriu, per exemple, "parlava de què aquella situació no li agradava" comet dues errades. Primer no fa caure la preposició davant el "que", segon, confon un "que" completiu amb un pronom relatiu. Com distingir un "que" completiu d'un "que" relatiu? Només cal substituir el "que" en qüestió per un "qual"; si sona bé és relatiu, si no sona, és que es tracta d'una completiva: "Parla del qual aquella situació no li agradava". No té sentit, es tracta doncs d'un "que" completiu. Millor fóra "Diu que... " i no fer el calc "Parlar de..." així s'evitarien dues interferències.
Eliminació de negacions Desaparició de l'adverbi "no" quan apareix abans a l'interior de la frase un adverbi negatiu, exactament com en castellà. Per exemple "Mai vindré" en lloc de "mai no vindré".
"Cap", "mai", "ningú" i "res" Aquests adverbis i pronoms ja no s'utilitzen en frases condicionals i interrogatives en el sentit de les seves formes afirmatives, és a dir, d'"algun cop", d'"algú" i d'"alguna cosa" o "quelcom". "Ha vingut algú avui?" en comptes del català "que ha vingut ningú avui?". "Si mai véns, fes-m'ho saber". "Vols que et dugui res?".
Ortografia Paraules que en català s'escriuen amb v i en castellà amb b Noms i adjectius:
advocat - abogado alcova - alcoba algaravia - algarabía almívar - almíbar arrova - arroba avet - abeto avi - abuelo avorrir - aburrir bava - baba caravel·la - carabela cascavell - cascabel cavall - caballo cervell - cerebro covard - cobarde endívia - endibia escrivà - escribano Esteve - Esteban esvelt - esbelto fava - faba gavarra - gabarra gavardina - gabardina govern - gobierno javelina - jabalina llavi - labio núvol - nube pavelló - pabellón prova - prueba proveta - probeta raval - rabal rave - rábano rebava - rebaba savi - sabio tàvec - tábano taverna - taberna tovera - tobera trava - traba trèvol - trébol vernís - barniz voltor - buitre
Verbs:
arravatar - arrebatar avorrir- aburrir bevem - bebemos devem - debemos canviar - cambiar cavalcar - cabalgar envestir - embestir espavilar - espabilar escrivim - escribimos gravar - grabar haver - haber provar - probar travar - trabar vogar - bogar
les terminacions en -ava, -aves - -aba, -abas les terminacions en -àvem, àveu - -ábamos, -ábais
Paraules que en català s'escriuen amb b i en castellà amb v
automòbil - automóvil baró - varón berruga - verruga basc - vasco beina - vaina bena - venda besllumar - vislumbrar berbena - verbena (planta) biga - viga Biscaia - Vizcaya bivac - vivac bolcar- volcar calb - calvo corb - cuervo corb -a - curvo -a desimbolt -a - desenvuelto -a embenar- vendar fava - haba mòbil - móvil Nègueb - Néguev (desert) Nerbion - Nervión (riu basc) rebentar - reventar rebolcada - revolcón riba - rivera saba - savia trobador- trovador
Paraules que en català s'escriuen amb m i en castellà amb n
amfibi -bía - anfibio -a àmfora - ánfora amfiteatre - anfiteatro amfitrió - anfitrión circumval·lació - circunvalación èmfasi - énfasis emmarcar - enmarcar emmascarar- enmascarar emmelar - enmelar emmudir - enmudecer immaculat -ada - inmaculado -a immadur/a - inmaduro/a immaduresa - inmadurez immanent - inmanente immaterial - inmaterial immediat -a - inmediato -a immens -a - inmenso -a immersió - inmersión immillorable - inmejorable immòbil - inmóvil immolar - inmolar immune - inmune immunitat - inmunidad simfonia - sinfonía tramvia - tranvía triomf - triunfo
Paraules que en català s'escriuen amb a i en castellà amb e
afaitar - afeitar ambaixada - embajada arravatar- arrebatar assassinar - asesinar avaluació - evaluación avaria - avería davant - delante latrina - letrina maragda - esmeralda ramat - rebaño rancor- rencor sanefa - cenefa Sardenya - Cerdeña
Paraules que en català s'escriuen amb e i en castellà amb a
assemblea - asamblea càmera - cámara cànem - cáñamo efeminat - afeminado emparar - amparar espàrrec - espárrago estendard - estandarte meravella - maravilla monestir - monasterio orgue - órgano ràfega - ráfaga rave - rábano sergent - sargento setí - satén treball - trabajo
Paraules que en català s'escriuen amb o i en castellà amb u
avorrir - aburrir botifarra - butifarra capítol - capítulo cobrir - cubrir complir - cumplir cònsol - cónsul embotit - embutido escopir - escupir escrúpol - escrúpulo podrir - pudrir recobriment - recubrimiento rigorós - riguroso robí - rubí sorgir - surgir sospirar - suspirar títol - título tonyina - atún torró - turrón joventut - juventud
Paraules que en català s'escriuen amb u i en castellà amb o
ateneu - ateneo bufetada - bofetada butlleta - boleto butlletí - boletín butxaca - bolsillo correu - correo muntanya - montaña muntar - montar mussol - mochuelo ritu - rito suborn - soborno supèrbia - soberbia suport - soporte trofeu - trofeo turmell - tobillo turment - tormento
Paraules que en català s'escriuen amb qu i en castellà amb c
adequar - adecuar aquàtic -a - acuático -a aqüícola - acuícola aqüicultura - acuicultura aqüífer - acuífero conseqüència - consecuencia enquesta - encuesta eqüestre - ecuestre freqüent - frecuente obliqüitat - oblicuidad pasqua - pascua quadern - cuaderno quadra - cuadra quadrangular - cuadrangular quadrant - cuadrante quadrat -da - cuadrado -a quadre/quadro - cuadro quàdriceps - cuadríceps quadribarrat -a - cuatribarrado -a quadrícula - cuadrícula quadrilàter - cuadrilátero quadrilla - cuadrilla quadrimestre - cuatrimestre quadrúpede - cuadrupedo quàdruple - cuádruple qual - cual qualificar - calificar qualitat - calidad quall - cuajo quallar - cuajar qualsevol - cualquiera quan - cuando quant -a - cuanto -a quantia - cuantía quàntic -a - cuántico -a quantitat - cantidad quaranta- cuarenta quarantena - cuarentena quaresma - cuaresma quàquer - cuáquero quars - cuarzo quartet - cuarteto quart -a - cuarto -a quartilla - cuartilla quasi - casi quaternari - cuaternario qüestió - cuestión quota - cuota quotidià -na - cotidiano -na requesta - recuesta ubiqüitat - ubicuidad
Paraules que en català s'escriuen amb "g" i en castellà amb "j"
bugia - bujía conserge - conserje consergeria - conserjería estranger - extranjero genet - jinete gerga - jerga (tela) gingebre - jengibre girafa - jirafa granger - granjero hemiplegia - hemiplejia paraplegia - paraplejia quadriplegia - cuadriplejia targeta - tarjeta tetraplegia - tetraplejia
Paraules que en català s'escriuen amb "x" i en castellà amb "j"
apoplexia - apoplejía executar - ejecutar executiu -va - ejecutivo -va exemplar - ejemplar exemple - ejemplo exercici - ejercicio exercir - ejercer exèrcit - ejército xerès/-és - jerez (vi) En canvi proïsme - prójimo.
Paraules que en català s'escriuen amb "s" i en castellà amb "x" * esplanada - explanada espoli - expolio estendre - extender estranger - extranjero estrangeria - extranjería estrangerisme - extranjerismo estrany - extraño
Paraules que s'escriuen diferent del castellà per una sola lletra * arterioesclerosi - arteriosclerosis autoestop - autostop badia - bahía braman - brahmán bagul - baúl cacauet - cacahuete coet - cohete contraban - contrabando devesa - dehesa diftong - diptongo electroestàtic - electrostático estàndard - estándar - angl./fr. standard estandarditzar - estandarizar filharmònic -a - filarmónico -ca halar - jalar ham - anzuelo harmagedon / harmaguedon - armagedón harmonia - armonía harpia - arpía hidroestàtic - hidrostático hissar - izar hivern - invierno hivernacle - invernáculo (més comú invernaderno) imant - imán làmpada - lámpara magnetoestàtic - magnetostático orxata - horchata ostatge - hostaje (més comú rehén) - angl. hostage - fr. otage saurí - zahorí subhasta - subasta subtrahend - sustraendo tafur - tahúr teleespectador - telespectador terraqüi - terráqueo truà - truhán
Paraules que en català s'escriuen separades i en castellà juntes des de - desde de seguida - enseguida
Paraules que en català s'escriuen juntes i en castellà separades almenys- al menos sobretot - sobre todo (amb el significat de 'principalmente')
Noms propis
Adrià - Adrián Agnès - Inés Anna - Ana Carles - Carlos Empar - Amparo