La llei de Curie-Weiss descriu la susceptibilitat magnètica d'un material ferromagnètic a la regió paramagnètica per sobre del punt de Curie:
on és la constant de Curie i el seu valor depèn del material, és la temperatura absoluta mesurada en kèlvins, i és la temperatura de Curie també mesurada en kèlvins. La llei prediu una singularitat en la susceptibilitat a . Per sota d'aquesta temperatura, el material ferromagnètic presenta magnetització espontània.
En molts de materials la llei de Curie-Weiss no és capaç de descriure la susceptibilitat a punts propers al punt de Curie, ja que està basada en una teoria del camp mitjà. En aquests punts tenim comportament crític de la forma:
amb l'exponent crític . A temperatures , l'expressió de la llei de Curie-Weiss encara és vàlida, però amb substituït per una temperatura que és una mica més gran que la temperatura de Curie pròpiament dita. Alguns autors anomenen la constant de Weiss per distingir-la de la temperatura del punt de Curie.
Derivació de la llei de Curie-Weiss La llei de Curie-Weiss és una versió adaptada de la llei de Curie. La llei de Curie per a un material paramagnètic és
En aquesta expressió és la susceptibilitat magnètica que descriu la influència d'un camp magnètic aplicat sobre un material; M és el moment magnètic per unitat de volum, H és el camp magnètic macroscòpic, B és el camp magnètic i C és la constant de Curie que depèn del material i vé donada per:
Noteu que µ0 és la constant magnètica i que en unitats de CGS té com a valor u.
Per a la llei de Curie-Weiss el camp magnètic total és B+λM on λ és la constant del camp molecular de Weiss i aleshores
→
que es pot reordenar per obtenir
que és la llei de Curie-Weiss,
on la temperatura de Curie TC és
Vegeu també Llei de Curie Paramagnetisme Pierre Curie Pierre-Ernest Weiss
Referències
Bibliografia
Curie-Weiss Categoria:Magnetisme