El picot de Canens (Hemicircus canente) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae). Es distribueix àmpliament per tota Àsia amb poblacions als boscos del sud-oest i centre de l'Índia que estan lleugerament separats de les àrees de distribució a l'Himàlaia i el sud-est asiàtic.
Té un plomatge blanc i negre contrastat, cos distintivament curt i pel cap gros en forma de falca que facilita la identificació, mentre que el crit freqüent el fa fàcil de detectar mentre busca invertebrats sota l'escorça de les branques exteriors primes dels arbres. Es mouen en parelles o grups petits i sovint es troben en estols d'espècies mixtes.
Descripció El picot de Canens és un petit picot garser negre i beix de forma única amb una gran cresta que fa que el cap sembli gros pel cos i la cua curta. Tant els mascles com les femelles són predominantment negres amb taques negres en forma de cor a les espatlles blanques amb amples pegats escapulars blancs i barres de plomes de vol. La femella té el front i la corona de color blanc beix, mentre que els mascles són negres amb petits punts blancs. La gola és blanquinosa i les parts inferiors són de color gris oliva fosc. Un floc de plomes a l'esquena són especialitzades i riques en lípids, cosa que fa que les plomes estiguin enganxades en els exemplars que es conserven. Aquestes plomes especials de vegades fan que les plomes del dors semblin beix i poden ser una forma de "coloració cosmètica" i es diu que la secreció té una olor agradable, però es desconeix la importància funcional.
Hàbitat i distribució L'hàbitat natural són els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals. Es troben als boscos de l'Himàlaia de l'Índia i s'estenen a Bangladesh, Myanmar, Tailàndia, Laos, Cambodja i Vietnam. A l'Índia, també es troben als Ghats occidentals i als boscos de l'Índia central. Una subespècie cordatus basada en la descripció de Thomas C. Jerdon d'un exemplar dels Ghats occidentals no es considera diferent i les poblacions difereixen lleugerament en el color del plomatge i varien clinalment en mida (els ocells del nord són més grossos que els que estan més a prop de l'equador).
Comportament i ecologia Aquests picots s'alimenten en parelles, de vegades unint-se a estols d'espècies mixtes. Volen d'arbre en un vol brusc que dona una aparença de cap pesat. S'alimenten en branques primes i criden sovint. S'alimenten principalment d'insectes sota l'escorça, però se sap que picotegen les beines de Cassia fistula per obtenir larves d'insectes. Els crits inclouen un "twii-twii-twii" agut (crit de duet) que de vegades deriva a un trinat de diverses notes, un "ki-yiiiu" nasal i crits repetits de "su-sie". Picotegen amb poca freqüència durant la temporada de cria, principalment durant l'hivern i abans dels monsons. El niu es fa en una branca morta amb una obertura estreta de 3 a 4 cm de diàmetre i el túnel baixa obliquament uns 20 cm abans d'eixamplar-se en una cambra. De vegades es poden construir nius en pals de tanca. La posta habitual és de dos o tres ous, que són de color blanc sense marques. S'ha observat paparres de l'espècie Haemaphysalis spinigera en aquests ocells.
Taxonomia El picot de Canens va ser descrit el 1832 pel naturalista francès René Lesson a partir d'un exemplar recollit a Bago, a Myanmar. Va encunyar el nom binomial Picus canente. El nom específic prové de la mitologia romana: Canens era una nimfa de veu dolça, el seu marit era Picus. L'espècie ara es col·loca al gènere Hemicircus, que va ser introduït el 1837 pel naturalista anglès William Swainson. L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Picins Categoria:Ocells d'Àsia