El sical citrí Rev. 20/10/2022 o sical groc (Sicalis citrina) és una espècie d'ocell passeriforme pertanyent a la família dels tràupids (Thraupidae).
Descripció
El sical citrí mesura 12 cm de longitud. Presenta dimorfisme sexual: el mascle es de color olivaci per dalt, amb el front groc contrastant amb el dors ratllat de negre; groc per baix amb el pit oliva clar. Té blanc a la meitat distal de les plomes més externes de la cua (que són difícils de veure en camp). La femella és més marró per dalt i groc clar a les parts inferiors, totes estriades de negre. La femella és l'únic sical amb ratllat extens sobre fons groguenc.
Distribució geogràfica i hàbitat El sical citrí es distribueix de forma fragmentada per Amèrica del Sud trobant-se a Veneçuela, Guyana, Surinam, Bolívia, Perú, Brasil, Colòmbia i Argentina.
Aquesta espècie és considerada poc comú i local en els hàbitats naturals que li són propis: els camps nets i camps de la província fitogeogràfica del cerrado. Aparentment és poc adaptable a àrees de pastures artificials en finques, així com tantes altres espècies endèmiques dels camps nets naturals. Principalment entre els 800 i els 2800 m. n. m., per tant, no en terres baixes.
Comportament El comportament dels sical citrí és semblant al sical de sabana (S. luteola) amb qui és simpàtric, tot i formar estols menys nombroses, i amb qui de vegades forma estols mixtos, especialment en la temporada no reproductiva. No acostuma a acostar-se a llocs humanitzats. Recorre el terra o es posa en arbustos i tanques. És migratori, desapareix periòdicament de certs llocs.
Alimentació S'alimenta de llavors i insectes que troba a les plantes, a terra o a les pastures.
Vocalització El cant és musical i variat, un flux de xiulets aguts i suaus, agradables, "suitxiti", "suitx-iu", "suitx-iu", emès des d'una perxa exposada, de vegades en vol d'exhibició. Al sud de Bolívia, individus des de perxes, donen una sèrie força diferent de notes arrossegades "tiiiiy?txiiuuuuuu-güit", malgrat que el refilet en vol és més similar.
Taxonomia El sical citrí va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg austríac August von Pelzeln el 1870 sota el nom binomial Sycalis citrina; i la localitat tipus "Jaguaraiba, Paraná, Brasil".
Etimologia El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.
L'epítet específic citrina prové del llatí «citrinus» i significa “color groc llimona”, “cítric”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
S. c. browni (Bangs, 1898) ─ oest i nord de Colòmbia (Santa Marta, Antioquia, Cauca, Santander, i Cundinamarca), Veneçuela (Serralada del Perijá, muntanyes costaneres, Trujillo, turó Duida i tepuis de Bolívar i Amazones) i de les regions del Brasil (localment a l'est fins a Amapá). S. c. occidentalis (Carriker, 1932) ─ sud-est del Perú (Puno) i nord-oest de l'Argentina (Salta, Tucumán i est de La Rioja). S. c. citrina (Pelzeln, 1870) ─ est del Brasil (sud de Pará, Goiás i Piauí, cap al sud fins a l'est de Mato Grosso i Paraná).
Nota taxonòmica Les subespècies són molt pobrament diferenciades, i potser seria més ben tractada com a espècie monotípica.
Referències
citrí Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud