El sical de sabana Rev. 20/10/2022 (Sicalis luteola) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).

Descripció

El sical de sabana mesura entre 11,5 i 12,5 cm de longitud. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color marró olivaci per dalt amb la coroneta i el dors estriats de negrós, les lores i àrea ocular groc viu, carpó oliva; ala i cua marrons. Per baix és groc, amb el pit lleugerament marró. La femella és més marró per dalt i bruna per baix. Subcaudals blanquinoses; primàries negroses amb rivet verdós a la part exterior; cobertores marró negrós amb vores grisenques, les petites groguenques.

Distribució i hàbitat El sical de sabana es troba a la zona tropical d'Amèrica del Sud, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i el Brasil. També es troba a la zona de la Pampa de l'Argentina i l'Uruguai. Habita àrees aquàtiques, pasturatges, zones urbanes i arbres conreades.

Comportament El sical de sabana és vist en grans estols, semblant nòmades; en migrar pot volar en grups compactes. No és comú veure'l a prop de llocs humanitzats, al contrari del sical daurat (S. flaveola). Recorre el terra i es posa en arbustos i tanques. Dormen col·lectivament en guadues.

Alimentació S'alimenta principalment de llavors i insectes, encara que també en consumeix fruits.

Reproducció Durant el temps de nidificació, entre setembre i març, els mascles s'enlairen i després baixen, mantenint el cant per més temps. El niu és construït a terra, amagat entre plantes com cactus o esbarzers, fet amb pastura i folrat amb crinera d'animals. La posta és de 3 a 5 ous, que són de color blavós i pigallats de marró vermellós, de vegades formant un anell a la part més ampla. La mida mitjana és de 19 x 14 mm.

Vocalització El reclam és un "tzi-tzit" agut i delicat; el cant, un flux suau i variat de trinats barrejats amb xiscles i brunzits, sovint fets en ple vol, amb el pili eriçat.

Taxonomia i sistemàtica El sical de sabana va ser descrit per primera vegada pel naturalista suec Anders Sparrman el 1789 sota el nom binomial Emberiza luteola; i no va establir una localitat tipus que es presumeix "Surinam".

Aquesta espècie va ser prèviament considerada coespecífica amb el sical de Raimondi (S. raimondii) a causa de les similituds al plomatge, però totes dues ocorren simpàtricament a la costa sud del Perú i es comporten com a espècies biològiques pròpies. Ha estat suggerit que les subespècies poden constituir fins a tres espècies separades: luteola (la nominal), flavissima i chapmani formant una espècie; chrysops, mexicana, eisenmanni i bogotensis una altra; i luteiventris una tercera; uns altres suggereixen que hi ha dos grups principals relacionats, i que luteiventris és una espècie separada i totes les altres subespècies són coespecífiques. És necessari un estudi detallat de les variacions geogràfiques de plomatge, vocalització i genètica.

Sicalis luteola i S. luteiventris (abans separades) han estat sumades en una única espècie com a sical de sabana (S. luteola) seguint el Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) (2005).

Les dades obtingudes per amplis estudis filogenètics van demostrar que la present espècie és propera del sical de front ardent (S. columbiana), i el parell format per ambdues és proper del sical daurat (S. flaveola).

Etimologia El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.

L'epítet específic luteola prové del llatí «luteolus» i significa “groguenc”.

Subespècies Segons la classificació de la Llista Clements Checklist/eBird v.2025 es reconeixen set subespècies en tres grups: Grup politípic chrysops: S. l. chrysops (Sclater, 1862) ─ sud de Mèxic (pendent del Carib a Veracruz i Chiapas), sud de Guatemala (Sacatepéquez), i regió de Mosquitia de l'est d'Hondures i nord-est de Nicaragua. S. l. mexicana (Brodkorb, 1943) ─ centre de Mèxic (pendent del Pacífic a Puebla i Morelos). S. l. eisenmanni (Wetmore, 1953) ─ nord-oest de Costa Rica (Guanacaste) i centre de Panamà (Coclé). Grup monotípic bogotensi: S. l. bogotensis (Chapman, 1924) ─ Andes de Veneçuela i est de Colòmbia cap al sud a través de les terres altes d'Equador i sud del Perú (Arequipa). Grup politípic luteola: S. l. luteola (Sparrman, 1789) ─ Colòmbia (baixes elevacions dels Andes occidentals, i les valls dels rius Cauca i Magdalena), Veneçuela (Falcón, Monagas i Bolívar), Guyana i adjacents del nord del Brasil (regió del Riu Branco). S. l. flavissima (Todd, 1922) ─ Surinam cap al sud fins a la desembocadura del riu Amazones. S. l. luteiventris (Meyen, 1834) ─ sud del Brasil (Santa Catarina i Rio Grande do Sul), Uruguai, terres baixes del nord i centre de l'Argentina (Santiago del Estero i Corrientes cap al sud fins a Chubut), al centre de Xile (sud de Coquimbo) a l'hivern migra cap al nord fins al sud del Perú (Cusco i Puno), centre i est de Bolívia (La Paz, Beni i terres baixes de Santa Cruz), centre del Brasil (Mato Grosso cap a l'est fins a Bahia).

La classificació del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) reconeix una vuitena subespècie: S. l. chapmani (Ridgway, 1899) ─ sota Riu Amazonas al Brasil (centre de Pará).

Referències

sabana Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud