fou un home d'església francès del . Fou arquebisbe de Reims de 1651 a 1657 i va heretar a la mort del seu germà Carles el 1652 els títols de comte de Ginebra, duc de Nemours i i duc d'Aumale a més d'alguns altres menors.
Biografia Fill no primogènit d'Enric I, comte de Ginebra i duc de Nemours, i d'Anna de Lorena-Guisa, duquessa d'Aumale, Enric II va néixer a París el 1625.
En principi consagrat a l'estat eclesiàstic, va fer els seus estudis amb molt èxit i va ser designat, el 1651, arquebisbe de Reims. Va haver de renunciar a la seva carrera religiosa en esdevenir el darrer dels Savoia-Nemours per la mort de Carles, el seu germà, en un duel contra el duc de Beaufort. Deixava llavors "un estat que havia honorat per les seves virtuts. « Nemours (Henri II de Savoie, duc de) », a Louis-Gabriel Michaud, Biographie universelle ancienne et moderne : histoire par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous les hommes avec la collaboration de plus de 300 savants et littérateurs français ou étrangers, 2a edició, 1843-1865
Es va casar el 22 de maig de 1657 amb Maria Anna d'Orléans, dita senyoreta de Longueville, (1625 † 1707), filla d'Enric II d'Orleans, duc de Longueville, i de Lluïsa de Soissons. No van tenir fills.
Aquest matrimoni va sorprendre molt; no es comprenia que la més rica hereva de França volgués casar-se amb un fill petit, del qual l'esperit era bastant escolàstic, era una persona desfigurada per una desagradable malaltia que patia, no tenia béns ni establiments i era persona sense consideració.Vegeu le Mémoires de mademoiselle de Montpensier, vol. 4, pàg. 24 Sembla que la senyoreta de Longueville es va penedir d'haver donat el seu consentiment a aquesta unió; però era massa tard. El duc de Nemours va ser afectat per la febre sortint de l'Església, i des d'aquest moment no va tenir un sol instant de salut.
Va morir el 14 de gener de 1659. El seu cor va ser portat a l'església de Saint-Louis dels Jesuïtes, com ho havia demanat expressament, i el seu cos transportat a la tomba de la seva família, a Annecy. Amb ell es va acabar la branca dels prínceps de Savoia-Nemours, establerta a França.
A la seva mort, el ducat de Nemours, que era un feu concedit al seu avantpassat Felip de Savoia va tornar a la corona de França (Lluís XIV), mentre que el ducat d'Aumale i el comtat de Ginebra van passar a la seva neboda Maria Joana de Savoia. La seva vídua fou, el 1694, Princesa de Neuchâtel i de Dombes, així com duquessa d'Estouteville.
Ascendència
Notes
Referències Louis Charles Dezobry et Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, Paris, 1863
Enllaços externs
Henri II de Savoie
Categoria:Casa de Savoia Categoria:Nobles parisencs Categoria:Bisbes de les ciutats de França Categoria:Arquebisbes francesos Categoria:Ducs d'Aumale Categoria:Comtes de Ginebra Categoria:Morts a París Categoria:Religiosos parisencs