Francisco Giral González (Salamanca, 6 de juliol de 1911 - Ciutat de Mèxic, 2002) fou un químic farmacèutic i polític espanyol, fill de José Giral Pereira.
Biografia Va estudiar química i farmàcia en la Universitat de Madrid on va obtenir el doctorat que va ser punt de partida per a la seva vida professional. Després va cursar un postgrau en química en la Universitat de Heidelberg en la qual va treballar en diverses investigacions prop de qui obtindria el Premi Nobel de Química en 1938, Richard Kuhn.
En 1936, de retorn a Espanya, va guanyar per oposició la càtedra de química orgànica en la Universitat de Santiago de Compostel·la, a Galícia, ocupació que li és retirada aviat per raons polítiques.
Va arribar a Mèxic en 1939 i immediatament es va concentrar en les tasques acadèmiques. Les aules de la Casa d'Espanya (avui Col·legi de Mèxic), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, l'Institut Politècnic Nacional, l'Institut de Malalties Tropicals van ser testimonis de les seves càtedres. També treballà a l'empresa paraestatal Petróleos Mexicanos. També va ser assessor de la UNESCO, organització de l'ONU per a l'educació, la ciència i la cultura. També va col·laborar amb la República espanyola en l'exili i fou ministre delegat al darrer govern a l'exili presidit per Fernando Valera Aparicio (1971-1977).
Va dirigir prop de 300 tesis de postgrau i va publicar incomptables articles en revistes especialitzades. Va traduir a més a l'espanyol dotze obres de química, algunes de les quals fins avui són utilitzades com a llibres de text universitaris.Universitaris en l'exili.
Currículum científic i acadèmic Va ser professor en la Facultat de Química de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic des de la seva arribada al país fins a la seva mort. Va ser reconegut com un dels grans científics mexicans del .
Va fer aportacions singulars en el camp de la síntesi química dels esteroides, havent descobert algunes molècules derivades de productes vegetals regionals. Una d'aquestes molècules va rebre el seu nom, la Giralgenina que és un derivat esteroidal d'origen fitoquímic, important per a la fabricació de certes substàncies anabòliques. També va descobrir una altra molècula d'origen fitoquímic que es va denominar Cardenagenina, en honor del president de Mèxic Lázaro Cárdenas del Río.
En vida va rebre els següents reconeixements: Doctor Honoris Causa (1988), per la UNAM Doctor Honoris Causa (1988), per la Universitat de l'Havana, Cuba Doctor Honoris Causa, per la Universitat de Lima, Perú Doctor Honoris Causa, per la Universitat de Caracas, Veneçuela Doctor Honoris Causa, per la Universitat de Sao Paulo, Brasil
També rebé el premi en ciències farmacèutiques Leopoldo Río de la Loza; lAndrés Manuel del Río, de la Sociedad Química de México; el Martín de la Cruz, del Consell General de Salud de Mèxic; el de la Societat Química del Perú, entre d'altres.
Va tenir tres fills: Adela, Carmen i José Giral Barnés heretaren la seva vocació per la química farmacèutica i han assolit cert ressò en l'àmbit acadèmic mexicà.
Referències
Enllaços externs Universitaris distingits a Mèxic
Categoria:Polítics salamanquins Categoria:Químics castellanolleonesos Categoria:Exiliats del franquisme castellanolleonesos Categoria:Ministres castellanolleonesos del Govern d'Espanya Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Científics mexicans Categoria:Químics americans Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Polítics mexicans nascuts al segle XX