Antônio Gonçalves Dias (Caxias, 10 d'agost de 1823 – Baixos dos Atins (Tutóia), Maranhão, 3 de novembre de 1864) va ser un poeta, advocat (llicenciat a Coïmbra), periodista i etnògraf brasiler.
La seva obra, pertanyent a la primera generació del romanticisme brasiler, va contribuir significativament a la construcció de la literatura i la identitat cultural del país, en les primeres dècades d'ençà la Independència. És habitualment recordat per poema Canção do Exílio, potser el més popular entre els lectors brasilers; i reconegut per la crítica pels poemes èpics I-Juca Pirama i Canção do Tamoio.
En paraules de José de Alencar, era el poeta nacional del Brasil, i va ser nomenat patró de la cadira 15 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Referències
Categoria:Escriptors brasilers en portuguès Categoria:Poetes brasilers Categoria:Periodistes brasilers Categoria:Etnògrafs Categoria:Dramaturgs brasilers Categoria:Estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat de Coïmbra Categoria:Morts al Brasil Categoria:Escriptors de Maranhão Categoria:Antropòlegs brasilers Categoria:Escriptors afrobrasilers Categoria:Escriptors brasilers del segle XIX Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Antropòlegs afroamericans Categoria:Periodistes afroamericans Categoria:Escriptors morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Patrons de l'Acadèmia Brasilera de Lletres