LAssociazione Sportiva Roma o comunament la Roma és un club de futbol de la ciutat de Roma (Itàlia). Fundat el 1927 ha participat permanentment en la màxima categoria del futbol italià des de la seva creació, llevat únicament de la temporada 1950-51.
L'AS Roma ha estat campiona de la Serie A en tres ocasions. A més es va adjudicar la Copa d'Itàlia en nou ocasions, la qual cosa el converteix en el segon equip més campió en aquesta competició, després de la Juventus de Torí (13 títols). A nivell internacional, va guanyar la Copa de Fires en la temporada 1960/61, la copa anglo-italiana de l'any 1972 i la Lliga Europa Conferència la temporada 2021/22, també va arribar a la final de la Copa d'Europa el 1983/84 i de la Copa de la UEFA el 1990/91.
Juga com a local a l'Estadi Olímpic de Roma, el qual comparteix amb el seu tradicional rival SS Lazio, amb qui disputa el Derbi de Roma. Amb una capacitat de 81.903 espectadors, és el segon estadi amb major capacitat d'Itàlia, només per darrere de l'Estadi Giuseppe Meazza de Milà, i és considerat, segons els paràmetres de la UEFA, com un estadi de categoria 4. La seva samarreta actual és vermella porpra imperial amb vius daurats, els colors de la ciutat, pel vermell i el daurat rep el nom de giallorosso.
La Roma ha estat elegida tres cops per l'IFFHS com el Millor equip del món del mes.
Història LAS Roma fou fundada el 7 de juny de 1927 amb la fusió de diversos clubs de la ciutat. Aquests foren: SS Alba-Audace, Fortitudo Pro Roma SGS i Roman FC. La fusió fou impulsada pel Partit Nacional Feixista que volia dotar de la capital d'un sol equip potent. La SS Lazio es va negar a formar-ne part.
La seva millor època la visqué als anys 80 amb jugadors com Bruno Conti, Agostino di Bartolomei o Falcão on guanyà una lliga i vuit copes italianes. A més arribà a la final de la Copa d'Europa, que va perdre amb el Liverpool FC. La temporada 2000/01 la Roma torna a guanyar la lliga i a partir del 2005 es converteix sovint en el segon equip de la lliga competint la supremacia de l'Inter i queda molt a prop de guanyar dues lligues més.
El seu primer estadi fou el Motovelodormo Appio. Més tard jugà a Testaccio i a l'Stadio Flaminio. Actualment juga a l'Stadio Olimpico que comparteix amb la SS Lazio.
Orígens L'AS Roma es va fundar el 7 de juny de 1927 mitjançant la fusió de tres equips de la ciutat: Roman Football Club, Fortitudo Pro Roma i Alba-Audace. El motiu de la fusió va sorgir a causa que el Partit Feixista volia donar a la capital d'Itàlia un únic i fort equip que pogués ser capaç de contrarestar el domini dels equips del nord (Juventus, Inter i AC Milan). El primer president del club va ser el membre del Partit Feixista, Italo Foschi. En aquesta fusió havia de formar part també un altre equip de Roma, la SS Lazio, però es va negar perquè l'amo del club, el general Vaccaro, volia més diners.
Primers títols En la seva primera temporada de 1927-28, l'equip va guanyar el seu primer trofeu, la Copa CONI en derrotar el Modena FC en la final. Els primers jugadors referents i destacats de l'equip van ser el golejador Rodolfo Volk, Fulvio Bernardini i el capità Attilio Ferraris, qui va ser campió en la Copa Mundial de Futbol el 1934.
La Roma va ser subcampió en la Sèrie A en les temporades 1930-31 i 1935-36. El club va guanyar el seu primer títol de Sèrie A en la temporada 1941-42 després d'un llarg duel amb el Torino FC. Entrenat per l'austro-hongarès Alfred Shaffer, era un equip molt fort, amb una defensa sòlida guiada pel porter Masetti i amb un contraatac perillós. Aquest any, la clau van ser els 18 gols marcats per Amedeo Amadei. Aquest va ser el primer Scudetto que no va ser guanyat per un equip del nord d'Itàlia.
Caiguda i renaixement La temporada 1950-51, va arribar dinovè i va descendir a la Serie B. A l'any següent, va ser primera en la Serie B i va tornar a la Sèrie A, sent aquesta l'única vegada que va descendir. Els "giallorossi", de tornada en la Sèrie A, van ser entrenats per Gipo Viani, però durant deu anys, l'únic resultat important va ser el segon lloc aconseguit el 1954/55.
El 1953, es va traslladar per disputar els seus partits a l'Estadi Olímpic de Roma i en la temporada 1960-61 va guanyar el seu primer trofeu internacional, la Copa de Fires, després de derrotar el Royale Union Saint-Gilloise (0-0 i 4-1), FC Colònia (2-0, 0-2 i 4-1) i Hibernian (2-2, 3-3, 6-0). La final la va disputar contra el Birmingham City FC.
A Anglaterra, la Roma es va avançar en el marcador gràcies a Pedro Waldemar Manfredini, autor de dos gols, però el Birmingham va empatar amb dos gols marcats per Mike Hellawell i Bryan Orritt. En el partit de tornada jugat a l'Olímpic l'AS Roma no va tenir problemes i al final de la primera meitat arribava amb dos gols a dalt: un en pròpia meta obra de Brian Farmer i un gol de Manolo Pestrin. L'estrella del torneig va ser el gran davanter Manfredini (anomenat "Piedone"), qui va marcar 12 gols.
miniatura|200xp|Fabio Capello. En els anys 1960, l'AS Roma va aconseguir guanyar dues Copes d'Itàlia (el 1964 i el 1969) i va tenir plantilles competitives amb bons jugadors com Francisco Lojacono, Juan Alberto Schiaffino, Antonio Valentín Angelillo, Giacomo Losi i "Picchio" Giancarlo De Sisti. El 1969 va ser memorable per la victòria en la Copa italiana, amb Álvaro Marchini de president i el "Mag" Helenio Herrera d'entrenador tècnic. El paper principal va ser interpretat per "Ciccio" Cardona i Fabio Capello.
Els anys 70 En els anys 70 Gaetano Anzalone va esdevenir president i va contractar un nou entrenador, Nils Liedholm (També anomenat "Barone"). El major mèrit de Liedholm va ser per donar espai a jugadors joves com Francesco Rocca i Agostino Di Bartolomei.
La temporada 1971-72 va guanyar el Trofeu Anglo-Italià, però poc després va començar l'era de la "Rometta", ple de temporades mediocres i acompanyada per una crisi econòmica que va impedir als administradors del club augmentar l'estructura organitzativa d'aquest. La Roma va obtenir el tercer lloc el 1974/75, per darrere de la Juventus de Torí i del SSC Napoli.
El 1979, la societat va ser comprada pel ric empresari Dino Viola, que amb bons fitxatges (Falcão, Toninho Cirerer, Herbert Prohaska, Carlo Ancelotti, Franco Tancredi, Pietro Vierchowod, Roberto Pruzzo i Bruno Conti) va fer un equip molt competitiu. El 1980/81, la Roma va ser subcampió de Lliga després d'un llarg duel amb la Juventus de Torí (en el partit final, l'àrbitre va anul·lar un gol regular al romanista Turone).
Els anys 80 La temporada 1982-83 va ser finalment, l'any d'una victòria desitjada: la Roma va aconseguir el seu segon Scudetto a Gènova el 8 de maig de 1983 gràcies a un gol de Pruzzo. L'equip, elaborat per Liedholm, va resultar ser una màquina perfecta: una defensa impenetrable, amb pilars com Tancredi, Vierchowod, Sebastiano Nela i Luigi Maldera, un centre del camp amb admirable Di Bartolomei, Falcao, Ancelotti i Prohaska i un atac explosiu amb el davanter Pruzzo i l'extrem Bruno Conti.
En la següent temporada, la Juventus va guanyar el títol de Lliga, superant a la Roma per dos punts. L'equip de la capital va participar per primera vegada en la Champions League i després d'haver eliminat a Göteborg AIS, CSKA Sofia, Dynamo Berlin i Dundee United FC, va caure derrotat en la final davant el Liverpool FC (5-3 en la tanda de penals després de l'empat 1-1 en temps reglamentari).
La temporada 1983-84 va acabar amb una altra victòria en la Copa d'Itàlia contra l'Hellas Verona, futurs campions italians. La resta de la dècada l'AS Roma només va tenir discretes participacions en la Lliga italiana.
Els difícils 90 miniatura|17 de juny de 2001: La Roma guanya el seu tercer campionat. El 1991 (l'any de la mort de Viola), sota la direcció d'Ottavio Bianchi, l'AS Roma va aconseguir classificar-se per a la final de la Copa de la UEFA després de vèncer el Benfica (4-0 i 0-2), València CF (3-0 i 1-1), Girondins de Bordeus (5-0 i 0-2), RSC Anderlecht (4-0 i 1-3) i Brøndby IF (2-1 i 0-0). La final va ser contra l'Inter de Milà, que comptava amb jugadors com Lothar Matthäus, Nicola Berti i Jürgen Klinsmann. L'AS Roma va perdre a Milà 1-0 i no va poder remuntar a l'Olímpic de Roma, on només va poder empatar per 0-0. Aquesta mateixa temporada va poder vèncer en la final de la Copa d'Itàlia a la Sampdoria.
La temporada 1991-92 va començar amb derrota en la Supercopa per 1-0 davant la Sampdoria de Gianluca Vialli i Roberto Mancini. Després de la mort de Viola el 1991, la societat gestora del club va ser víctima d'una nova crisi econòmica que va desembocar en la venda dels millors jugadors per obtenir liquiditat.
El 1994, Franco Sensi va comprar la Roma, salvant-la de la fallida, i va començar a crear un equip molt fort amb la incursió de joves com Giuseppe Giannini, Francesco Totti, Di Biagio i Zanetti i amb els fitxatges de molts campions com Zago, Cafú, Samuel, Vincent Candela, Emerson, Zebina, Tommasi, Batistuta i Cassano. Al capdavant de l'equip van estar els següents entrenadors: Carlo Mazzone (94-96) i Zdeněk Zeman (97-99).
El segle XXI Per la temporada 2000-01, Sensi va decidir contractar a l'entrenador tècnic més reeixit a Itàlia en aquells dies, Fabio Capello, qui estava disposat a transmetre a l'AS Roma el seu contrastat estil de gestió. Sensi va comprar jugadors de primer nivell, entre ells, Vincenzo Montella, Hidetoshi Nakata i Gabriel Batistuta, però també Walter Samuel i Emerson. La Roma va superar clarament als seus rivals i va ser el líder del campionat de principi a fi, acabant la temporada amb un rècord de punts (75), la major quantitat registrada per qualsevol altre equip durant un campionat de 18 equips. Els herois: Batistuta (amb 20 gols), Montella i Totti.
La temporada 2001-02 va començar amb la conquesta de la Supercopa d'Itàlia després de vèncer a l'Fiorentina per 3-0. En canvi, a l'any següent, es va perdre una final de Copa contra l'AC Milan. miniatura|Daniele De Rossi, primer capità de la Roma. El 2004, Capello va marxar a la Juventus i amb ell els jugadors Emerson i Zebina.Zebina. Després de la marxa d'aquests, l'equip va notar la seva falta i no va fer una bona temporada en la 2004/05 (va acabar 8è), després de veure passar per la banqueta fins a 4 entrenadors diferents i de parlar-se de problemes en el vestuari. Però després de l'escàndol del Calciopoli el 2006, l'equip amb Luciano Spalletti com a entrenador i amb una organització plena de joves, va tornar a estar llest per lluitar pel títol.
miniatura|Francesco Totti aixecant la Copa d'Itàlia obtinguda per la Roma al 2008.
El 2007, el capità i l'ídol de l'equip, Francesco Totti, va guanyar la Bota d'Or com a millor golejador europeu. Aquest any acabaria amb el subcampionat de la Sèrie A i la consecució de la vuitena Copa d'Itàlia per als romans, guanyant la final contra l'Inter de Milà. A l'inici de la temporada 2007-08, la Roma també es va portar la Supercopa davant l'Inter a San Siro, gràcies a un penal executat per De Rossi.
El 24 de maig del 2008, la Roma disputaria la final de la Copa d'Itàlia enfront de l'Inter de Milà a l'Estadi Olímpic de Roma. La Roma guanyaria la seva novena Copa, segona consecutiva, en imposar-se als "nerazzurri" per 2-1, amb gols de Philippe Mexès i Simone Perrotta.
L'estiu del 2008, el president Franco Sensi va morir a l'edat de 82 anys després de 14 temporades com a president, en les quals l'AS Roma va guanyar un Campionat italià, dues Copes d'Itàlia i dues Supercopes d'Itàlia. La presidència va passar a les mans de la seva filla, Rosella Sensi.