Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera. Al costat de Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríada de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica.
Dels representants del corrent belcantista, Donizetti va ser el més prolífic amb 71 òperes escrites entre 1816 i 1844, i reforçà les composicions vocals de conjunt, com els quartets o sextets, els efectes del cor i la importància de l'orquestra. Ha esdevingut cèlebre sobretot per la seva obra lírica, però també va compondre 31 cantates, 116 obres sacres, 21 obertures de concert, 19 quartets per a cordes, 183 cançons i àries, 56 duos, trios i quartets vocals, 44 solos i duets per a piano, etc.
Va ser un treballador incansable. Un cop havia compost l'òpera, ell mateix s'encarregava d'ensenyar els cantants i adaptar la partitura a les seves característiques, assajar amb els músics de l'orquestra, i finalment dirigir almenys les tres primeres funcions del nou treball. Només dues òperes les va estrenar sense la seva supervisió i foren un fracàs. Si això no fos prou, mentre assajava una òpera ja s'encarregava de negociar en una altra ciutat l'estrena de la seva següent òpera. Malgrat la seva vida atrafegada, Donizetti era conegut pel bon tracte i va fer lleials amics arreu on anà. Era considerat un home d'una àmplia cultura, molt llegit i capaç de conversar de qualsevol tema.
Biografia Infància miniatura|esquerra|Part antiga de Bèrgam, on va viure els primers anys Donizetti Cinquè fill d'Andrea Donizetti i Domenica Nava, va tenir uns orígens molt humils. Malgrat les dificultats, el matrimoni va arribar a tenir sis fills. El més gran, Giuseppe, va arribar a ser director de música de l'exèrcit otomà del sultà Mahmud II de Constantinoble. El successor de Mahmud, Abdul Medij, li va concedir el títol de paixà. El segon, Maria Rosalinda, va morir jove, d'apoplexia. El tercer, Francesco, deficient, va arribar a tocar el timbal a la banda cívica de Bèrgam, i a la mort del seu pare el 1835, va ocupar el seu lloc a la porteria del Mont de Pietat. La quarta, Maria Antonia, casada amb un tal Tironi, també de Bèrgam, va morir de tuberculosi i una filla seva, Beppino, va anar a viure amb els avis i es va ocupar de la casa. El cinquè germà va ser el gran compositor, que va rebre el nom de Domenico Gaetano. Encara el març de l'any 1800 naixia el sisè germà, una nena anomenada Maria Rachele, que només va viure uns mesos.
En els primers temps, de fet, el seu pare s'oposa a la decisió del seu fill d'emprendre la carrera teatral, però a poc a poc n'acaben convençuts, regalant al seu fill, en mostra de reconciliació, el rascador d'os que avui s'exposa al Museu donizettià de Bèrgam.
Estudis amb Simon Mayr A nou anys va entrar en una escola gratuïta de música destinada a formar coristes i instrumentistes per a les funcions litúrgiques,Biografia a biografiasyvidas.com que el compositor i pedagog Simon Mayr havia obert a Bèrgam aquell mateix any. Simon Mayr, un alemany que havia iniciat una destacada carrera de compositor a Venècia, era el músic de major autoritat de Bèrgam i famós a tot Itàlia. Compositor de nombroses òperes, la veritable vocació de l'alemany era, sobretot, la docència. En convertir-se en mestre de capella de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, necessitava formar un bon cor i instrumentistes per a aquesta important església, de gran tradició musical en el passat. Aquesta va ser la raó per la qual Mayr va aconseguir de les autoritats subvenció per a Le lezioni Caritatevoli (avui Instituto Musicale Gaetano Donizetti). Els primers alumnes, entre ells Donizetti, s'hi van matricular el 6 de maig de 1806. miniatura|esquerra|El seu primer mestre i gran amic Simon Mayr miniatura|El Teatro Riccardi (avui Donizetti) Malgrat tenir un defecte a la veu, a poc a poc, el petit Gaetano arribaria a esdevenir l'alumne predilecte del músic bavarès, a més d'un dels seus millors amics. Amistat que duraria tota la seva vida. Set mesos després, Mayr registrava que Donizetti havia avançat més que la resta d'alumnes. No obstant això, la persistent deficiència vocal va posar en perill la seva permanència a l'institut. El setembre de 1808 Mayr es va veure obligat a admetre que, segons els informes, Gaetano havia d'abandonar el centre. Però el març de 1809 el mestre va aconseguir que es modifiquessin els reglaments de les Lezioni Caritatevoli per permetre que, en el moment del canvi de veu, el jove pogués seguir els estudis de clavecí.
Encara que Mayr era autodidacte, va ser un dels primers a estudiar a Itàlia les obres de Haydn, Mozart i Beethoven, a més de promoure la seva interpretació en la seva escola. A Bèrgam, on Mayr fou molt actiu, funcionaven per aquells anys, al començament del , dos teatres, el Teatro Riccardi (avui Donizetti) i el Teatro della Societá. S'hi representaven òperes amb freqüència, i de la ciutat van sortir molt bons tenors, entre ells el famós Giovanni Battista Rubini, que va estrenar algunes de les grans òperes de Donizetti i de Bellini.
Als 13 anys va començar a compondre. El 1811, a 14 anys, va recitar, cantar i improvisar al clavicèmbal una farsa del seu mestre, II piccolo compositore di musica. La trama d'aquest pasticcio no era sinó la representació de la història del jove Donizetti i, per tant, un eficaç al·legat perquè prosseguís els estudis. A part de les dificultats vocals, la carrera de Gaetano degué procedir sense obstacles. Va aconseguir el nomenament de coripetitore, és a dir assistent del mestre de clavecí, així com l'admissió a les classes especials d'harmonia.
La influència de Mayr fou important i no només en la música. Encoratjava als seus alumnes a la lectura dels clàssics i després en discutia les idees.
Estudis amb el pare Mattei a Bolonya miniatura|Stanislao Mattei Convençut Mayr de les qualitats fora del comú de Gaetano, va escriure una carta de recomanació perquè el 1815 pogués estudiar contrapunt amb el famós pare Mattei a Bolonya, on va romandre fins al novembre de 1817. Convençut com estava de la vàlua del seu alumne, també va demanar ajuda financera al publicista musical Giovanni Ricordi per sufragar els estudis. Mattei, que fou també mestre de Rossini, que va escriure un treball teòric i composicions majoritàriament de música sacra, era el millor deixeble de l'insigne Pare Martini, veritable oracle de la música europea durant el . El Liceu Musical de Bolonya era el millor que podia desitjar un estudiant de música. No hi ha dubte que aquesta decisió mostra l'alçada de Mayr com a professor, capaç de privar-se del seu deixeble preferit per tal de veure assegurat el seu futur.
Allà, en el breu espai de dos anys, Donizetti va perfeccionar els seus coneixements com a compositor de simfonies i quartets, demostrant a tots la rapidesa amb què assimilava l'art de la composició musical. Una simfonia escrita per ell i que porta data de 19 novembre 1816 té escrita la indicació fatta in un ora e un quarto (feta en una hora i quart).
Durant el període bolonyès (1815-1817), en un principi Donizetti es va limitar a compondre obres religioses d'estil convencional. Però tot seguit es va iniciar en els secrets de la composició i va començar a construir la carrera com a compositor d'òpera en una comèdia en un acte, Il Pigmalione, que va quedar inèdita fins fa molt poc temps.Biografia a presencias.net També acabà dues obres: Olimpiade i L'ira di Achille, a més d'una simfonia concertato que van interpretar els alumnes del Liceu Musical de Bolonya el 9 de juny de 1817.
Poc després, el jove músic tornava a la seva ciutat natal, on va tenir un oferiment des d'Ancona per ser mestre de música d'una família noble. Però va renunciar perquè ja pensava que la seva vida seria l'òpera i no es volia comprometre en alguna cosa que l'hi impedís. No obstant això, va celebrar San Stéfano (26 de desembre) no amb una òpera sinó amb un quartet de cordes en quatre moviments, per al grup de cambra en què Mayr tocava la viola.
Primera òpera Donizetti no va poder resistir massa temps a la crida de l'escena, com tots els compositors italians de l'època, i dos anys després va estrenar al Teatro San Luca de Venècia la seva primera òpera pròpiament dita, Enrico di Borgogna. Aquesta obra, malgrat la seva irregularitat, va obtenir una calorosa acollida i bona crítica. Durant els vint-i-cinc anys següents de gairebé ininterrompuda fama va ser instat a produir per encàrrec fins a tres òperes per any.
En tot cas, el millor resultat per a Donizetti dEnrico fou la demanda d'una nova òpera. En menys d'un mes, Bartolomeo Merelli va tenir el llibret d'Una follia enllestit, una farsa d'un acte al qual Donizetti hi posà música immediatament. Amb llibret del mateix Merelli, Le nozze in villa va veure la llum a Màntua, però va fracassar pels capricis de la prima donna Fanny Eckerlin. Fanny havia protagonitzat Enrico di Borgogna com a Musico, denominació que, en aquell temps, rebien els que encarnaven papers heroics masculins destinats a una contralt. Les cantants que solien fer aquests papers transvestides eren anomenades "musicos" i per això es deien "musichetti" els patges o jovenets cantats per una dona. miniatura|Escena d'Imelda de' Lambertazzi L'amistat amb Bartolomeo Merelli, home de teatre de gran experiència que va intuir les seves grans qualitats escèniques, va fer que el compositor intensifiqués la seva dedicació a la música lírica. Fruit d'aquesta col·laboració va ser un dels primers èxits de Donizetti fora del nord d'Itàlia. El gener de 1822 va estrenar al Teatre Argentina de Roma l'òpera Zoraida di Granata, amb un èxit tan espectacular que li proporcionà un contracte per representar òperes a Nàpols. L'èxit de Zoraida li permetrà relacionar-se amb importants famílies romanes com els Carnevali, afeccionats a la música, o els Vasselli. Luigi Vasselli era un important jurista i magistrat. Residia en un palau i les seves relacions amb el Vaticà eren excel·lents. El seu fill Antonio, cirurgià militar i després advocat de Ricordi a Roma va arribar a ser el millor amic de Donizetti. Gràcies a aquesta amistat, Gaetano va poder relacionar-se amb Virginia Vasselli, la germana d'Antonio, de la que aviat s'enamoraria, encara que Barblan sosté la hipòtesi que Donizetti va mantenir, en aquells dies, una relació sentimental amb Anna Carnevali.
A la primavera de 1822, Rossini abandonà Nàpols, on portava triomfant diversos anys, i es traslladà a Viena. Poc abans de la seva marxa, Donizetti s'instal·lava a la capital de la Campània i començava una llarga carrera d'èxits, enquadrada pels seus biògrafs entre Zoraida di Granata (1822) i Imelda de' Lambertazzi (Sant Carlo, Nàpols, 1830). Així aquest mateix any, el Teatre Nuovo de Nàpols i La Scala de Milà van estrenar dues òperes seves: La zingara i I pirati. La zingara era amb llibret d'Andrea Leone Tottola, poeta oficial dels teatres reals napolitans (Mosè in Egitto, La donna del lago). El seu professor napolità de Bellini, Carlo Conti, va recomanar als seus alumnes d'anar a veure La zingara, encara que només fos per escoltar el septet que només un alumne de Mayr podria haver escrit. Mentre que I pirati, que no va agradar molt, va ser, però, el començament de la col·laboració de Donizetti amb el llibretista Felice Romani, amb el qual va aconseguir els seus primers grans èxits com a compositor operístic.
Els primers èxits miniatura|esquerra|Gaetano Donizetti al voltant de 1830