miniatura|(1) Gravat del Roc de les Bruixes, inscripcions presumiblement prehistòriques; (2) Bust d'Hanníbal que hauria passat per Andorra amb elefants segons Polibi durant les confrontacions contra Roma; (3) Arnalda de Caboet, protagonista de les picabaralles que porten als Pariatges; (4) Camps de tabac. Andorra ha estat durant molt de temps un lloc de contraban; (5) La Casa de la Vall, antiga seu del parlament andorrà; (6) Portada del Decret de Nova Planta amb què Castella mira d'annexionar-se Andorra. Els andorrans hi participaren a favor dels Habsburgs; (7) General Tristany entrant amb les tropes a la Seu d'Urgell. Andorra fou rereguarda del Carlisme; (8) Ramon Llull, intel·lectual català, és la figura de les Lletres catalanes, llengua pròpia i oficial d'Andorra; (9) Caricatura de «La Qüestió d'Andorra», del 24 de juny de 1881, del fons d'Enric Palmitjavila; (10) Antiga fàbrica FHASA. Els obrers de FHASA són els responsables de la introducció de nous corrents ideològics com el socialisme i de les protestes a favor del sufragi universal; (11) Ràdio Andorra, líder a França durant els Anys Daurats, contribuí amb Ràdio Montecarlo i Ràdio Luxemburg a vertebrar les emissions de ràdio i televisió de la postguerra; (12) Logotip de Banca Privada d'Andorra que fou víctima d'un corralito durant la Globalització.|410x410px
La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribueix a l'emperador Carlemany la seua fundació. Segons una Carta pobla escrita per Carlemany, Andorra hauria esdevingut un Estat sobirà en compensació al fet que els andorrans l'ajudessin a fer fugir les tropes musulmanes dels Pirineus. Estudis recents han pogut afirmar que aquesta Carta pobla és falsa. Tot i així, fins al esdevé motiu per a que l'himne andorrà parli d'aquest episodi.
El territori andorrà nasqué en realitat de la partició que es feren l'any 1278 el Comtat de Foix i el Bisbat d'Urgell. Després de baralles interminables que conjugaven política i religió, a més d'involucrar els reis francesos, catalanoaragonesos i la jerarquia catòlica, els dos protagonistes principals decidiren repartir-se de manera equitativa el territori actual andorrà mitjançant un Pariatge. Aquest contracte feudal és la clau que explica que hui Andorra siga un Estat independent.
El fet que el comtat de Foix decidisca canviar les seues ambicions, fa que amb el temps el títol de copríncep francès acabe en mans del rei o president de França. El fet que Isabel la Catòlica i Ferran d'Aragó-Catalunya poguessen nomenar el bisbe i copríncep d'Andorra, permet a la pràctica, deixar el seient a les mans de la Corona hispànica. Així tot al llarg dels anys aquests dos actors es fan la guerra física o moral en contra dels andorrans mateixos per intentar adquirir el territori andorrà. La pràctica de saber conjugar les dues figures fa que els andorrans adquirisquen autonomia.
L'autonomia és justament un pretext després de la derrota de Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola per convèncer la monarquia hispànica i francesa que Andorra és un Estat independent en virtut dels pariatges. Espanya i França accepten el tracte amb la intenció declarada de dividir el territori de parla catalana. França s'annexiona a les conversacions de pau de la Guerra dels Segadors a la Catalunya nord. Els andorrans es troben llavors en una situació complexa i no volen que un escenari com aquest torne a repetir-se amb Andorra.
És arran de la Guerra de Successió Espanyola que Andorra esdevé un Estat sobirà a la pràctica i no legalment. Durant el el territori andorrà és utilitzat com a rereguarda del carlisme per tal d'evitar que la monarquia hispànica annexione Andorra. Alhora el romanticisme contribuïx a donar la imatge d'un Estat sobirà i a construir lentament la consciència de nació andorrana. Tot plegat en un context de nacionalismes irredemptistes, com el català, i de nacionalismes imperials, com l'espanyol.
És igualment al que s'intenta democratitzar les institucions andorranes després que la Revolució Industrial acabara amb l'economia andorrana que fins aleshores vivia de l'agricultura i la manufactura. Els corrents socialistes no penetren el país però la Revolució Francesa i la democratització de l'Estat francès permeten contestar el règim estamental andorrà. Això després que Bonaparte annexionés Andorra i Catalunya.
A la primera meitat del l'economia andorrana es troba en esbós. El país torna a donar signes de remodelació. El sufragi esdevé universal [per als homes] després d'una revolta l'any 1933. El pancastellanisme seguix intentant fer-se amb territori andorrà, alhora que França dona suport a les ambicions pancastellanes quan es tracta de fer avançar els principis jacobins sobre Andorra. Espanya decidix doncs que s'ha de prohibir el català a les escoles andorranes. La guerra civil a Espanya atura en sec l'esbós amb el qual Andorra volia fer revifar la seua economia.
La Segona Guerra Mundial empobrix encara més el territori andorrà. Les autoritats andorranes tornen a un règim estamental i miren de jugar els equilibris entre l'Espanya franquista i la França derrotada nazi. Ràdio Andorra obri les portes tot i que des d'un inici ja fou contestada. Naixen noves rivalitats entre andorrans, castellans i francesos.
Després de la Segona Guerra Mundial, Andorra esdevé terra d'abundància. El creixement econòmic als països del bloc capitalista permeten un creixement paral·lel i igual d'espectacular a Andorra. El Consell General s'alia amb el franquisme i hi manté unes relacions entre cordials, amistoses i tenses. Andorra creix i això s'acaba plasmant a la historiografia andorrana: el somni andorrà.
A partir dels anys 70, el país democratitza les seues institucions mercès a l'aprovació de la Constitució del 1993 que trasllada la sobirania al poble andorrà. Mercès a això, Andorra pot seure finalment a l'ONU i actuar com a Nació independent. A la dècada dels 1990 el boom econòmic consolida els pilars bàsics de l'economia del país: turisme de massa, esquí i finances.
La Gran Recessió d'inicis de posa el model de paradís fiscal andorrà en qüestió. Andorra és contestada per totes bandes i ha d'incorporar imposts. Abandona doncs el paradís fiscal però s'incorpora a l'era de la globalització amb una economia en esbós. La crisi econòmica ha afectat notablement el país que ha deixat de ser terra d'abundància.
Historiografia andorrana Els primers escrits sobre història d'Andorra daten del . El Manual Digest és l'única referència més antiga que el país tingui sobre un vertader intent de posar sobre escrit la seva història. Tanmateix, els arxius comunals d'època porten des de l'Edat Mitjana conservant material amb el qual posteriorment s'ha pogut treballar sobre la història d'Andorra. D'aquest material es pot posar èmfasi en el Pariatges que és el document cabdal, base sobre la qual neix l'Estat andorrà. Avui l'Arxiu Nacional d'Andorra conserva rèpliques transcrites i l'original. També s'ha digitalitzat i pot consultar-se a Internet mitjançant el Banc Digital Mundial d'Arxius o als Viquitexts mateixos.
Tot al llarg del surten publicades diverses biografies d'autors estrangers que s'apropen a Andorra i miren d'explicar al món exterior tot allò que saben sobre Andorra. Aquests escrits no són del tot fiables però permeten als historiadors entendre les mentalitats de l'època així com la manera de viure dels andorrans del . Es poden considerar com una font de treball:
Pierre-Roch Roussillou, De l'Andorre, Tolosa, F, Vieusseux, 1823 [Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, 2005]. Tomàs Junoy, Relació sobre la Vall de Andorra, Tolosa, Imprimerie de Ph. Montaubix, 1838, [Andorra la Vella, Govern d'Andorra, 1995] Jean-Jacques Caron [Abbé Caron], Notice historique sur la République de l'Andorre, Versalles, 1849 Lluís Dalmau i de Baquer, Historia de la república de Andorra, Barcelona, Pablo Riera, 1849 Henri Castillon d'Aspet, Histoire d'Ax et de la Vallée d'Andorre, Tolosa, Imprimerie du Midi, 1851
Alguns d'aquests escrits han estat digitalitzats i poden consultar-se al Banc Digital Mundial, a la pàgina web de l'Arxiu Nacional d'Andorra o bé a lloc web del Banc Nacional de França. La Banca Privada d'Andorra també edità una compilació de tots aquests escrits en un volum titulat Paraules per a la història. Obra commemorativa el 50è aniversari de BPA. Altres poden consultar-se igualment a Google Books.
Dins del existeixen documents primaris que són cabdals i que es troben digitalitzats al banc mundial o a l'Arxiu Nacional d'Andorra. Es detallen tot seguit:
La cuestión de Andorra: exposiciones elevadas por el ilustre Consejo General de los Valles de Andorra al excelentísimo obispo de Urgel y al santísimo padre (1894) Plan de Reforma adoptat en las Valls de Andorra (1866)
L'inici del dona el tret de sortida a treballs més professionals en l'àmbit històric sobre Andorra. El país segueix compilant documentació administrativa que posteriorment ha servit per a treballs historiogràfics. L'historiador Arnau Gonzalez Vilalta ha permès dilucidar els esdeveniments de la dècada dels 1930 que posteriorment pogueren ampliar-se o complementar-se gràcies a l'historiador Gerhard Lang-Valchs. El període que abraça de la Guerra Civil Espanyola fins a la Segona Guerra Mundial ha estat estudiat per l'Amparo Soriano, d'una banda, i per la Porta Roser i en Jorge Cebrián, d'altra banda. Aquests són els estudis més importants d'època.
De forma general, una sèrie d'historiadors, contractats per l'Institut d'Estudis Andorrans i altres institucions, han compilat i transcrit documents d'època, tot explicant el període comprès en una sèrie de diplomataris i cartularis:
Cebrià Baraut, Cartulari de la vall d'Andorra - segles ix-xiii, i, Andorra, Govern d'Andorra, 1988. Cebrià Baraut, Cartulari de la vall d'Andorra - segles ix-xiii, ii, Andorra, Govern d'Andorra, 1990. Ignasi J. Baiges, Mariona Fages, Diplomatari de la vall d'Andorra - segle xiv, i (iii), Andorra, Govern d'Andorra, 1993. Susanna Vela, Diplomatari de la vall d'Andorra - segle xv, iv (iv), Andorra, Govern d'Andorra, 2002. Domènec Bascompte, Diplomatari de la vall d'Andorra - segle xvii, iii (vi), Andorra, Govern d'Andorra, 1997. Jordi Buyreu, Diplomatari de la vall d'Andorra - segle xviii, v (vii), Andorra, Govern d'Andorra, 2012. Esteve López i Joan Peruga, Diplomatari de la vall d'Andorra - segle xix, ii, Andorra, Govern d'Andorra, 1994
Els diplomataris segueixen la tradició iniciada durant els 1980 de Cebrià Baraut. Fou el primer historiador qui tingué la iniciativa de crear un volum amb els documents cabdals d'una època, tots transcrits i posats en el seu context, amb notes d'explicació per fer-los més comprensibles. És, de fet, a partir dels 1980 que es posa en marxa tot una sèrie d'estudis relatius a Andorra en tots els camps. S'inicien els primers estudis sobre prehistòria d'Andorra, els primers estudis medievals o els primers estudis d'història contemporània. Ara bé, cal destacar el paper de pioners com l'Esteve Albert qui cercà sobre els orígens medievals d'Andorra i sobre la casa d'Areny-Plandolit a qui dedicà dos volums biogràfics.
Prehistòria
Els primers rastres d'humans a Andorra daten del Paleolític superior quan Andorra patia desgel perquè s'havia acabat l'últim període glacial (Würm). Abans d'això, Andorra estava coberta per una glaciació que impedia la vida humana. Les primeres passes d'humans són, doncs, d'Homo sapiens. Amb la desglaciació, el clima s'escalfa amb les repercussions conseqüents. En aquest entorn, apareix un grup de farratjadors provinents de l'Arieja i del Segre, que aprofiten l'abric rocós de la Balma de la Margineda per establir-s'hi durant l'estiu. Havien trobat un passatge ideal entre Catalunya i França. Existeixen restes arqueològiques diverses que estan a l'espera de ser exposades.