La tiemannita és un mineral que pertany al grup esfalerita, de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425. Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.
Característiques La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, un selenur que pertany al grup de l'esfalerita. La seva fórmula és HgSe, i a més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.
Formació i jaciments Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita. Se sol trobar associada a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.
Referències
Enllaços externs Tiemannita a Mindat Tiemannite Mineral Data
Categoria:Grup de l'esfalerita Categoria:Minerals de mercuri Categoria:Minerals selenurs Categoria:Minerals descoberts a la Baixa Saxònia