Jocs Olímpics d'Estiu de 1900

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1900, oficialment Jocs de la II Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de París (França) entre el 14 de maig i el 28 d'octubre de 1900. Hi van participar 997 atletes, entre ells la presència per primer cop al moviment olímpic de 19 dones, de 24 països. Els Jocs formaren part del programa de l'Exposició Universal que tingué lloc a París aquell mateix any i per aquest motiu les proves esportives es distribuïren durant cinc mesos.

Antecedents L'elecció de París pel Jocs Olímpics de l'any 1900 es decidí en el punt 13 de la declaració de restabliment dels Jocs Olímpics el 23 de juny de 1894 amb motiu del primer congrés olímpic. La idea del Baró de Coubertin era que aquests fossin els primers Jocs, però finalment es decidí avançar-los quatre anys amb els Jocs d'Atenes 1896. Posteriorment, els grecs pressionaren perquè el seu país fos seu fixa dels jocs (com a l'antiguitat) però la decisió inicial es mantingué i París acollí la segona edició dels Jocs Olímpics.

miniatura|esquerra|Velodrome de Vincennes En un principi es pensà que fer coincidir els Jocs amb l'Exposició Universal seria bo pels primers, ja que es podria beneficiar de l'ajuda institucional rebuda per l'Exposició. Al final, aquesta coincidència quasi acaba amb el moviment olímpic. Les divergències entre el Baró de Coubertin, que era també secretari general de la Union des Sociétés Françaises de Sports Athlétiques (USFSA) i els organitzadors de l'Exposició, encapçalats pel vescomte Charles de La Rochefoucauld, acabaren amb la cessió del control per part del Comitè Olímpic Internacional cap a l'Exposició.

Entre maig i octubre de 1900, el nou comitè organitzador va incloure un enorme nombre d'activitats esportives, al llarg de l'exposició. Les proves rarament usaren el mot olímpic. De fet, et terme Jocs Olímpics fou substituït pel de "Concurs Internacional d'exercicis físics i d'esports". La premsa en parlà de diverses formes, parlant de "Campionats Internacionals", "Jocs Internacionals", "Campionats de París", "Campionats del Món" o "Gran Premi de l'Exposició de París". Entre les proves inusuals que es disputaren per primer i darrer cop es pot citar: salt de longitud i d'alçada a cavall, cursa de natació amb obstacles, partit de dos dies de criquet o tir a l'ocell.

De Coubertin comentà més tard als seus amics: "És un miracle que el Moviment Olímpic sobrevisqués a aquella celebració".

Comitès participants miniatura|Països participants Participaren un total de 997 esportistes, 975 homes i 22 dones, de 24 comitès nacionals. Participaren per primera vegada Argentina, Bèlgica, Bohèmia, Canadà, Cuba, Espanya, Haití, Imperi Rus, Índia, Luxemburg, Noruega, Mèxic, Països Baixos, Pèrsia i Romania.

Algunes fonts també enumeren atletes procedents d'aquestes 4 països com a participants en aquests Jocs: (1) Olympic Countries 20px|Haití Haití (2) 20px|Pèrsia Pèrsia (1) 20px|Luxembourg Luxemburg (1)El vencedor de la marató, Michel Théato, era luxemburguès, però això no es va descobrir fins a dècades més tard, per la qual cosa la seva participació i victòria és sovint atribuïda a França. 20px|Perú Perú (1)

Esports disputats Un total de 20 esports formaren part del programa dels Jocs Olímpics de 1900. La lluita i l'halterofília desapareixeren del programa, però 13 nous esports en formaren part.

Seus 7è arrondissement de París - Hípica Bois de Boulogne - Croquet i Joc d'estirar la corda Bois de Vincennes - Tir amb arc Boulogne-Billancourt - Tir olímpic Compiègne - Golf Croix-Catelan Stadium - Atletisme Le Havre - Vela Meulan-en-Yvelines - Vela Neuilly-sur-Seine - Pilota basca Puteaux - Tennis Satory - Tir olímpic Riu Sena - Rem, Natació i Waterpolo Jardí de les Teuleries - Esgrima Velòdrom de Vincennes - Criquet, Ciclisme, Futbol, Gimnàstica i Rugbi

Resum esportiu Atletisme miniatura|Ray Ewry, el rei del salt aturat

La competició d'atletisme es disputà a la seu del Racing Club de France al Croix-Catelan al Bois de Boulogne. No existia una pista d'atletisme i les curses van tenir lloc en terrenys d'herba no gaire anivellats. Van participar entre 150 i 200 atletes d'arreu del món.

Es disputaren set proves disputades sobre 400 metres o menys. De les 21 medalles possibles els americans s'emportaren 13. El nord-americà Alvin Kraenzlein guanyà quatre medalles d'or en proves de velocitat, 60m, 110m tanques, 200m tanques i salt llarg. Aquest rècord encara no ha estat superat en l'atletisme olímpic. La mitja i llarga distància fou dominada pels atletes britànics. Només George Orton, del Canadà, trencà el domini d'aquests.

miniatura|esquerra|Michel Théato guanyador de la marató La marató començà i acabà al Bois de Bolougne. Com que no va estar suficientment senyalitzada, va provocar que alguns atletes es perdessin o distraguessin. L'americà Arthur Newton acabà cinquè però afirmà un cop finalitzà que no havia estat avançat per cap atleta. Un altre nord-americà reclamà que fou atropellat per un ciclista, fet que li impedí seguir als primers. Finalment la glòria fou per al francès Michel Theato, que més tard es descobriria que tenia nacionalitat luxemburguesa.

Els concursos foren també dominats pels americans. Només l'hongarès Rudolf Bauer trencà el domini d'aquests. Per damnunt de tots destacaren Ray Ewry i Irving Baxter. Ray C. Ewry guanyà tres medalles d'or en les proves de salt de longitud, salt d'altura i triple salt sense cursa. Aquestes proves actualment no formen part del programa olímpic.

Ciclisme

Les proves ciclistes es van disputar al velòdrom de Vincennes, construït especialment per l'ocasió. El ciclisme era un dels esports més populars a l'època a París, on existia premsa especialitzada com Le Vélo o L'Auto-Vélo. Els ciclistes francesos guanyaren cinc de les sis proves disputades. A més es disputaren moltes proves no oficials, tant per amateurs com per a professionals.

Criquet miniatura|Pòster d'un partit olímpic de criquet Amb l'abandonament dels equip dels Països Baixos i de Bèlgica, només dos equips disputaren la competició. Una selecció dels clubs parisencs Albion Cricket Club i Standard Athletic Club, formats quasi exclusivament per expatriats britànics a la capital francesa, i una selecció de sud-est d'Anglaterra anomenat Devon and Somerset Wanderers, que finalment s'emportaren el triomf.

Croquet

El torneig de croquet fou notable i va veure la primera aparició de les dones a nivell olímpic. Madame Despres, Madame Filleaul Brohy i Mademoiselle Ohnier foren eliminades a la primera ronda, juntament amb el belga Marcel Haentjens, l'únic representant no francès.

Esgrima miniatura|esquerra|Italo Santelli (esquerra) i Jean-Baptiste Mimiague competeixen en la prova de floret

Dinou nacions foren representades a les proves d'esgrima, les quals es disputaren en uns terrenys propers a l'Exposició Universal. Juntament amb l'atletisme fou l'esport que reuní més participants forans.

Els tiradors francesos foren els dominadors de la competició, acompanyats per triomfs de cubans i italians. Les primeres rondes de la competició, com era habitual en aquells temps, la classificació dels contendents fou un xic confusa. Mentre alguns tiradors foren eliminats sense perdre cap partit, d'altres, que havien estat derrotats, progressaren cap a les següents rondes.

Les proves foren: Floret : 122 participants amb 36 estrangers, arribats principalment d'Itàlia i Bèlgica. Començaren el 14 de maig i es disputaren a la sala de festes de l'Exposició del Camp de Mart de París. S'organitzen, tant proves amateurs (alumnes) com professionals (professors). França dominà acompanyada d'Itàlia.

Espasa : 155 tiradors, amb 18 estrangers. Aquesta competició fou organitzada a la terrassa del Jardí de les Teuleries.

Sabre : 88 inscrits amb 59 estrangers. Poc practicat a França, el sabre fou dominat per les nacions estrangeres, principalment per Itàlia. Les proves es disputaren a la sala de festes de l'Exposició del Camp de Mart de París.

Joc d'estirar la corda miniatura|El combinat sueco-danès derrota França per la medalla d'or del joc d'estirar la corda

La prova del joc d'estirar la corda fou organitzada juntament amb les d'atletisme a la Croix-Catelan. Els tres participants americans, participaren en la prova de llançament de martell i no es presentaren a aquesta, essent substituïts per un equip escandinau, que a la fi en resultaria vencedor.

Futbol

Per primer cop es disputà una competició de futbol als Jocs Olímpics.

Hi participaren tres clubs i es disputà al Velòdrom de Vincennes. El Club français, campió de París fou el representant de França. Els campions, però foren els amateurs londinencs de l'Upton Park FC. Tot i no ser l'esport més popular del moment, entre 500 i 1500 persones assistiren als partits.

Gimnàstica

L'any 1900, juntament amb el ciclisme, la gimnàstica era l'esport més popular. Fou per aquest motiu que fou aquest esport el que tingué el privilegi d'inaugurar el velòdrom de Vincennes.

A l'escalf de l'exposició es disputaren 4 competicions: El 3 i 4 de juny es disputà la festa federal de la Union des sociétés de gymnastique de France amb la participació de 8.050 gimnastes de tot el país. El 7 de juny se celebraren els concursos escolars. El 29 i 30 de juliol les proves internacionals individuals de gimnàstica. El 2 de setembre el concurs de lAssociation des sociétés de gymnastique del Sena.

El Concurs Internacional individual (la prova olímpica oficial) comptà amb la participació de 135 gimnastes. Es realitzaren un total de 16 proves o exercicis, algun dels quals, avui dia formen part de l'atletisme o l'halterofília. El vencedor fou el francès Gustave Sandras. De fet, els francesos dominaren àmpliament la competició, el primer estranger fou un suís i es classificà en la posició 19.

Golf

Les proves de golf foren organitzades a Compiègne. Més encara que el tennis, el golf era per aquells temps l'esport de l'aristocràcia i dels milionaris. La competició a París fou dominada per americans i britànics. Entre ells, Margaret Ives Abbott, una estudiant de Chicago, guanyà la prova femenina a nou forats. Margaret, però, va morir el 1955 desconeixedora d'haver jugat uns Jocs Olímpics, i de ser, de fet, la primera americana campiona olímpica.

Hípica

Les proves d'hípica van fer el seu debut als Jocs en aquesta edició. Fou organitzada per la Société hippique française, i es disputà a Breteuil, on es construí un hipòdrom provisional. 8 països hi foren representats, França (103 participants), Bèlgica (29), Itàlia (15), Rússia (6), Estats Units (5). Espanya, Alemanya i Àustria aportaren un únic participant. La guerra dels Bòers impedí la participació de genets britànics. Es disputaren tres proves. El genet italià Giovanni Giorgio Trissino guanyà una medalla d'or i una de plata.

Natació miniatura|Cursa de natació al riu Sena

Jocs Olímpics d'Estiu de 1900

Źródło i licencja