El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC. Va ser parlada a Anatòlia (l'actual Turquia), durant l'antiguitat clàssica. La llengua, els testimonis més antics de la qual són del ; és completament extinta entre els segles i VI dC.
Ben poca cosa se sap d'aquesta llengua, de la qual queden unes poques inscripcions en un alfabet similar al grec o en un alfabet derivat dels fenicis, la majoria de les quals encara no desxifrades. Podria ser semblant al traci, a l'armeni o a l'antic georgià, amb trets propis del grec. La primera menció que en tenim és en l'Himne homèric a Afrodita, en què se la menciona com una llengua diferent del troià.
Referències
Bibliografia SWAIN, Simon; Adams, J. Maxwell; Janse, Mark (2002). Bilingualism in ancient society: language contact and the written word. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press. p. 246-266. . BRIXHE, Cl. "Le Phrygien". In Fr. Bader (ed.), Langues indo-europeennes, p. 165-178, Paris: CNRS Editions. WOODARD, Roger D. The Ancient Languages of Asia Minor. Cambridge University Press, 2008, , p. 69-81. OBRADOR CURSACH, Bartomeu. The Phrygian Language. Brill. 2020.
Categoria:Llengües paleobalcàniques Categoria:Llengües fragmentàries Categoria:Llengües indoeuropees extintes