El roure japonès (Quercus glauca) és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins del subgènere Cyclobalanopsis, del gènere Quercus.

miniatura|tronc miniatura|nou brot miniatura|glans

Descripció És urbre perennifoli que pot arribar als 18 m d'alçada, encara que rarament supera els 15 m. Els brots joves són gruixuts, groc-pilosos a l'inici, per passar a perdre tota la pilositat amb el temps. Les fulles són coriàcies, de 8 a 13 cm de llarg i de 3 a 4 cm d'ample, són acuminades a l'àpex i amplament arrodonides a la base. Són asserrades en la meitat superior. De color verd brillant per la part superior i glauques per la part inferior. La maduració de les glans és anual.

Distribució i hàbitat Quercus glauca creix a l'Himàlaia, el Pakistan, el sud-oest de la Xina, Corea, Taiwan i el Japó. Necessita un clima temperat per viure-hi, perquè és sensible a les gelades. Vegeta favorablement sobre sòls francs i argilosos, i amb certa humitat. Es desenvolupa correctament a l'ombra o mitja ombra, i tolera els vents forts, encara que no a primera línia de mar.

Usos Les seves aglans són, en part, comestibles.

Taxonomia Quercus glauca va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicat a Flora Japonica 175–176, a l'any 1784.

Etimologia Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.

glauca: epítet llatí que significa del glauc, d'un color verd clar amb una certa tonalitat blavosa, fent referència al color de les fulles.A Epitets Botànics

Sinonímia Quercus sect. Glauca Menitsky, Novosti Sist. Vyssh. Rast. 13: 64 (1976). Quercus glauca Bürger ex Blume, Mus. Bot. 1(19): 290 (1851). Quercus glauca Bosc, Mem. Chenes 26; ex Loisel. in Duham. Arb. ed. Nov. vii. 161. Quercus glauca Thunb., Fl. Jap. (Thunberg) 175 (1784). Quercus glauca Martrin-Donos & Timb.-Lagr., Bull. Soc. Bot. France 11(Sess. Extraord.): xvi (1864). Quercus glauca Thunb., Syst. Veg., ed. 14 (J. A. Murray). 858 (1784). Quercus glauca var. amamiana (Hatus.) Hatus. ex H.Ohba, Fl. Jap. (Iwatsuki et al., eds.) 2a: 52 (2006). Quercus glauca var. amamiana (Hatus.) Hatus., Fl. Ryukyus 222, ? without basionym ref. (1971). Quercus glauca var. hypargyrea Seemen, Bot. Jahrb. Syst. 29(2): 293 (1900). Quercus glauca f. lacera (Blume) Kitam., Acta Phytotax. Geobot. 26(1-2): 9 (1974). Quercus glauca subsp. longinux (Hayata) Menitsky, Novosti Sist. Vyssh. Rast. 14: 64 (1977). Quercus glauca var. longinux (Hayata) Menitsky, Novosti Sist. Vyssh. Rast. 13: 68 (1976). Quercus glauca var. nudata Blume, Mus. Bot. 1: 306 (1850). Quercus glauca f. nudata (Blume) M.Kim, Korean Endemic Pl. 523 (2017). Quercus glauca var. podocupula C.F.Shen, in C.F. Shen & T.S. Liu, Taxon. & Pollen Morph. Fagaceae Taiwan 53 (1984) (1984). Quercus glauca var. salicina (Blume) Menitsky, Novosti Sist. Vyssh. Rast. 13: 68 (1976). Quercus glauca subsp. schottkyana (Rehder & E.H.Wilson) Menitsky, Novosti Sist. Vyssh. Rast. 13: 67 (1976).Sinòmims a IPNI

Referències

Bibliografia

A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.

Categoria:Quercus