Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia:

Període normand Comtes de la Pulla de la dinastia Hauteville, 1043-1059 1043-1046: Guillem El Braç de Ferro 1046-1051: Drago I 1051-1057: Umfred I 1057-1059: Robert Guiscard miniatura|Regne de Sicília, 1154.

Comtes de Sicília de la dinastia Hauteville, 1071-1130 1071-1101: Roger I, germà de Robert Guiscard 1101-1105: Simó de Sicília, fill de l'anterior 1105-1130: Roger II, germà de l'anterior el 1130 Roger II és investit rei per l'antipapa Anaclet II

Reis de Sicília de la dinastia Hauteville, 1130-1198 1130-1154: Roger II 1154-1166: Guillem I el dolent, fill de l'anterior 1166-1189: Guillem II el Bo, fill de l'anterior 1189-1194: Tancred, fill bastard d'un fill de Roger II associat als seus fills 1193-1194: Roger III 1194: Guillem III 1194-1198: Constança I de Sicília, filla de Roger II, casada amb Enric VI que, en virtut dels drets adquirits per matrimoni, reivindica el regne iniciant la dinastia Hohenstaufen.

Reis de la dinastia Hohenstaufen, 1194-1266 60 px 1194-1197: Enric I, emperador Enric VI, associat a la seva esposa Constança I de Sicília 1198-1250: Frederic I stupor mundi, fill de l'anterior, emperador Frederic II associat al seu fill 1212-1217: Enric II, fill de l'anterior, rei dels Romans amb el nom d'Enric VII 1250-1254: Conrad I, fill de l'anterior 1254-1258: Conradí de Sicília, fill de l'anterior 1258-1266: Manfred I, fill bastard de Frederic I

El papa Climent IV investeix el 1265 Carles I d'Anjou, germà del rei de França Lluís IX, com a rei de Sicília, usurpant el tron a la seva hereva legítima Constança de Sicília

Reis de la Dinastia d'Anjou, 1266-1282 1266-1282: Carles I, duc d'Anjou el 1282, a causa de les Vespres Sicilianes passa a governar només la part peninsular del regne

Separació dels regnes, 1282-1442

Regne de Sicília, insular Capital : Palerm miniatura|Escut d'Armes

Casal de Barcelona 1282-1285: Pere I, comte de Barcelona i rei d'Aragó casat amb Constança II, filla de Manfred I i reina de Sicília 1282-1302 1285-1295: Jaume II, fill de l'anterior, comte de Barcelona i rei d'Aragó en ser investit rei d'Aragó cedeix el regne de Sicília al seu germà petit 1291-1337: Frederic II, germà de l'anterior 1337-1342: Pere II, fill de l'anterior regència 1338-1348: Joan de Sicília, germà de l'anterior 1342-1355: Lluís I de Sicília, fill de l'anterior regència 1352-1354: Constança de Sicília, germana de l'anterior 1355-1377: Frederic III, germà de l'anterior regència 1355-1357: Eufèmia de Sicília, germana de l'anterior 1377-1402: Maria I, filla de l'anterior casada el 1392 amb : 1402-1409: Martí I el Jove 1409-1410: Martí II l'Humà, pare de l'anterior, comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Dinastia Trastàmara 1412-1416: Ferran I, comte de Barcelona i rei d'Aragó, nebot de l'anterior i fill de Joan I de Castella i d'Elionor d'Aragó 1416-1458: Alfons I el Magnànim, fill de l'anterior el 1442 conquereix el Regne de Nàpols

Regne de Sicília, peninsular - Regne de Nàpols Capital : Nàpols miniatura|Escut d'Armes Primera dinastia d'Anjou 1266-1285: Carles I 1285-1309: Carles II el coix, fill de l'anterior, comte de Provença 1309-1343: Robert I el Prudent, fill de l'anterior, comte de Provença 1343-1381: Joana I, neta de l'anterior, a la mort de Joana, una guerra per la successió esclata entre el seu cosí Carles, duc de Durazzo i el fill adoptiu de Joana, Lluís II.

Durant 50 anys hi haurà dues cases regnants:

Branca d'Anjou-Durazzo 1381-1386: Carles III el Breu, rei d'Hongria, besnet de Carles II 1386-1414: Ladislau el Magnànim, rei d'Hongria, fill de l'anterior 1414-1435: Joana II, germana de l'anterior el 1423 adopta Lluís III d'Anjou

Segona dinastia d'Anjou 1382-1384: Lluís I, comte de Provença, rei titular, fill adoptiu de Joana I i rebesnet de Carles II 1384-1417: Lluís II, comte de Provença, rei titular, fill de l'anterior 1390-1399: Lluís II, rei de Nàpols 1417-1434: Lluís III, comte de Provença, rei titular, fill de l'anterior 1434-1435: Renat I, rei titular, germà de l'anterior 1435-1442: Renat I, rei de Nàpols el reialme és conquerit per la Corona d'Aragó, però els drets de la Dinastia d'Anjou es mantenen i passen el 1480 als reis de França, hereus dels ducs d'Anjou. Per afirmar els seus drets, es realitzaran les guerres d'Itàlia

Regne de les Dues Sicílies, 1442-1458 1442-1458: Alfons I el Magnànim, comte de Barcelona i rei d'Aragó a la seva mort, la part peninsular (el regne de Nàpols) passa al seu fill bastard Ferran, mentre que la part insular (regne de Sicília) passa al seu germà Joan II d'Aragó.

Separació dels Regnes, 1458-1504

Regne de Sicília, insular 1458-1468: Joan II, comte de Barcelona i rei d'Aragó, germà de l'anterior. 1468-1516: Ferran II el Catòlic, comte de Barcelona i rei d'Aragó, fill de l'anterior, assumí el títol per casar-se amb Isabel la Catòlica.

Regne de Sicília, peninsular - Regne de Nàpols 1458-1494: Ferran I, fill bastard de l'anterior 1494-1495: Alfons II, fill de l'anterior 1495-1496: Ferran II, fill de l'anterior 1496-1501: Frederic III, germà d'Alfons II deposat del tron el 1501 pel rei Lluís XII de França, el seu cosí Ferran II el Catòlic recuperarà la corona el 1504 però se la quedarà en propietat

Regne de les Dues Sicílies, 1504-1713 Dinastia Trastàmara 1504-1516: Ferran III el Catòlic, comte de Barcelona i rei d'Aragó Ferran II adopta una nova numerologia (III) en conquerir les dues parts del Reialme

Dinastia Habsburg 1516-1555: Joana I de Castella, filla de l'anterior 1516-1556: Carles IV (emperador Carles V), fill de l'anterior 1556-1598: Felip II d'Espanya, fill de l'anterior 1598-1621: Felip III d'Espanya, fill de l'anterior 1621-1665: Felip IV d'Espanya, fill de l'anterior 1665-1700: Carles II d'Espanya, fill de l'anterior

Dinastia Borbó 1700-1713: Felip V d'Espanya, besnet de Felip IV, net de Lluís XIV de França i de Maria Teresa d'Àustria, germana de Carles II d'Espanya. la seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Sicílies, que se separà de nou

Separació dels Regnes, 1713-1720

Regne de Sicília, insular Dinastia Savoia 1713-1720: Víctor Amadeu II. El 1720 bescanvià el Regne de Sicília pel Regne de Sardenya amb Carles VI d'Àustria

Regne de Nàpols, peninsular Dinastia Habsburg 1713-1735: Carles III (Carles VI d'Alemanya), net de Felip IV d'Espanya i pretendent al tron espanyol

unificació del Regne el 1720

Regne de les Dues Sicílies, 1720-1799 1720-1735: Carles III ocupació espanyola a partir de 1735

Dinastia Borbó-Dues Sicílies 1735-1759: Carles IV, fill de Felip V, rei d'Espanya amb el nom de Carles III a partir de 1759

Separació dels Regnes, 1806-1815

Regne de Sicília, insular 1759-1825: Ferran I, fill de l'anterior

Regne de Nàpols - Ocupació Napoleònica 1806-1808: Josep Bonaparte, després instaurat rei d'Espanya 1808-1815: Joachim Murat, cunyat de l'anterior, casat amb Caroline Bonaparte.

Regne de Dues Sicílies, 1815-1860 1759-1825: Ferran I 1825-1830: Francesc I, fill de l'anterior 1830-1859: Ferran II, fill de l'anterior 1859-1860: Francesc II, fill de l'anterior

El 1860, el regne és conquerit per Giuseppe Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia

Categoria:Història de Nàpols Sicília Sicilia