miniatura|Robot Un robot és un dispositiu o mecanisme articulat que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint instruccions externes o unes regles que li han estat incorporades.Joaquim Elcacho, Més d'un segle de cursa robòtica, Theknos, núm.172, abril de 2013, pàg. 20-25. DL B-35390-67, ISSN 1137-0017 Les instruccions i regles li poden ser donades per supervisió humana directa, mitjançant un programa informàtic predefinit o seguint un conjunt de regles generals, utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial. Generalment aquestes tasques substitueixen, imiten o estenen el treball humà, com l'assemblatge en línies de manufactura, la manipulació d'objectes pesants o perillosos, la feina a l'espai, etc.
La microrobòtica s'ocupa de robots en miniatura, d'una mida més petita que un mil·límetre, mentre que l'emergent camp de la nanorobòtica utilitza components de l'ordre del nanòmetre (10−9 metres).
Un robot també es pot definir com una entitat feta per l'home amb un cos i una connexió de retroalimentació intel·ligent entre el sentit i l'acció, sense que sigui sota l'acció directa del control humà. Usualment, la intel·ligència és un ordinador o un microcontrolador executant un programa. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment portades a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Els robots humanoides només tenen utilitat pràctica com a eines de recerca. A la pràctica, Un robot és en general un sistema electromecànic que, per la sevaaparença o els seus moviments, ofereix la sensació de tenir un propòsit d'una màquina automàtica programable capaç de realitzar determinades operacions de manera autònoma i substituir els éssers humans en algunes tasques (en alguns casos). Un robot és una entitat virtual o mecànica artificial.Des de fa dècades, els robots s'han inserit en diferents àmbits de la nostra cultura i societat. Es fan servir molts robots al dia dia de tothom des de robots de cuina fins a robots industrials.A l'imaginari comú identifiquem els robots com a màquines de maquinari també equipades amb un component de programari, però en realitat avui dia el terme també es refereix a la branca d'agents virtuals i sistemes de programari com els chatbots, que més comunament s'anomenen bots, o RPA – Sistemes robòtics d'automatització de processos (essencialment màquines programables que no tenen el component de maquinari). L'origen del terme està relacionat amb l'escriptor txec Karel Čapek que va fer servir lla paraula robot (per suggeriment del seu germà Josef) per primera vegada el 1920 a l'obra titulada RUR (Rossumovi Univerzální Roboti – Robots universals de Rossum) on apareixia un humanoide imaginari, identificat com un robot per recordar la paraula txeca robota, que literalment significa “treball esclau” (era una feina que els servents havien d'oferir als seus amos durant un període. No es referia a “treball forçós”, en el sentit de treball pesat).Un robot pot ser autònom o semiautònom depenent de les seves capacitats i funcionalitat, pot actuar i/o moure's de forma independent i estar equipat amb un “sistema de control” intern, pot suportar altres sistemes i humans, pot ser semiautònom amb un sistema de control remot.
Etimologia miniatura|esquerra|Robot humanoide miniatura|Pòster de l'obra de teatre Robots Universals de Rossum La paraula "robot" ve del vocable txec robota, "servitud", "treball forçat" o "esclavitud",Klein (1989), p. 71 especialment els anomenats "treballadors llogats" que van viure en l'Imperi Austrohongarès fins a 1848.
El terme va ser utilitzat per primer cop amb el sentit actual per Karel Čapek a la seva obra teatral Robots Universals de Rossum escrita en col·laboració amb el seu germà Josef el 1920 i interpretada per primer cop el 1921. A l'obra denominava d'aquesta manera uns androides. Encara que els robots de Čapek eren humans artificials orgànics, avui dia el mot "robot" es fa servir per a tota mena de mecanisme automatitzat, no necessàriament amb forma humana. A la primeria dels anys 1920 la seva obra R.U.R. (Rossum's Universal Robots) va arribar als escenaris londinencs i ajudà a popularitzar el terme. Čapek de bon primer havia pensat en algun derivat del llatí 'labora', però un germà seu el va convèncer perquè usés el txec 'robota' (treball forçat) a l'hora de designar les seves màquines. Un robot pot tenir característiques físiques o funcionals similars a les dels humans, en aquest cas tècnicament es parla de robots humanoides mentre que a la ciència-ficció és més comú el terme androide. Un cyborg (organisme cibernètic) és una persona amb parts electròniques integrades al seu cos, a la ficció de vegades es parla de persones o parts del cos "biòniques".
Història miniatura|Targetes perforades d'un teler de Jacquard. A Albert el Gran se li atribueix la construcció d'un home de ferro. durant el , una mena d'androide fet de fusta, metall, cera i cuir., pàg, 295-296 Un dels primers autòmats documentats és el gall del rellotge astronòmic de la catedral d'Estrasburg, instal·lat el 1352, que a migdia movia les ales, obria el bec i cantava. Els segles següents els autòmats van esdevenir un complement popular dels rellotges de moltes esglésies arreu d'Europa.Rebecca Stefoff, Robots, 2007, pàg. 23 Als anys 50 del es van descobrir unes notes i dibuixos que Leonardo da Vinci va fer l'any 1495Ladislao Reti Ed., Il Codice Madrid, 1974 i que correspondrien a una mena d'autòmat d'aparença humana cobert amb armadura de guerrer.Els robots de Leonardo da Vinci "Ed. Leonardo3 2007. 420 pàg.
Entre el 1738 i el 1739, Jacques de Vaucanson va exhibir diversos autòmats de mida natural: un flautista que tocava la flauta i el tambor, un timbaler i un ànec. L'ànec mecànic podia batre les seves ales, moure el coll, beure aigua, empassar gra de la mà de l'expositor, donar la sensació de pair el gra i defeca una substància emmagatzemada en una compartiment ocult.Wood, Gabby. "Living Dolls: A Magical History Of The Quest For Mechanical Life", The Guardian, 16-2-2002. Possiblement els autòmats més populars i coneguts del van ser els fabricats per la família suïssa Jaquet-Droz entre 1768 i 1774. Pierre Jaquet-Droz, el seu fill Henri-Louis i Jean-Frédéric Leschot van crear tres obres mestres, La Pianista, El Dibuixant i L'Escriptor que van causar sorpresa i admiració a l'època i que avui dia encara funcionen al Museu d'Art i Història de Neuchâtel.Automata , Museu d'Art i Història de Neuchâtel
Durant la Revolució Industrial es va avançar en l'automatització d'algunes màquines utilitzades a les fàbriques tèxtils, el 1779 Samuel Crompton va crear la mule-jenny, una filadora mecànica de 120 fusos, el 1785 la versió millorada del teler mecànic d'Edmund Cartwright (que havia estat presentat l'anya anterior) i el 1801 el teler de Jacquard inventat per Joseph Marie Jacquard. Aquest teler utilitzava targetes perforades per determinar els patrons a seguir pel teler durant el teixit de la roba, cosa que permetia que fins i tot els usuaris més inexperts poguessin elaborar complexos dissenys.
El 1898 Nikola Tesla va fer una demostració pública al Madison Square Garden d'un model de submarí controlat remotament., pàgina 3 durant la dècada del 1920 els enginyers van avançar en l'automatització de les màquines amb l'objectiu de construir ginys capaços de funcionar eficientment durant llargs períodes i amb la capacitat d'autocorregir algunes irregularitats con la velocitat, força, posició, etc.
El 1926, l'enginyer Roy James Wensley que treballava per la companyia Westinghouse Electric Corporation va crear el Televox,, pàgina 70 el primer robot capaç de fer un treball útil. Al Televox li van seguir una sèrie d'altres robots senzills, com el Rastus, fet a imatge d'un home negre. A la dècada del 1930 la Westinghouse va crear un robot humanoide anomenat Elektro que va exhibir a la Fira Internacional de Nova YorkVídeo a Youtube de la presentació dElektro a la fira de Nova York del 1939 i a la del 1940 a San Francisco. Cap a 1942, Isaac Asimov dona una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals introdueix per primera vegada el terme robòtica amb el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que desenvolupa un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les Tres lleis de la robòtica.Canalda, José Carlos Lleis de la robòtica ciencia-ficción.com [23-08-2008]
Robòtica moderna El primer robot autònom electrònic va ser creat el 1948 al Burden Neurological Institute at Bristol d'Anglaterra per William Grey Walter,, pàg. 87-88 que havia estudiat les xarxes neuronals del cervell i va construir la primera xarxa neuronal artificial (de dues neurones) amb dues vàlvules electròniques i dos sensors, un fotoresistor sensible a la llum i un bump switch (interruptor de pressió) per detectar el contacte amb altres objectes. El robot es podia moure en funció dels estímuls rebuts dels sensors gràcies al seu motor alimentat a bateries i les seves tres rodes. Es tracta del modern robot que no era dirigit per un operador, com lElektro, ni seguia un programa predeterminat sinó en funció dels estímuls rebuts a través dels seus sensors., pàg. 42-43 El primer robot modern, digital i programable, va ser inventat per George Devol el 1954, va ser anomenat Unimate i es tractava d'un robot industrial. La primera unitat de lUnimate va ser venut a la General Motors el 1960 i va ser instal·lat l'any següent en una planta a Trenton (Nova Jersey per aixecar peces calentes de metall d'una màquina de colada a pressió i apilar-les.
El 1961 Heinrich A. Ernst va desenvolupar al MIT el MH-1 (Mechanical Hand 1, mà mecànica 1) una mena de mà mecànica motoritzada i amb sensors tàctils operada per un ordinador que està programat per tal de realitzar algunes funcions que correspondrien a una persona humana tenint en consideració els senyals aportats pels sensors.MH-1, a computer-operated mechanical hand, Heinrich A. Ernst, 1962, doi: 10.1145/1460833.1460839
Avui dia els robots comercials i industrials s'utilitzen de manera generalitzada per a realitzar feines de manera més barata o amb major precisió i fiabilitat que les fetes pels éssers humans. També s'empren per a les feines que són massa brutes, perilloses o repetitives per a ser convenients per als humans. Els robots s'usen àmpliament en la fabricació, el muntatge, l'embalatge, el transport, l'exploració espacial i terrestre, la cirurgia, l'armament, la recerca dels laboratoris o la producció massiva de béns de consum i industrials., per Pearl Tesler A Catalunya els primers robots industrials es van instal·lar el 1974 a la planta de la Zona Franca de la SEAT., pàgina 22
Taula cronològica