miniatura|El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1891 Les eleccions generals espanyoles de 1891 foren convocades l'1 de febrer de 1891, les primeres sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.
Com va succeir a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya en aquestes el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al sistemàtic frau electoral realitzat mitjançant la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com en la resta, el govern que les va convocar les va guanyar, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com succeïa en els règims parlamentaris (no fraudulents).
Antecedents Sobre la base del Pacte del Pardo de 24 de novembre de 1885 queda instituït el sistema de torns pacífics en exercici del poder entre liberals i conservadors, que va consolidar la Restauració fins a finals de l'i principis del XX.
El 12 de juliol de 1887 el govern Sagasta va promulgar la Llei d'Associacions, que desenvolupava aquest dret constitucional, un dels objectius del programa liberal-fusionista.
El 23 de maig de 1889 van donar principi, enmig d'un gran escàndol parlamentari, les discussions sobre el projecte de sufragi universal (masculí). Per fi el 26 de juny de 1890 el govern liberal-fusionista reimplanta oficialment el sufragi universal en el sistema electoral.
El 3 de juliol cau el govern liberal-fusionista. El 5 de juliol es forma el gabinet conservador presidit per Cánovas. El 29 de desembre queden dissoltes les Corts convocant-se eleccions.
Característiques El 29 de desembre de 1890 seguint el procés de normalització conforme als pactes entre les principals forces polítiques, es va procedir a la dissolució de les Cambres i a la convocatòria d'eleccions legislatives.
En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.
Resultats Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Quan als republicans, es presentaren tots els partits per separat i no van assolir resultats destacables, sense passar dels 20 escons.
Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon, i com a president del Senat Arsenio Martínez-Campos Antón. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo, qui des de finals d'any inclou els reformistes en el govern, raó per la qual es produí l'escissió de Francisco Silvela.
Durant el seu mandat es produïren nous atemtpats anarquistes i un nou estat de guerra a les Filipines que va obligar a enviar al general Valerià Weyler i Nicolau.
Composició de la Cambra ← Eleccions generals espanyoles, 1 de febrer de 1891 → Partit Escons % Líder Partit Liberal Conservador 251 56,2 Antonio Cánovas del Castillo Partit Liberal 96 25,2 Práxedes Mateo Sagasta Partit Unió Constitucional 30 6,7 Julio de Apezteguía y Tarafa Partit Espanyol Sense Condicions 14 3,1 Pablo Ubarri y Capetillo Partit Republicà Progressista 12 2,6 Manuel Ruiz Zorrilla Partit Liberal Reformista 11 2,4 Francisco Romero Robledo Progressistes democràtics 7 1,5 Cristino Martos Balbi Partit Demòcrata Possibilista 9 2,0 Emilio Castelar Comunió Tradicionalista 6 1,3 Marquès de Cerralbo Partit Republicà Democràtic Federal 4 0,8 Francesc Pi i Margall Partit Republicà Centralista 3 0,6 Nicolás Salmerón Partit Integrista 2 0,4 Ramón Nocedal y Romea Partit Autonomista de Puerto Rico 1 0.2 Luis Muñoz Rivera
Resultats per circumscripcions Catalunya Barcelona Pere Bosch i Labrús (Conservador) Delmir de Caralt i Matheu (Conservador) Josep Comas i Masferrer (liberal) Josep Maria Cornet i Mas (Conservador) Ignasi Maria Despujol i Chaves, marquès de la Palmerola (Conservador) Josep Elias i de Molins (Conservador) Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (liberal) Josep Antoni Ferrer i Soler (Conservador) Manuel María Llanza y Pignatelli, duc de Solferino Lluís Maria de Llauder i Dalmases (Comunió Tradicionalista) Enrique de Orozco y de la Puente (liberal) Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal) Josep Maria Planas i Casals (Conservador) Marià Puig i Valls (Conservador) Josep Maria Rius i Badia (Conservador) Ramon de Rocafort i Casamitjana (Conservador) Manuel Ruiz Zorrilla (Partit Republicà Progressista) Nicolás Salmerón (Partit Republicà Centralista) Andreu de Sard i de Rosselló (Conservador) Antoni Sedó Pàmies (Conservador) Pau Turull i Comadran (Conservador) Josep Vilaseca i Mogas (Conservador) Girona José Álvarez Mariño (Partit Liberal Reformista) Antonio Comyn Crooke (Conservador) Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, marquès de Monistrol (Conservador) Josep d'Oriola i Cortada (Conservador) Pere Puig i Calzada (Conservador) Robert Robert i Surís (Conservador) Gustavo Ruiz de Grijalba y López Falcón (Conservador) Lleida Miquel Agelet i Besa (Liberal) Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal) Rafael Cabezas Montemayor (Conservador) Luis de León y Cataumber, duc de Dénia (Liberal) Ramón Martínez Campos y Rivera (Liberal) Ricardo Martorell y Fivaller, marquès de Paredes (Conservador) Jaume Nuet i Minguell (Liberal) Jenaro Vivanco Menchaca (Conservador) Tarragona Gabriel Ballester i Boada (Liberal) Albert Bosch i Fustegueras (Conservador) Francisco Javier Bores y Romero (Conservador) Joan Dessy i Martos Teodor Gonzàlez i Cabanne (Conservador) Jerónimo Marín Luis (Conservador) Salvador de Samà i Torrents (Liberal) Salvador Viada Vilaseca (Conservador) Joan Vilella Llauradó (Partit Demòcrata Possibilista)
Illes Balears Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador) Cipriano Garijo y Aljama (Liberal) Gabino Martorell i Fivaller, duc de l'Almenara Alta Antoni Maura i Montaner, comte de Sallent (Conservador) Pasqual Ribot Pellicer (Liberal) Joaquín Rovira i Rovira Luis de San Simón y Ortega (Conservador)
País Valencià Alacant Manuel Antón Ferrandiz (Conservador) Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal) Enrique Bushell y Laussat (Conservador) José Canalejas i Méndez (Liberal) José Cánovas y Vallejo (Conservador) Arturo de Pardo Inchausti (Conservador) José de Rojas Galiano (Conservador) Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal) José Soler y Aracil, baró d'Ariza (Conservador) Antonio Torres Orduña (Conservador) Castelló Vicente Creixach Sales (Conservador) Bernardo de Frau y Mesa (Conservador) Francisco González Chermá (Partit Republicà Progressista) Pedro de Govantes y Azcárraga (Conservador) Eduardo de la Guardia Durante, marquès d'Aguiar (Conservador) Juan Muñoz Vargas (Liberal) Juan Navarro Reverter (Conservador) València Constancio Amat y Vera (Liberal) Eduardo Amorós Pastor (Conservador) Eduardo Atard Llobell (Conservador) Facundo Burriel Guillén (Conservador) Vicente Calabuig Carrá (Conservador) Rafael Cervera Royo (Partit Republicà Progressista) Máximo Chulvi Ruiz y Belvis (Conservador) Manuel Danvila y Collado (Conservador) Enrique Dupuy de Lome y Paulín (Conservador) Estanislao García Monfort (Liberal) Marcial González de la Fuente (Liberal) Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador) Teodor Llorente Olivares (Conservador) Vicente Noguera y Aquavera (Conservador) Manuel Reig Fourquet (Conservador) Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (Conservador)
Referències
Enllaços externs Resultats de les eleccions Diputats electes El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.
1891 Categoria:Esdeveniments del 1891