miniatura|El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari, despeés de la mort d'Alfons XII. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.
Com va succeir a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya en aquestes el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al sistemàtic frau electoral realitzat mitjançant la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com en la resta, el govern que les va convocar les va guanyar, ja que en el [règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com succeïa en els règims parlamentaris (no fraudulents).
Antecedents miniatura|Francisco Romero Robledo, 1904. Oli sobre tela de Ignasi Pinazo i Camarlench. Conservat en el Congrés dels Diputats.
El Pacte del Pardo de 24 de novembre de 1885, va ser un acord subscrit per Cánovas i Sagasta, que va instituir el sistema de torns pacífics en exercici del poder entre liberals i conservadors i va consolidar la Restauració fins a finals de l'i principis del XX. El 25 de novembre de 1885 mor el monarca espanyol Alfons XII, en virtut d'aquest pacte Cánovas va presentar la seva dimissió deixant pas a Sagasta el 27 de novembre.
El 15 de desembre un sector del canovisme encapçalat per Francisco Romero Robledo va trencar amb el Partit Liberal Conservador en protesta pel lliurament del poder als liberals. El 26 de desembre Cánovas va ser elegit President del Congrés dels Diputats d'Espanya per 222 vots contra 112.
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena es trobava embarassada d'un fill que naixeria pòstum, va haver d'assumir la regència. El 31 de desembre la reina va jurar com a regent davant les Corts. La reina, inexperta en els negocis de la política, es va deixar assessorar per Sagasta, amb qui acabaria travant una estreta amistat.El paper de María Cristina en el sistema de govern va ser representatiu, ja que no va participar en els enfrontaments entre els partits dinàstics, respectant el torn a l'hora de cridar els candidats a formar govern encara que es va sentir més pròxima a Sagasta i no va posar dificultats al manteniment de llargs períodes de govern del partit liberal.
Característiques El 15 de gener de 1886 seguint el procés de normalització conforme als pactes entre les principals forces polítiques, es va procedir a la dissolució de les Cambres i a la convocatòria d'eleccions legislatives.
En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba. Fou la legislatura més llarga de la història d'Espanya (quatre anys i set mesos).
Resultat Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Pel que fa als republicans, es presentaren dividits entre progressistes, possibilistes i liberals, obtenint poc més de 20 escons tots plegats.
Fou elegit president del Congrés el progressista Cristino Martos Balbi, i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, marquès de l'Havana. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo.
Composició de la Cambra ← Eleccions generals espanyoles, 4 d'abril de 1886 → Partit Escons % Líder Partit Liberal 268 62,2 Práxedes Mateo Sagasta Partit Liberal Conservador 83 19,1 Antonio Cánovas del Castillo Partit Unió Constitucional 18 4,1 Julio de Apezteguía y Tarafa Partit Republicà Progressista 12 2,7 Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón Partit Espanyol Sense Condicions 12 2,7 Pablo Ubarri y Capetillo Partit Demòcrata Possibilista 10 2,3 Emilio Castelar Partit Liberal Reformista 10 2,3 Francisco Romero Robledo Izquierda Dinástica 10 2,3 José López Domínguez Partit Liberal de Cuba 6 1,3 Rafael Montoro y Valdés Partit Republicà Democràtic Federal 1 0,2 Francesc Pi i Margall Comunió Tradicionalista 1 2,3 Baró de Sangarrén
Resultats per circumscripcions Catalunya Barcelona Víctor Balaguer i Cirera (liberal) Francesc de Paula de Borbó i Castellví Josep Bosch i Serrahima Josep Collaso i Gil (liberal) Pere Cort i Gisbert (liberal) Ignasi Maria Despujol i Chaves, marquès de la Palmerola (Conservador) Camil Fabra i Fontanills, marquès d'Alella (liberal) Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (liberal) Joaquim Ferratges de Mesa i Ballester (liberal) Josep Gassol i Martin Bartomeu Godó i Pié (liberal) Joan Maluquer i Viladot (Conservador) Frederic Marcet i Vidal (Conservador) Joaquim Marin i Carbonell (Conservador) Antonio López Muñoz (liberal) Frederic Nicolau i Condeminas (Conservador) Enrique de Orozco y de la Puente (liberal) Josep Ramoneda i Nonés (liberal) Ramon de Rocafort i Casamitjana (Conservador) Joan Rosell i Rubert (Liberal) Salvador de Samà i Torrents (Liberal) Lluís Soler i Pla (Liberal) Francisco Toda y Tortosa (Liberal) Josep Vilaseca i Mogas (Conservador) Girona José Álvarez Mariño (Conservador) Albert Camps i Armet (Conservador) Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, marquès de Monistrol (Conservador) Joan Fabra i Floreta (Liberal) Miguel de la Guardia y Corencia José Joaquín Herrero y Sánchez (Liberal) Fèlix Macià i Bonaplata (Liberal) Josep d'Oriola i Cortada (Conservador) Josep Maria Pallejà i de Bassa (Liberal) Albert de Quintana i Combis (Liberal) Tomàs Roger i Larrosa (Conservador) Pere Antoni Torres i Jordi (Liberal) Lleida Miquel Agelet i Besa (Liberal) Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal) Manuel de Azcárraga Palmero (Liberal) Isidre Boixader i Solana (Liberal) Rafael Cabezas Montemayor (Conservador) Adolfo Calzado y Sanjurjo (Partit Demòcrata Possibilista) Luis de León y Cataumber, duc de Dénia (Liberal) Enrique de Luque y Alcalde (Liberal) Francisco Martínez Brau (Liberal) Tarragona Gabriel Ballester i Boada (Liberal) Joan Cañellas i Tomàs (Liberal) Carlos Groizard Coronado (Liberal) Federico Loygorri de la Torre (Liberal) Jerónimo Marín Luis (Conservador) Frederic Pons i Montells (Liberal) Marià Rius i Montaner, comte de Rius (Liberal) Augusto Kobbe Calves (Liberal)
Illes Balears Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador) Joaquim Fiol i Pujol (Partit Demòcrata Possibilista) Cipriano Garijo y Aljama (Liberal) Antoni Maura i Montaner, comte de Sallent (Conservador) Rafael Prieto i Caules (Republicà) Pasqual Ribot Pellicer (Liberal) Miquel Socias Caimari (Liberal)
País Valencià Alacant Federico Arredondo y Ramírez de Arellano (Liberal) Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal) Federico Bas Moró (Conservador) Justo Tomás Delgado Bayo (Liberal) Enrique Bushell y Laussat (Liberal) Mariano González Dueñas (Liberal) José de Granda González (Liberal) Eleuterio Maisonnave Cutayar (Partit Republicà Possibilista) Eduardo Romero Paz (Liberal) Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal) Trinitario Ruiz Valarino (Liberal) Adrián Viudes Girón, marquès de Río Florido (Liberal) Castelló Cristóbal Aicart Moya (Liberal) Jerónimo Antón Ramírez (Liberal) José Arrando Ballester (Liberal) Bernardo de Frau y Mesa (Liberal) Eduardo García Onativia (Liberal) Juan Muñoz Vargas (Liberal) Juan Navarro Reverter (Conservador) Emilio Sánchez Pastor (Liberal) València Ciril Amorós i Pastor (Conservador) Eduardo Atard Llobell (Conservador) Rosario Camilleri Claver (Conservador) Vicente Chapa Olmos (Liberal) Máximo Chulvi Ruiz y Belvis (Conservador) Manuel Danvila y Collado (Conservador) Pasqual Dasí i Puigmoltó, comte de Bétera (Conservador) Amalio Gimeno Cabañas (Liberal) Marcial González de la Fuente (Liberal) Sinibaldo Gutiérrez Mas (Liberal) José Iranzo Presencia (Liberal) Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador) Julián López Chávarri (Liberal) José Manteca Oria (Liberal) Cristino Martos Balbi (Liberal) Luis Meliana Garrigues Francisco de Asís Pacheco Montoro (Liberal) Cayetano Pineda Santa Cruz (Liberal) Julián Settier Aguilar Carlos Testor Pascual (Liberal)
Referències
Enllaços externs Resultats de les eleccions Diputats electes El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.
1886 Categoria:Esdeveniments del 1886