Esdeveniments Països Catalans 20 de gener, Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya. 13 de març, Camp de les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, i és derrotada per 0 a 7.El Mundo Deportivo 19 d'octubre de 2007, pàgina 23. 8 de maig, Barcelona: S'inaugura la llibreria Catalònia, a la plaça de Catalunya, número 17. 15 de maig, Barcelona: Primer número de la Gaseta de les Arts, una revista d'art, història de l'art i arqueologia que es publicà fins al 1930. 1 de juliol: Apareix el primer número de la Revista de Catalunya, fundada per Rovira i Virgili, que amb més o menys discontinuïtat ha arribat fins als nostres dies. 1 de setembre, Manresa: Es publica el primer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire. 5 de setembre: es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic. 25 de setembre, Barcelona: Es funda lEditorial Barcino, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana. 29 d'octubre, Catalunya: a la revista Xut!, dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Barça. 1 de novembre, Gelida: S'inaugura el Funicular de Gelida, que uneix el centre urbà amb l'estació de tren de la població, situada en una cota inferior. 14 de novembre, Barcelona: Inici de les emissions de Ràdio Barcelona, la primera estació radiofònica de l'Estat espanyol. 6 de desembre, Girona: Deixa de publicar-se el setmanari El Gironès, aparegut el 1916, en una segona etapa de Lo Geronés. 30 de desembre, Barcelona: Inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat (Gran Metro), entre les estacions de Catalunya i Lesseps. Balaguer: la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa, hi instal·la la primera central automàtica. Resta del món 12 de febrer - Roma: Comença a publicar-se el diari italià L'Unità, fundat per Antonio Gramsci i lligat històricament al Partit Comunista Italià (PCI). 21 de febrer - Salamanca: Miguel de Unamuno és destituït per la dictadura de Primo de Rivera com a rector de la Universitat de Salamanca i desterrat a l'illa de Fuerteventura. 5 de març - Albània: Shefqet Verlaci esdevé primer ministre del país. 25 de març - Grècia: s'hi proclama la república. 4 de maig - París, França: inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924. 6 de juny - Praga, República Txeca: estrena, sota la direcció d'Alexander Zemlinsky del monodrama ''Erwartung'', op 17, d'Arnold Schoenberg, amb llibret de Marie Pappenheim, escrita el 1909. 9 de juny - Quito, Equador: El Consell d'Estat aprova en una sessió històrica, que Matilde Hidalgo es pugui inscriure en el cens electoral per tenir dret de vot, com demanava, essent la primera dona llatinoamericana a qui se li reconeix –i que exerceix– aquest dret. 15 d'octubre - França: Es publica el Manifest du Surréalisme.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Manne SiegbahnQuímicaNo atorgatMedicina o Fisiologia Willem EinthovenLiteratura Wɫadyslav ReymontPauNo atorgat
Naixements Països Catalans 10 de gener, Barcelona: Maria Ferret i Espanyol, fundadora del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (m. 2012). 16 de gener, Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (m. 1994). 26 de febrer, Barcelona: Jordi Alumà i Masvidal, pintor català. 3 d'abril, Perpinyà, França: Max Havart, compositor de sardanes nord-català (m. 2006). 10 d'abril, Barcelona: Isabel de Pomés, actriu catalana molt popular al cinema espanyol dels anys quaranta (m. 2007). 23 de maig, Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia i de la Biblioteca de Catalunya. 26 de maig, Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i de cinema (m. 2018). Maó: Maria Lluïsa Canut Ruiz, investigadora en física menorquina (m. 2005). 6 de juny, París (França): Serge Nigg, compositor francès (m. 2008). 31 de juliol, Alacant: Joana Concepció Francés, pintora valenciana que formà part del grup El Paso (m. 1990). 3 d'agost, Cervera, Segarra: Maria Josepa Colom i Sambola, pintora i gravadora catalana (m. 2017). 5 d'agost, Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (m. 2012). 28 d'agost, Lledó d'Empordà, Alt Empordà: Montserrat Vayreda, escriptora catalana (m. 2006). 3 de setembre, Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català. (m. 2006). 4 de setembre, Burjassot, Horta de València: Vicent Andrés Estellés, periodista i poeta valencià (m. 1993). 22 d'octubre, Sabadell: Teresa Cunillé i Rovira, actriu catalana. 27 d'octubre, L'Alguer: Antonella Salvietti, escriptora algueresa en llengua catalana (m. 2006). 27 de novembre, Girona: Isabel Oliva i Prat, mestra i poeta. 14 de desembre, Barcelona: Teresa Salvador i Salvador, religiosa i activista social catalana (m. 2014). Portbou, Alt Empordà: Francesc Marsà Gómez, filòleg. Barcelona: Roser Oromí Dalmau, fotògrafa. Barcelona: Roser Agell i Cisa, artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.
Resta del món 6 de gener, Haui-do, Imperi Japonès: Kim Dae-jung, polític President de Corea del Sud (1998-2003), Premi Nobel de la Pau de l'any 2000 (m. 2009). 10 de gener, Sant Sebastià, País Basc: Eduardo Chillida, escultor basc (m. 2002). 11 de gener, Dijon, França: Roger Guillemin, neurocirurgià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977. 20 de gener, Houilles, Seine-et-Oise, Françaː Yvonne Loriod, pianista francesa (m. 2010). 29 de gener: Trieste, Bianca Maria Piccinino: periodista i presentadora italiana. Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (m. 1990). 30 de gener, Chicago: Dorothy Malone, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar. 31 de gener, Tbilisi, RSS de Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià. 5 de febrer, Ohio: Robert Drew, director de documentals. 16 de febrer, Ettal, districte de Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Annemarie Buchner, coneguda popularment com a Mirl Buchner, esquiadora alemanya (m. 2014). 21 de febrer, Nova York: Thelma Estrin, informàtica biomèdica estatunidenca (m. 2014). 23 de febrer, Johannesburg, Sud-àfrica: Allan McLeod Cormack, físic nord-americà d'origen sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1979 (m. 1998). 27 de febrer - Salcedo, República Dominicana: Patria Mirabal, mecanògrafa i activista política dominicana, assassinada pel dictador Rafael Leónidas Trujillo (m.1960). 3 de març, Ōita (Japó): Tomiichi Murayama un polític japonès que va exercir de 81è primer ministre del Japó, des del 30 de juny de 1994 fins a l'11 de gener de 1996. 10 de març, Leeds, Yorkshire, Anglaterra: Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (m. 2009). 20 de març, Hanoï, Indoxina: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (m.2016). 23 de març, Dallas, Texas: Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (m. 1980). 27 de març, Newark: Sarah Vaughan, cantant nord-americana de jazz (m. 1990). 3 d'abril, Omaha, Nebraska, EUA: Marlon Brando, actor americà (m. 2004). 6 d'abril, Armagh, Irlanda del Nord: Ian Paisley, 2n Primer Ministre d'Irlanda del Nord i Cap del Partit Unionista Democràtic (m. 2014). 7 d'abril, Avellaneda, Buenos Aires: Azucena Villaflor, activista argentina, una de les fundadores de l'associació de les Madres de Plaza de Mayo. 8 d'abril, Berlín: Ursula Hanke-Förster, escultora, artista, dissenyadora alemanya. 15 d'abril, Lincoln (Anglaterra): Neville Marriner, violinista i director d'orquestra anglès (m. 2016). 16 d'abril, Cleveland (Ohio), EUA: Henry Mancini, intèrpret i compositor de música de cinema (m. 1994). 21 d'abril, Estocolm: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca, popular per tota Escandinàvia (m. 2014). 23 d'abril, Pula, Croàcia (abans Itàlia): Rossana Rossanda, periodista i política italiana. 28 d'abril, Chinsali, Rhodèsia del Nord, Kenneth Kaunda, també anomenat KK, fou el primer President de Zàmbia, del 1964 al 1991. 29 d'abril, París: Renée Jeanmaire, ballarina de ballet, cantant i actriu parisenca. 1 de maig, Washington DC: Evelyn Boyd Granville, matemàtica, física teòrica i astrònoma, 2a dona afroamericana doctora en Matemàtiques. 2 de maig, Krommenie, Països Baixos: Aafje Heynis, contralt neerlandesa, especialista en lied i música barroca (m. 2015). 4 de maig, Briansk, Rússia: Tatiana Nikolàieva, pianista, compositora, professora russa. 7 de maig, Londres: Marjorie Boulton, escriptora i poetessa britànica en anglès i en esperanto (m. 2017). 11 de maig, Fowey, Cornualla (Gran Bretanya): Antony Hewish, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974. 12 de maig, Estelí, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora nicaragüenca (m. 2018). 22 de maig, París, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès (m. 2018). 31 de maig, Suresnes, Ida Presti: guitarrista i compositora clàssica francesa (m. 1967). 3 de juny, Uppsala, Suècia: Torsten Wiesel, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981. 12 de juny, Milton, Massachusetts (EUA): George Herbert Walker Bush, políticestatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (m. 2018). 14 de juny, Uddingston (Anglaterra): James Whyte Black, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010) 19 de juny, Milà: Cini Boeri, arquitecta i dissenyadora italiana (m. 2020). Mannheim, Alemanya: Anneliese Rothenberger, soprano alemanya (m. 2010). 26 de juny, Sant Sebastià: José Ignacio San Martín López, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol participant en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.Jose Ignacio San Martín, ex coronel condenado por el golpe del 23-F, El Mundo, 7 de juny de 2004 1 de juliol, Xangai (Xina): Wang Huo, escriptor xinès. Guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1997. 20 de juliol, Naarden, Països Baixos: Hans Lodeizen, poeta. 23 de juliol, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021). 24 de juliol, Grenoble, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora francesa. 27 de juliol, Brageirac, Occitània: Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (m. 2018). 1 d'agost, Dąbrowica, Polònia: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de l'any 1992 (m. 2010). 19 d'agost, Amherst, Nova Escòcia, Canadà: Willard Boyle, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 2009 (m. 2011). 23 d'agost, Nova York (EUA): Robert Solow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1987. 28 d'agost, Long Beach, Califòrnia: Peggy Ryan, ballarina i actriu nord-americana. 29 d'agost, Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola. 1 de setembre, Esmirna: Arda Mandikian, soprano greco-armènia (m. 2009).Arda Mandikian obituary, The Guardian, Retrieved 7 September 2015 4 de setembre, Vabre: Simone Iff, activista francesa pels drets de les dones (m. 2014). 16 de setembre, Nova York: Lauren Bacall, actriu de cinema i teatre, guanyadora del Tony i del Globus d'Or. 24 de setembre, Poltava, Unió Soviètica: Nina Botxarova, gimnasta artística soviètica que destacà als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 (m. 2020). 30 de setembre, Nova Orleans, Louisiana, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc (m. 1984). 1 d'octubre, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è President dels Estats Units (m. 2024). 4 d'octubre, Evanston (Illinois), Estats Units: Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, famós especialment pels seus papers protagonistes a Ben Hur i Els Deu Manaments. 10 d'octubre, París: Ludmilla Tchérina, ballarina, actriu, escultora, pintora francesa. 23 d'octubre: Anouar Abdel-Malek, científic i polític egipci-francès d'ascendència copta. 30 d'octubre, Cornimont (Vosges), França: Hubert Curien, físic francès (m. 2005).