Esdeveniments Països Catalans 19 de gener, Barcelona: Pepa Colomer, primera aviadora catalana, obté la llicència de pilot, de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola. 22 de febrer, Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló. 2 de març, Barcelonaː S'estrena La perla negra, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Novetats. 17-19 de març: Per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català, és fundat a la Conferència d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya. 22 de març, Ribes de Freser, província de Girona: s'hi inaugura el cremallera de Núria que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria. 12 d'abril, Països Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals. 14 d'abril, Barcelona: arran de la victòria electoral del 12 d'abril, a mig matí, Companys -acompanyat d'Amadeu Aragai i Lluhí i Vallescà- es presenta a la Casa de la Ciutat, on deposa l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo i des del balcó proclama la República Catalana; a les dues i cinc de la tarda, des del balcó del fins aleshores Palau de la Diputació, Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la consegüent formació del govern corresponent, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Joan Maluquer i Viladot. 17 d'abril, Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Macià n'esdevé el president. 1 de maig, Nova York (EUA)ː Inauguració de l'Empire State Building. 24 de maig, Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny. 3 de juny, Les Masies de Roda: El monestir de Sant Pere de Casserres és declarat Monument Històric Artístic. 20 de juny, Núria, Queralbs, província de Girona: la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina. 23 de juny, Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre". 28 de juny, Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalició de republicans d'esquerra i socialistes. 2 d'agost, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'estatut de Núria. 7 d'octubre, Barcelonaː S'estrena L'hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra, al Teatre Romea, amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví. 9 de novembre, apareix el diari La Humanitat. Lluís Companys n'és el seu primer director (fins al gener del 1934). Barcelona: inauguració de les Galeries Syra. Granollers: es funda lEsbart Dansaire de Granollers.
Resta del món 12 d'abril, Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals. 14 d'abril, Madrid, Espanya: arran de la victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar. 29 de maig, Madridː La República Espanyola crea el Patronat de les Missions Pedagògiques per «difondre la cultura general [...] i l'educació ciutadana en llogarets, viles i llocs...», una experiència d’educació popular sense precedents. 18 d'agost, Madrid, Espanya: les Corts conclouen l'elaboració del projecte de Constitució de la Segona República Espanyola. 1 d'octubre, Espanya: La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones. 9 de desembre, Madrid, Espanya: les Corts aproven la nova Constitució. Ernst Ruska construí el primer microscopi electrònic de transmissió a la Universitat de Berlín. Maurice Ravel estrena el seu Concert per la mà esquerra dedicat al compositor austríac Paul Wittgenstein que havia perdut el braç dret a la primera guerra mundial.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísicaNo atorgatQuímica Carl Bosch Friedrich BergiusMedicina o Fisiologia Otto Heinrich WarburgLiteratura Erik Axel KarlfeldtPau Jane Addams Nicholas Murray Butler
Naixements Països Catalans
5 de gener - Barcelona: Juan Goytisolo i Gay, escriptor i periodista català en castellà (m. 2017). 25 de gener - Barcelona: Roser Bofill i Portabella, periodista catalana, pionera en el periodisme religiós (m. 2011). 1 de febrer - Barcelona: Maria Lluïsa Borràs, doctora en Història de l'Art, escriptora, crítica i comissària d'exposicions (m. 2010). 5 de febrer - Oliva (País Valencià): Vicente Parra, actor valencià. 7 de febrer - Barcelona: Miquel Milà i Sagnier, dissenyador industrial i interiorista català (m. 2024). 9 de febrer - Barcelona: Xavier Benguerel i Godó, fou un compositor català. 20 de febrer - Barcelonaː Josep Vilarasau i Salat, un empresari català, president de La Caixa (m. 2026). 23 de febrer - Barcelona: Irene Peypoch i Mani, museòloga catalana, crítica de teatre i escriptora (m. 1998). 7 de març - Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català. 19 de març - Ocaña, Toledo: Trinidad Sánchez-Pacheco, historiadora de l'art i directora museística a Barcelona (m. 2001). 14 d'abril - Barcelona: Fanny Da Rosa, escriptora. 2 de maig - Barcelona: Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, dibuixant i escriptora (m. 2016). 15 de maig - Barcelona: Carmen Añón Feliú, paisatgista, especialista en paisatges culturals i històrics. 3 de juny - Barcelona: Alfons Borrell i Palazón, pintor abstracte català (m. 2020). 6 de juny - Barcelona: Víctor Mora Pujadas, escriptor, traductor i guionista de còmics català. 7 de juny - Londresː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (m. 1892). 21 de juny - Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (m. 2015). 23 de juny - Barcelonaː Nuria Tubau i Jordi, autora de teatre infantil catalana. 26 de juliol - Barcelona: Isabel Bas i Amat, il·lustradora i guionista catalana (m. 2023). 20 d'agost - Barcelona: Maria Rosa Alonso i Solanes, compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires (m. 2014). 24 d'agost - Palma: Romà Alís Flores, compositor i pianista mallorquí (m. 2006). 29 d'agost - Alcoi: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià (m. 2010). 5 de setembre -Valladolidː Rosina Lajo Pérez, professora i política catalana, diputada constituent. 9 de setembre - el Pont d'Armentera, Alt Camp: Pilar Malla, mestra i política, fou diputada i primera Síndica de Greuges de Barcelona. 17 d'octubre - Barcelona: Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista, pioner de l'activisme pels drets de les persones homosexuals (m. 2024). 19 d'octubre - Maó, Menorca: Pilar Perdices, pintora menorquina. 27 d'octubre - Barcelona: Pilar Barril, jugadora de tennis, onze cops campiona de Catalunya i vint-i-un campiona d'Espanya (m. 2011). 28 de novembre - Riudoms: Joan Guinjoan Gispert, compositor de música contemporània. Barcelona: Francesc Freixa i Sanfeliu, metge.
Resta del món 2 de gener, Lwów, Ucraïna actual: Janina Altman, química i escriptora polonesa i israeliana, autora d'unes memòries de l'holocaust. 3 de gener, Łódź: Józef Walczak, entrenador i futbolista polonès que jugava en la demarcació de defensa. 6 de gener, Nova York: E. L. Doctorow, escriptor nord-americà (m. 2015). 11 de gener, Nova York, Eve Queler: directora d'orquestra estatunidenca. 12 de gener, Istanbul: Leyla Erbil, una de les escriptores contemporànies capdavanteres a Turquia (m. 2013). 13 de gener, Oguta: Flora Nwapa, escriptora nigeriana, «mare de la literatura africana moderna». 20 de gener, Rye, Nova York (EUA): David Morris Lee, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996. 22 de gener, Clarksdale (Mississipi): Sam Cooke, cantant i emprenedor nord-americà (m. 1964). 28 de gener, Milà: Lucia Bosè, actriu cinematogràfica italiana (m. 2020). 4 de febrer, La Rioja, Argentina: María Estela Martínez de Perón, política argentina, exercí de Presidenta de l'Argentina entre 1974 i 1976. 8 de febrer: Marion, Indiana, EUA: James Dean, actor de cinema estatunidenc. 23 de febrer, Mzimba, Nyasalàndia: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (m. 2019). 18 de febrer, Lorain, Ohio (EUA): Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (m. 2019). 18 de febrer, Sevilla, Espanya: Laura Valenzuela, actriu espanyola. 2 de març, Privólnoie, URSS: Mikhaïl Gorbatxov, polític soviètic, Premi Nobel de la Pau de l'any 1990. Madrid: Emma Penella, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió (m. 2007). 21 de març, Milà: Alda Merini, poeta, pensadora, aforista i escriptora italiana (m. 2009). 22 de març, Nova York: Burton Richter, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1976. 31 de març: Robert Ouko, ministre del govern de Kenya. 13 d'abril, Montecosaro, Marques (Itàlia): Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana (m. 2014). 15 d'abril, Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011 (m. 2015). 24 d'abril, West Norwood, Londres: Bridget Riley, pintora anglesa, figura destacada del moviment artístic de l'Op Art, o art òptic. 27 de maig, Mansura: Faten Hamama, productora i coneguda actriu egípcia de cinema i televisió (m. 2015). 30 de maig, Riga: Vizma Belševica, poeta, escriptora i traductora letona nominada al premi Nobel de literatura (m. 2005). 31 de maig: Oak Park, Illinois (EUA): John Robert Schrieffer, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1972 (m. 2019). Nova Orleans, EUA: Shirley Verrett, mezzosoprano afroamericana, que cantà amb èxit papers de soprano (m. 2010). 11 de juny, Sedan, Ardenes (França): Frédérick Tristan, escriptor i poeta francès, Premi Goncourt de 1983. 12 de juny, Neuchâtel, Suïssa: Claudia Andujar, fotògrafa brasilera coneguda per la seva feina fotoperiodística. Hilton Head Islandː Barbara Hillary, infermera, editora, aventurera, activista i comunicadora estatunidenca. 20 de juny: Grapevine: Mary Lowe Good, química inorgànica que realitzà recerca industrial (m. 2019). Lowell, Massachusetts: Olympia Dukakis, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar i d'un Globus d'Or. 22 de juny, Caucas, URSS: Oleg Kotzarev, violoncel·lista, compositor i administrador cultural rus, instal·lat a l'Argentina. 27 de juny, Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999. 1 de juliol, Boulogne-Billancourt, Alts del Sena: Leslie Caron, actriu i ballarina francesa. 7 de juliol, Dayton (Ohio): Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur. 9 de juliol, Khàrkiv, Ucraïna, URSS: Valentina Borok, matemàtica ucraïnesa soviètica (m. 2004). 10 de juliol, Wingham (Canadà): Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura 2013 (m. 2024). 26 de juliol, Seattle, Washington: Patti Bown, pianista, compositora i cantant de jazz estatunidenca (m. 2008). 15 d'agost, Springfield (Massachusetts): Richard Fred Heck, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 2010 (m. 2015). 17 d'agost: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès. 23 d'agost, Nova York, EUA: Hamilton Othanel Smith, microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1978. 28 d'agost, Amsterdam: Cristina Deutekom (nascuda Stientje Engel), cantant d'òpera neerlandesa (m. 2014). 30 d'agost, Santa Cruz de Tenerife, Canàries: Agustín Sánchez Quesada, futbolista espanyol que exercia en posició de davanter. 4 de setembre, Chicago, EUA: Mitzi Gaynor, actriu, cantant i ballarina estatunidenca (m. 2024). 12 de setembre,Saratoga, Texas (EUA): George Jones, cantant estatunidenc (m. 2013).