En la mitologia grega, Zeus (en ) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de CronosD'on els seus epítets Cronió, Cronida, grec antic ὁ Κρονίδης -ίδου (Ζεὺς Κρονίδης), ὁ Κρονίων -ίωνος (Ζεὺς Κρονίων); llatí Cronīdēs -īdis. (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra, i els grecs van identificar el déu egipci Amon amb Zeus. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus, i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.
Els seus atributs són el llamp, l'àguila i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.
Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones, ja fossin divines o mortals, i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes.Hesíode "Teogonia" 116 i seg. Una de les seves dones era Mnemòsine, deessa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.
Mites referents a Zeus miniatura|Una de les més antigues representacions de Zeus, amb les àguiles, pintura atribuïda a Naucratis (560 aC), actualment al museu del Louvre. Zeus i Dànae Acrisi, rei d'Argos, desitjava un fill, però només havia tingut una filla que era molt bonica, anomenada Dànae. Per tal d'impedir que es casés amb cap home, ja que un oracle li havia dit que si ella tenia un fill, ell, el seu net, el mataria, Acrisi va tancar-la en una torre de pedra on no deixava entrar ningú. Però Zeus es va enamorar d'ella en veure-la des de l'Olimp, i aprofitant que un dia la noia observava el paisatge entre els merlets de la torre, Zeus es va convertir en pluja daurada per arribar fins Dànae sense que ningú el veiés. Fruit d'aquesta unió va néixer Perseu. En adonar-se que Dànae estava embarassada, Acrisi va manar que fessin un taüt per llançar-la al mar juntament amb el seu fill. Zeus va conduir la barca fins a una illa on Perseu fou educat per Dànae i un pescador.
El rapte d'Europa Zeus es va enamorar d'Europa, la filla d'Agenor i de Telefassa. Quan ella estava jugant amb les seves amigues en la platja de Sidon, Zeus la va veure des del cel i es va enamorar. Per apropar-se a ella es va transformar en un toro i es va acostar als seus peus. Quan Europa va superar la sorpresa, va començar a jugar amb el toro, quan la jove es va muntar en l'animal, el toro es va aixecar i és llançar al mar, es va anar allunyant més de la costa fins a arribar a l'illa de Creta, justament allí, en la font de Gortina davall de les ombres dels plàtans, la parella es va unir. D'aquesta unió van néixer tres fills: Minos, rei de Creta, el valent Sarpèdon i el just Radamantis. Després d'un temps Zeus va abandonar a Europa i ella se'n va casar amb el rei Asteri, que va adoptar els tres fills d'ella com si fossin seus. El toro en el qual Zeus es va transformar, va pujar al cel convertint-se en la constel·lació del toro, el conegut signe del zodíac.
Culte El principal centre on els grecs convergien per a rendir honor al seu déu era Olímpia. El festival quadriennal que s'hi celebrava incloïa els famosos Jocs Olímpics. Hi havia també un altar dedicat a Zeus construït no de pedra, sinó de cendres, procedent de les restes acumulades durant molts segles d'animals sacrificats allà.
A més dels principals santuaris situats entre polis, no hi havia formes de culte a Zeus que compartís tot el Món Grec. Determinats rituals se celebren de la mateixa forma també: sacrificar a un animal blanc sobre un altar elevat, per exemple.
Per una altra banda, algunes ciutats tenien cultes a Zeus que funcionaven de formes marcadament diferents.
Història La forma escrita més antiga identificada amb la paraula Zeus és la forma micènica de l'escriptura Lineal B, compost per les síl·labes di-we i també di-wo.Paleolexicon:"The ancient languages", di-wo
Plató, en la seva obra Cràtil oferia una explicació sobre l'origen de la paraula basada en etimologia popular, avui dia no acceptada pels lingüistes. Segons ell procedia de la unió dels termes grecs zen («vida») i dia («causant de»).Plató "Cràtil" p.91
Zeus, poèticament anomenat amb el vocatiu Zeu pater (Zeus pare), és una continuació de Di̯ēus, el déu protoindoeuropeu del cel diürn, també anomenat Di̯eus ph²tēr (Pare Cel), derivat de l'arrel indoeuropea dyeu- («brillar resplendir»). A la mitologia romana hi havia un déu amb atributs semblants anomenat Dis Pater, que va passar a dir-se en llatí Iuppiter (Júpiter) després de fusió entre la mitologia romana i la grega. En la mitologia germànica i nòrdica coincideix amb alguns atributs dels déus Týr i Tīwaz respectivament. Pels grecs i els romans és el déu del cel diürn i el déu suprem, mentre que aquesta funció era ocupada per Odín entre les tribus germàniques, per això no identificaven Zeus/Júpiter amb Týr ni amb Odín, sinó amb Thor. Zeus és l'única deïtat del panteó olímpic el nom del qual té una etimologia indoeuropea tan transparent.
Funcions i epítets miniatura|Ruines del temple de Zeus Dodonaios a Dodona. Zeus ocupa un paper dominant, presidint el panteó olímpic de la Grècia Antiga. Engendrà molts dels herois i heroïnes i participava en moltes de llurs històries. Tot i que el "recol·lector de núvols" (Νεφεληγερέτα, Nephelēgereta)Liddell, Henry George; Scott, Robert; "A Greek–English Lexicon" homèric era el déu del cel i del tro com els seus equivalents d'Orient Pròxim, era també l'artífex cultural suprem. En alguns sentits, era pels grecs l'encarnació de les seves creences religioses i la deïtat arquetípica.
A més dels epítets locals que simplement designaven el Zeus adorat en algun lloc en particular, els epítets o títols a ell aplicats emfatitzaven diferents aspectes de la seva amplíssima autoritat: Pare: Fins i tot els déus que no havien estat engendrats per ell s'adreçaven amb aquesta paraula.Homer "Ilíada" llibre I,503; 533 Olimpi: emfatitzava el regnat de Zeus sobre els déus i sobre el festival panhel·lènic a Olímpia.Pausànies "Descripció de Grècia" V. 7. § 4 Un títol relacionat era Panhel·leni (de tots els hel·lens), a qui estava dedicat el famós temple d'Èac a Egina.Pausànies "Descripció de Grècia" II,24.2 Xenios: Zeus era el patró de l'hospitalitat i els invitats, prest a venjar qualsevol injustícia comesa contra un estrany (xenós). Horkios: era el vigilant dels juraments. Als mentiders que eren descoberts se'ls feia dedicar una estàtua a Zeus, amb freqüència al santuari d'Olímpia.Homer "Odissea" IX,270 Agoraios: Zeus vigilava els negocis a l'àgora, i castigava els comerciants deshonests.Homer "Odissea" XXII,335 Egidoco (Αἰγιδοὓχος) o Egioco (Αἰγίοχος): era el portador de l'ègida amb la qual infonia terror a l'impiu i als seus enemics.Homer "Odissea" XIII,213 Meliquios (amable, melós) subsumí un arcaic daimon ctònic apaivagat a Atenes. Areu: segons Plutarc era costum que els reis oferissin a Passaró, Molòssida, un sacrifici a Zeus Areu.Plutarc. Traducció de Carles Riba. Vides Paral·leles. T. XI. p. 7. Fundació Bernat Metge. Barcelona. 1930.
Cultes locals A més dels títols i conceptes panhel·lènics enumerats anteriorment, els cultes locals mantingueren les seves pròpies creences idiosincràtiques sobre el rei dels déus i els homes. A continuació s'enumeren algunes d'elles:
Amb l'epítet d'Etneu era adorat a l'Etna, on hi havia una estàtua seva i s'hi celebrava en honor seu una festa local anomenada Etnea. Com Enei o Enosi era adorat a l'illa de Cefal·lènia, on tenia un temple al mont Enos. Com Agamèmnon era adorat a Esparta. Eustaqui creu que el déu derivà aquest nom del semblant entre ell i Agamèmnon, mentre que altres creuen que és un simple epítet que significa 'l'etern', de .
Zeus a Creta miniatura|Cova de Zeus al mont Ida (Creta). A Creta, s'adorava Zeus en una sèrie de coves a Cnossos, Ida i Paleocastro. Les històries de Minos i Epimènides suggereixen que aquestes coves foren algun cop utilitzades per a l'endevinació incubadora per reis i sacerdots. L'escenari dramàtic de les Lleis de Plató està en la ruta de pelegrinatge a un d'aquests llocs, emfatitzant el coneixement arcaic de Creta. Allà Zeus era representat en l'art com un jove de llargs cabells en lloc d'un adult madur, i en els himnes s'apel·lava a ell com Ho megas kouros (el gran jove). Juntament amb els curets, un grup d'estàtics ballarins armats, Zeus presidia el rigorós entrenament militar i atlètic i els ritus secrets de la paideia cretenca.
L'escriptor hel·lè Evèmer aparentment proposà la teoria que Zeus havia estat en realitat un gran rei de Creta i que la seva glòria l'hauria lentament transformat després de la seva mort en una deïtat. Les obres d'Evèmer no s'han conservat, però els escriptors patrístics cristians van assumir el suggeriment amb entusiasme.
Zeus Liceu a Arcàdia L'epítet ve del grec Λύκαιος (Lýkaios, 'dels llops') i és assumit per Zeus només en relació amb les festes arcaiques que es feien a les faldes del mont Liqueos, el cim més alt d'Arcàdia. Zeus tenia només una relació formal amb els rituals i mites d'aquest primitiu ritu de pas, amb una antiga amenaça de canibalisme i la possibilitat d'una transformació en home-llop dels efebs que hi participaven. Prop de l'antic munt de cendres on els sacrificis se celebraven hi havia un recinte prohibit on, suposadament, cap ombra era mai projectada. Segons Plató, un cert clan s'hi reuniria a la muntanya per a realitzar-hi un sacrifici cada nou anys a Zeus Liqueos, i hi barrejarien un únic tros d'entranyes humanes amb les de l'animal. Es deia que qui menjava la carn humana es transformava en un llop, i només podia recuperar la seva forma original si no tornava a menjar carn humana fins que hagués finalitzat el següent cicle de nou anys. Va haver-hi jocs relacionats amb les Licees, retirats en el a la primera urbanització d'Arcàdia, Megalòpolis, on un temple principal fou dedicat a Zeus Likeos.
Zeus subterrani Tot i l'etimologia, que indica que Zeus era originalment un déu del cel, moltes ciutats gregues honraven un Zeus local que vivia sota terra. Els atenesos i sicilians adoraven Zeus Meliquios, mentre que altres ciutats tenien a Zeus Ctoni (terrós), Catactoni (sota terra) i Plousios (donador de riqueses). Aquestes deïtats podien ser representades com serps o amb forma humana en l'art, o d'ambdues maneres plegades per major èmfasis. També rebien ofrenes de víctimes animals negres en pous enfonsats, com es feia amb deïtats ctòniques com Persèfone i Demèter, i també amb els herois en llurs tombes. Els déus olímpics, per contra, rebien normalment sacrificis de víctimes blanques sobre altars elevats.
En alguns casos, les ciutats no estaven completament segures de si el daimon per qui realitzaven el sacrifici era un heroi o un Zeus subterrani. D'aquí que l'altar a Lebadea a Beòcia pogués correspondre a l'heroi Trofoni o a Zeus Trefoni (el criador), segons es consulti Pausànies o Estrabó. L'heroi Amfiarau era adorat com Zeus Amphiaraus a Oropos, als afores de Tebes, i els espartans tenien fins i tot un altar a Zeus Agammèmnon.Estrabó "Geografia" 9.2.38
Oracles de Zeus Malgrat que la majoria dels oracles solien estar dedicats a Apol·lo, els herois o diverses deesses com Temis, alguns llocs oraculars foren dedicats a Zeus.
L'oracle de Dòdona