miniatura|Manifestació per abolir el treball dels infants, New York, 1 de maig del 1909. Exemple d'ètica aplicada. miniatura|L'ètica, des que sorgix, s'interessa en la repartició de les riqueses. Lètica o filosofia de la moral com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. El camp de l'ètica, juntament amb l'estètica, es preocupa per la reflexió relativa als valors i, com a conseqüència, sobre la branca de la filosofia dita axiologia.
L'ètica procura resoldre qüestions sobre la moralitat humana, definint conceptes com ara el bé i el mal, allò que és bo i dolent, allò que és virtuós o un vici, allò que és just o un crim. Com a camp de recerca intel·lectual, la filosofia moral es relaciona igualment amb els camps de la psicologia moral, l'ètica descriptiva i la teoria dels valors.
Comprèn tres àrees principals d'estudi:
Metaètica, mira d'estudiar l'origen, la naturalesa i el significat dels conceptes ètics. Es tracta d'un tipus de filosofia anomenat teòric. Ètica normativa, mira de procurar unes regles o estàndards de conducta humana. Es tracta d'un tipus de filosofia anomenat teòric. Ètica aplicada, és l'aplicació de l'ètica normativa i l'examen de les controvèrsies ètiques específiques a l'ús de l'ètica normativa. Es tracta d'una filosofia de tipus pràctic.
El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgix de l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l'àmbit de l'ètica.
La reflexió sobre com s'ha d'actuar i la seua teorització es troba ja documentada a l'Edat del Ferro europea i es troba igualment a la Xina antiga on pren forma prematurament d'ètica aplicada i normativa. De fet, les religions hinduista, cristiana, jueva o budista són una mostra evident de l'antigor de la reflexió al voltant dels valors correctes, incorrectes o acceptables. En filosofia clàssica, l'ètica no s'hi resumix només a través dels hàbits o costums socialment definits i comuns, però cerca un fonament teòric per així millorar o trobar el millor mode de vida entre persones, això voldria significar, la cerca del millor estil de vida, tant a l'àmbit privat com al públic. L'ètica incloïa diverses i diverses àrees que hui dia separem dins l'antropologia, la psicologia, la sociologia, l'economia, la pedagoia o la política.
Amb la professionalització creixent i l'especialització del coneixement, sorgides amb la Revolució Industrial, la majoria dels camps l'objecte d'estudi dels quals els havia inclòs tot sovint la filosofia, s'establixen com a disciplines científiques independents, particularment l'ètica. A Europa, amb l'adveniment del cristianisme, l'ètica grega és abandonada per un tipus de raonament més universalista. Aquest raonament predomina a Occident durant l'Edat Moderna, moment en què es reformula per donar peu a diverses àrees d'estudi, així com una aplicació tot sovint deontològica, hereua de la Il·lustració.
Objecte de l'ètica L'ètica general estableix els criteris per jutjar si una acció és bona o dolenta i per jutjar els motius i les conseqüències d'un acte. La finalitat de l'ètica fa doncs d'ella mateixa una activitat pràctica. No es tracta de guanyar-se un saber per a ell mateix, sinó d'actuar amb la consciència d'una acció social responsable. És considerada actualment, com la disciplina al fonament de l'ètica aplicada, de l'ètica individual, de l'ètica social i de les diferents formes d'ètiques especialitzades que ens confronten als problemes normatius del seu àmbit particular.
Diferenciació de l'ètica amb altres disciplines Les relacions entre moral i ètica són delicades, ja que la distinció entre aquests dos termes mateixos és diferent segons els pensadors. En un sentit « comú », el terme ètic és sinònim de moral, i designa una pràctica encaminada a determinar la forma de viure en un hàbitat corresponent al propòsit o funció en la vida dels éssers humans (ex.: recerca de la felicitat o de la virtut).
Una distinció corrent consisteix a entendre per «moral» el conjunt de les normes pròpies d'un individu, a un grup social o a un poble, en un moment precís de la seva història i a anomenar ètica la recerca del bé per un raonament conscient. Avui en dia, s'utilitza el terme «ètica» generalment per qualificar reflexions teòriques referint-se al valor de les pràctiques i a les condicions d'aquestes pràctiques; l'ètica és també un raonament crític sobre la moralitat de les accions. Es parla per exemple de «comitè d'ètica» al si d'institucions científiques o d'hospitals. L'ètica tindria doncs els seus fonaments en una decisió anomenada racional presa a partir d'un lliure diàleg entre individus conscients dels sabers i les cultures de vegades riques tradicions ideològiques i codis assimilats.
Una altra distinció és proposada per alguns filòsofs contemporanis (Deleuze, Ricoeur, Comte-Sponville, Giuliani, Misrahi...) per definir la moral com un conjunt de funcions (imperatius categòrics que la comanda per fer el bé planteja com un valor absolut, per exemple, " Vostè no ha de matar "), i l'ètica com el compliment dels requisits raonables (tendència natural a lluir el bé com el valor relatiu, la recerca de la felicitat), la qual pot, per exemple, legitimar certs actes mèdics generalment considerats «immorals», com li pràctica de l'eutanàsia, l'avortament, la donació d'òrgans, etc.
La moral està en general vinculada a una tradició històrica i, a vegades, idealista (tipus Kant), que distingeix entre el que és i el que hauria de ser, segons el dogma. Mentre que l'ètica està vinculada a una tradició contemporània i, de vegades, materialista (tipus Spinoza), que només tracta de millorar la percepció de la realitat per un "raonable" en la recerca de la felicitat per tothom.
Per exemple, la llei es diferencia de la moral i l'ètica en el sentit que no defineix el valor de les accions, el bé/mal, bo o dolent. Defineix el que és permès i és defensat pels poders d'una cultura en una societat. La deontologia és per la seva part el conjunt de les obligacions que els professionals es comprometen a respectar per garantir una pràctica conforme al codi d'ètica de la professió.
Disputes sobre el seu caràcter El paper i la definició de la doctrina filosòfica i social de l'ètica han estat controvertits al llarg de la història: Els filòsofs creuen que és una mena de ciència de la moral, encara que no puguin demostrar-se els seus postulats Moltes religions consideren que l'ètica és una branca de la teologia, ja que les normes d'actuació estan prèviament dictades per Déu. La funció de l'ètica seria aplicar aquelles normes a la vida quotidiana i extreure'n noves normes segons les circumstàncies En les ciències socials, es creu que tota disciplina porta parella la seva ètica; per exemple l'economia té una ètica determinada pels mitjans per aconseguir els diners, la seva aplicació, les relacions laborals... Finalment, com s'ha indicat anteriorment, hi ha qui no està d'acord amb restringir l'ètica als éssers humans, per això parlen d'etologia.
Història L'aparició de l'ètica va lligada a l'autoconsciència. La majoria de cultures tenen algun mite per explicar aquest origen.
La filosofia des del començament va ocupar-se de l'ètica. Destaquen, entre molts altres, els noms de Sòcrates o Aristòtil. Altres figures rellevants al llarg del temps són, per exemple, Thomas Hobbes, Kant o Arthur Schopenhauer.
Avui dia l'ètica està molt lligada al dret, ja que cada país té un corpus de lleis que determinen què es pot fer i què no, amb les consegüents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepció del bé i, per tant, la història del dret i de l'ètica van molt lligades. El dret, però, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexió teòrica pot concretar o no uns preceptes.
Teories ètiques Segons el centre de reflexió, les teories ètiques poden agrupar-se en quatre blocs: Determinades teories ètiques busquen el fi: ser feliç, ser bo, assolir la perfecció, salvar l'ànima. Totes elles exposen una sèrie de normes o passes a seguir per assolir el fi desitjat. Exemples serien l'utilitarisme o els deu manaments del cristianisme. Altres es fixen més en les virtuts: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l'ésser humà. Plató ho explicita prou clarament. Un exemple no occidental seria la doctrina de Confuci. Unes altres teories se centren en l'acció i el deure: jutgen si allò que hom fa és bo o no segons si s'adequa al que li pertocaria fer. Kant és potser el màxim exponent d'aquesta branca que fonamenta l'ètica en la racionalitat. D'altres, encara, es basen en l'estudi dels sentiments i els afectes. Són, especialment els que consideren que el fonament de l'ètica es basa en la capacitat de poder patir. Un acte seria moralment bo si ajudés a eliminar sofriment i moralment dolent si augmentés el sofriment. Els defensors d'aquest corrent emotivista, que arrenca de la filosofia de David Hume són també els que més han insistit, partint de l'evolucionisme en la no separació taxativa entre animals i humans. Actualment un dels seus referents és el filòsof Peter Singer. (Veure Projecte Gran Simi i Bioètica).
Tots aquests sistemes tenen variants segons si es considera que la font de la moral està en el mateix subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s'acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s'ha d'adoptar per permetre la convivència (és el que Jean-Jacques Rousseau anomenava "contracte social").
Branques de l'ètica L'ètica se subdivideix en diverses branques, entre elles:
Ètica normativa L'ètica descriptiva posa en relleu el que la majoria de la gent creu que és correcte o incorrecte, mentre l'ètica normativa posa l'accent en descriure el que les persones haurien de considerar bo o dolent.
D'altra banda, la classificació que realitza l'ètica normativa de les accions humanes com adequades o inadequades la diferència de la metaética, que estudia la naturalesa de les declaracions morals i, també, la diferència de l'ètica aplicada, la qual exposa les regles en contextos pràctics i que, per tant, s'ocupa de camps específics del comportament humà i de discutir les respostes degudes davant aquestes situacions.
Es refereix a l'aspecte de l'ètica que té a veure exclusivament amb la formació i elaboració de les normes socials, però no amb el seu seguiment o compliment, perquè ja seria l'aspecte fàctic de l'ètica.
Diferents teories d'ètica normativa: Els valors morals (axiologia moral) La bona vida o vida feliç (eudemonologia) El deure, les normes morals o la conducta (deontologia)
Ètica aplicada L'ètica aplicada constitueix una de les àrees més prolífiques i actuals de la filosofia contemporània. Els que fan ètica aplicada desenvolupen el seu treball en diverses àrees de la societat on l'ètica té un paper rellevant. Treballen en àmbits com la bioètica, la tecnoètica, l'ètica empresarial, l'ètica ambiental, l'ètica legal, l'enginyeria ètica, l'ètica de la comunicació, l'ètica del ciberespai, etc. Aquests i molts altres àmbits, on es porta a terme un intent de tractar amb problemes ètics que sorgeixen en la vida quotidiana, constitueixen l'objecte d'estudi de l'ètica aplicada.
La noció d'ètica aplicada podria semblar redundant, ja que l'ètica mateixa és una filosofia pràctica, una filosofia de l'acció. Però amb el transcurs del temps, aquesta filosofia pràctica, que Sòcrates exercí en l'Àgora, va anar posant cada vegada més l'accent en els seus components teòrics, fins a gairebé reduir-se en els darrers segles a una reflexió sobre els fonaments de les normes.
L'ètica aplicada s'ocupa d'una parcel·la de la realitat, com:
Bioètica