Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida. Anteriorment els governadors es deien sàtrapes. Literalment vol dir "Guardià de la Marca" equivalent a marquès, de l'avèstic marəza i el part mrz, que vol dir frontera, més "pat", protegir. La forma antiga fou marzpan que va passar a l'armeni com a marz o marzpan (i el derivat marzpanutiun) i al siríac com a marzbana. La forma neo persa () marzban va passar a l'àrab com a marzuban (plural mazariba o mazarib). D'aquesta paraula van derivar: Marzaba, com a verb equivalent a nomenar un marzuban, i com a nom, la tasca d'un marzuban Marzubani, adjectiu relatiu al mazurban
Els marzpans eren funcionaris estretament subjectes a l'autoritat reial, encara que sovint per la distància i les comunicacions complexes gaudien d'una real autonomia en el seu territori de govern. El títol està testimoniat al .
El primer esmentat fou el marzpan de Beth Aramaye, sota Sapor II (Shapur II 310-379). Posteriorment es van crear els de Firuz Shapur (Anbar) i el de l'Eufrates. Al segle V apareix un marzpan a Nisibin que el 504 manava 7000 homes i un altre governava Amida (setge romà d'Orient 504/505). Sota Còsroes I el Just (Khusraw I Anushirwan, 531-579) l'imperi es va dividir en quarts i els marzpan foren uns funcionaris militars i administratius d'alt rang, per darrere del ispahbadh i del patkostan, i per damunt del sharidj (cap de districte); sembla que al segle VI hi havia una categoria de grans marzbans o marzpans que residien a la capital i eren generals o ambaixadors dependents directament del rei. Al segle VII els àrabs esmenten marzbans a al-Hira, al-Hadjar, Djazira, Babil, Khutarniyya i Balad.
Els caps locals que van organitzar la resistència a la conquesta musulmana foren anomenats marzbans (Anbar, Madhar o Maysan, Dasht-i Maysan, Susa, Esfahan, Rayy, Ardabil, Fars, Kirman, Zarandj, Nixapur, Tus, Sarakhs i Merv. Encara que és possible que alguns fossin marzbans o grans marzbans, el nom els fou donat de manera genèrica pel seu caràcter de caps militars.A Fars el títol autèntic era shahridj, a Esfahan padhghosban, a Zarandj (Sistan) ishpabadh, i a Khurasan (Nixapur, Tus, Sarakhs i Merv) kanarang. Al príncep heftalita d'Herat, Badghis i Pushang se l'anomena com a marzban. A Merv el nom de marzban va romandre per a un funcionari local iranià encarregat de recaptar els impostos als zoroastrians. També s'anomenava marzban al ishpabadh de Tabaristan, i a altres nobles locals de rang inferior a aquesta regió. El títol de marzuban fou adoptat per alguns governadors perses com al-Marzuban ibn Wahriz, al Iemen, però no va subsistir al domini musulmà.
Nota
Bibliografia René Grousset, Histoire d'Armenie
Categoria:Imperi Sassànida Categoria:Governadors