La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula. Si una llengua té sons fricatius, el més probable és que tingui la [s], excepte en determinats idiomes australians.
Característiques És una consonant pulmonar oral central. És un so sibilant fricatiu. És una fricativa alveolar perquè la llengua toca darrere les dents per causar una turbulència o fricció en la columna d'aire. És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals.
Sibilant alveolar sorda
Fricativa no sibilant alveolar sorda
En català En català correspon al so de "suc" i es representa habitualment amb la lletra S. Val a dir que altres grafies poden representar-lo, com la ç (plaça) o els dígraf SS ("passar") i SC ("piscina"). Davant de les vocals E i I pot estar representat per la C ("cendra"). Aquest so pateix sonorització en molts contextos fonètics.
La seva similitud amb el xiuxiueig, el vent o altres fenòmens de la natura fa que sigui un dels sons preferits per l'al·literació a la literatura.
Vegeu també Ortografia de les sibilants
Categoria:Consonants