Laigua de roses o aigua-ros és un subproducte de la destil·lació dels pètals de rosa durant la fabricació de l'essència de roses. Té un gust molt perfumat i una olor de rosa concentrada.
Usos miniatura|Roses de Damasc, una de les varietats preferides per l'elaboració de l'aigua de roses. L'aigua de roses és molt apreciada al Magreb, l'Orient Mitjà, l'Iran, el Pakistan i també entre les poblacions musulmanes de l'Índia com a condiment de dolços i begudes refrescants. També es fa servir per a elaborar el xarop de roses i per condimentar pastissos i plats a base d'arròs. Qamsar, a l'Iran, és un dels llocs més importants quant a la producció d'aigua de roses.
El melrosat és mel batuda amb aigua de roses i bullida fins a adquirir consistència de xarop. Tenia aplicacions com a correctiu i astringent en preparacions medicinals casolanes.Luisa De Aliprandini, Ricard Salvat, El teatre durant l'Edat Mitjana i el Renaixement
L'aigua de roses també es fa servir en la producció de cosmètics com a fragància bàsica i per a la cura de la pell.
L'aigua de roses als Països Catalans L'aigua-ros també s'ha produït i utilitzat durant segles als Països Catalans. A Catalunya, històricament s'emmagatzemava a les almorratxes, un recipient fet per a emmagatzemar-hi i escampar aigües perfumades, habitualment aigua de roses. En algunes zones, aquest recipient també podia ser anomenat aigua-rosera o aigua-roser.
A diverses poblacions de Catalunya i Menorca, hi ha danses tradicionals que llencen aigua de rosa sobre els participants. Alguns exemples són la Gala de Campdevànol, les Festes de Gràcia de Maó, el Ball de l'Aiguarrós de Castellciutat (la Seu d'Urgell), entre d'altres.
També apareix a la lletra d'una cançó infantil:
Referències
Vegeu també Licor de roses Zlabia Aiguanaf, aigua de flor de taronger
Enllaços externs
Recepta
Categoria:Gastronomia del Magrib Categoria:Dolços Categoria:Condiments Categoria:Cosmètics Categoria:Perfum