Patànjali (en devanagari पतञ्जलि, Patañjali) (potser ) és el compilador real o mític del Ioga Sutra, una col·lecció important d'aforismes sobre la pràctica del ioga, que constitueix la primera codificació escrita tractant d'aquest tema. Per això se'l considera sovint com el fundador del ioga, tot i que el Ioga Sutra es basa en l'escola samkhya i texts hindús anteriors com el Bhagavad Gita. A més, el ioga en tant que via d'unificació de la consciència, ja s'esmenta en els Puranes, els Vedes i els Upanixads. Tanmateix, el seu treball representa una obra major de la literatura hindú, i serveix de base al Raja-ioga, del qual Patànjali analitza els principis i les tècniques. Patànjali és considerat com un avatar de Xeixa.
El ioga de Patànjali és una de les sis escoles (o dàrxanes) de la filosofia hindú. Els seus sutres constitueixen la referència més antiga al terme ashtanga-ioga, literalment els vuit membres del ioga.
Es creu que és un autor i compilador d'una sèrie d'obres en sànscrit. S'especula si el savi Patànjali és l'autor de totes les obres que se li atribueixen, ja que es coneixen diversos autors històrics del mateix nom. Durant el segle XX s'ha dedicat una gran quantitat d'estudis a la qüestió de la historicitat o la identitat d'aquest autor o d'aquests autors. lists ten separate authors by the name of "Patañjali."
Nom Segons Monier Monier-Williams, la paraula Patañjali és un nom compostMonier Monier Williams, Patañjali, Sanskrit English Dictionary with Etymology, Oxford University Press, page 582 de patta (sànscrit: पत, 'caure, volar')Monier Monier Williams, pata, Sanskrit English Dictionary with Etymology, Oxford University Press, pages 580–581 i añj (अञ्ज्, 'honor, celebrar, bella') o añjali (अञ्जलि, 'reverència, unir els palmells de la mà').Monier Monier Williams, añjali, Sanskrit English Dictionary with Etymology, Oxford University Press, page 11
Identitats Entre els autors més importants anomenats Patànjali es troben:Ganeri, Jonardon. Artha: Meaning, Oxford University Press 2006, 1.2, p. 12Radhakrishnan, S.; Moore, C.A., (1957). A Source Book in Indian Philosophy. Princeton, Nova Jersey: Princeton University, ch. XIII, Yoga, p. 453
L'autor del Mahābhāṣya, un antic tractat de gramàtica i lingüística sànscrita, basat en l'Aṣṭādhyāyī de Pànini. La vida d'aquest Patànjali està datada a mitjans del segle II aC per erudits occidentals i indis. Aquest text es titulava com a bhashya o comentari de l'obra de Katyayana -Pāṇini de Patànjali, però és tan venerat en les tradicions índies que és àmpliament conegut simplement com Mahā-bhasya o Gran comentari. Segons Ganesh Sripad Huparikar, en realitat, Patànjali (segle II aC), el precursor entre els comentaristes gramaticals antics, va adoptar un mètode etimològic i dialèctic d'explicar en el conjunt del seu 'Mahābhāshya' (Gran Comentari), i això ha suposat, en la literatura de comentaris posterior la forma definida de 'Khanda-anvaya'. Tan vigorós, ben raonat i vast és el seu text, que aquest Patànjali ha estat l'autoritat com a darrer gramàtic del sànscrit clàssic durant més de 2.000 anys, amb Pāṇini i Kātyāyana. Les seves idees sobre l'estructura, la gramàtica i la filosofia del llenguatge també han influït en estudiosos d'altres religions índies com el budisme i el jainisme. El compilador del Ioga sutra, un text sobre la teoria i la pràctica del ioga, i un destacat erudit de l'escola Samkhya de filosofia hindú.Dasgupta, Surendranath (1992). A History of Indian Philosophy, Volume 1, p.229 Motilal Banarsidass Publications. Phillips, Stephen H.,(2013). Yoga, Karma, and Rebirth: A Brief History and Philosophy, Columbia University Press. S'estima que va viure entre el segle II aC i el segle IV dC, amb molts estudiosos reduint aquest període entre els segles II i IV dC.Michele Desmarais (2008), Changing Minds: Mind, Consciousness and Identity in Patanjali's Yoga Sutra, Motilal Banarsidass, , pages 16–17 with footnotes El Iogasutras és un dels textos més importants de la tradició índia i la base del ioga clàssic. És el text de ioga indi que més es va traduir en la seva època medieval a quaranta llengües índies. L'autor d'un text mèdic anomenat Patanjalatantra. Se'l cita i aquest text es cita en molts textos medievals relacionats amb les ciències de la salut, i Patànjali és anomenada una autoritat mèdica en uns quants textos sànscrits com Yogaratnakara, Yogaratnasamuccaya i Padarthavijnana. Hi ha un quart erudit hindú també anomenat Patànjali, que probablement va viure al segle VIII dC i va escriure un comentari sobre Charaka Samhita i aquest text es diu Carakavarttika. Segons uns quants erudits indis de l'època moderna com PV Sharma, els dos erudits mèdics anomenats Patànjali poden ser la mateixa persona, però una persona completament diferent del Patànjali que va escriure el clàssic de la gramàtica sànscrita Mahābhashya. Patànjali és un dels 18 siddhars de la tradició tamil siddha (Xiva).
Patànjali continua sent honrat amb invocacions i santuaris en algunes formes de ioga postural modern, com Ioga Iyengar i Ashtānga Vinyāsa Yoga.
Biografia No es conserven testimonis ni referències sobre qui era Patànjali. Segons la tradició hindú, s'identifica amb el gramàtic que va ser l'autor del Mahabhasya (Gran comentari), un comentari molt important de lAstadhyayi (Gramàtica) de Pànini, lingüista del que va establir les regles de morfologia del sànscrit. Aquest comentari subministra un mètode d'interpretació essencial que servirà de model a tota la literatura de l'escolàstica sànscrita. Es compon de llargs debats dialogats entre uns quants interlocutors que sostenen tesis diferents.
A l'Índia han existit molts altres personatges importants amb aquest nom. Ja sigui per identificar membres d'un clan del sacerdot vèdic Asurayana, o per exemple, un mestre del samkhya referenciat en el text Yukti-dipika de finals del dC o principis del VIII dC.
Molts estudiosos, inclòs Louis Renou, han suggerit que el Patànjali que va escriure sobre ioga era una persona diferent del Patànjali que va escriure un comentari sobre la gramàtica de Panini.; ; . El 1914, James Wood va proposar que eren la mateixa persona. El 1922, Surendranath Dasgupta va presentar una sèrie d'arguments per proposar provisionalment que el famós text de la gramàtica i l'autor del text del ioga podrien ser idèntics. L'opinió que probablement aquests eren dos autors diferents és generalment acceptada, però uns quants estudiosos occidentals els consideren com una sola entitat.
Alguns en la tradició índia han considerat que un Patànjali va escriure tractats de gramàtica, medicina i ioga. Això ha estat recordat en un vers de Bhoja al començament del seu comentari sobre els Yogasutras anomenat Rājamārttanda (segle XI), i el vers següent trobat al text de Shivarama del :
Aquesta tradició és discutida per Meulenbeld que remunta aquesta idea relativament tardana a Bhoja (segle XI), que potser va ser influenciat per un vers de Bhartṛhari (ca. segle V) que parla d'un expert en ioga, medicina i gramàtica que, però, no té nom. Cap text sànscrit conegut abans del afirma que el mateix Patànjali estava darrere dels tres tractats.
Es diu que el savi Patànjali va aconseguir el Samadhi mitjançant la meditació iòga al temple Brahmapureeswarar situat a Tirupattur, Tamil Nadu, Índia. Jeeva Samadhi del savi Patànjali, que ara és una sala de meditació tancada, es pot veure a prop del santuari de Brama dins del complex del temple Brahmapureeswarar.
Tradició gramatical En la tradició gramatical, es creu que Patànjali va viure al . Va escriure un Mahabhasya sobre els sutres de Panini, en una forma que citava el comentari de les vārttikas de Katyayana. Aquest és un treball important sobre la gramàtica i la lingüística del sànscrit. La datació de Patànjali i el seu Mahabhasya s'estableix per una combinació d'evidències, les del període de l'Imperi Maurya, els esdeveniments històrics esmentats en els exemples que va utilitzar per explicar les seves idees, la cronologia dels textos sànscrits clàssics antics que respecten els seus ensenyaments i la menció del seu text o del seu nom a la literatura índia antiga. Dels tres gramàtics antics, la datació cronològica de Patànjali a mitjans del segle II aC es considera raonablement precisa per l'erudició generalitzada.
El text va influir en la literatura gramatical budista, així com en les memòries de viatgers a l'Índia. Per exemple, el pelegrí xinès I-tsing esmenta que el Mahabhasya s'estudia a l'Índia i els estudiosos avançats l'aprenen en tres anys.
Tradició del ioga
En la tradició del ioga, Patànjali és un nom venerat. L'obra d'aquest Patànjali comprèn els sutres sobre el ioga (Yogasūtra) i el comentari integral als sutres, anomenat Bhāṣya. Alguns consideren que els sutres i el Bhaṣya van tenir autors diferents, el comentari s'atribueix a un editor (Skt. vyāsa). Segons Phillipp Maas, la mateixa persona anomenada Patànjali va compondre els sutres i el comentari de Bhāṣya.
Radhakrishnan i Moore atribueixen el text al gramàtic Patànjali, datant-lo com el segle II aC, durant l'Imperi Màuria (322-185 aC). Maas estima que la data del Yogasutra de Patànjali és d'uns 400 dC, basant-se en el seguiment dels comentaris publicats al primer mil·lenni dC. Edwin Bryant, d'altra banda, fa una enquesta als principals comentaristes en la seva traducció dels Yoga Sūtras. Afirma que «la majoria dels estudiosos daten el text poc després del tombant de l'Era Comú (al voltaniversost del segle I al II), però que s'ha col·locat ja uns quants segles abans». Bryant conclou que « uns quants estudiosos han datat els Yoga Sūtras fins al segle IV o V dC, però tots aquests arguments han estat qüestionats», i la cronologia tardana d'aquest Patànjali i el seu text són problemàtics.
Llegenda tamil saivita miniatura|Una estàtua de Patànjali amb garlandes
Pel que fa als seus primers anys, la tradició tàmil Saiva Siddhanta al voltant del dC sosté que Patànjali va aprendre ioga juntament amb altres set deixebles del gran guru iòguic Nandhi Deva (Nandi), tal com s'indica al Tirumandiram de Tirumular (Tantra 1). Es diu que el seu Samadhi es troba al temple de Rameswaram Shiva i un santuari per a ell encara existeix al temple.Traducció
Obres miniatura|Patànjali - Representació d'art modern a Patànjali Yogpeeth, Haridwar
Si les dues obres, el Yoga Sutras i el Mahābhāṣya, són del mateix autor ha estat objecte de considerable debat. L'autoria dels dos s'atribueix per primera vegada a la mateixa persona al Rajamartanda de Bhojadeva, un comentari relativament tardà (segle X) sobre els Yoga Sutras,The Yoga Sutras of Patanjali, ed. James Haughton Woods, 1914, p. xv així com uns quants textos posteriors. Pel que fa als propis textos, el Yoga Sutra iii.44 cita un sutra com el de Patànjali pel seu nom, però aquesta línia en si no prové del Mahābhāṣya. Aquesta llegenda del de l'autoria única és dubtosa. Els estils i continguts literaris dels Yogasūtras i del Mahābhāṣya són completament diferents, i l'única obra sobre medicina atribuïda a Patànjali s'ha perdut. Les fonts de dubte són la manca de referències creuades entre els textos i la manca de consciència mútua entre ells, a diferència d'altres casos de múltiples obres d'autors sànscrits (posteriorment). A més, alguns elements dels Yoga Sutras poden datar tan tard com el segle IV dC, però aquests canvis poden ser deguts a una autoria divergent, o a addicions posteriors que no són atípiques en la tradició oral. La majoria dels estudiosos es refereixen a les dues obres com a de Patànjali, sense voler dir que siguin del mateix autor.