El Cas Peatge és un escàndol de presumpta corrupció que esclatà a Mallorca el 16 de març de 2009, en relació amb el desviament de diners destinats al finançament de les obres de la carretera Palma-Manacor (Ma-15), executades pel Consell Insular de Mallorca.
El 28 de juny de 2009, TV Mallorca va emetre un documental, dins el seu programa Cròniques, anomenat "Carreteres a la mallorquina". Parlaven els afectats, així com els denunciants del cas.
Primeres actuacions El 16 de març de 2009 la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears va ordenar practicar escorcolls policials a les seus de les empreses que havien conformat la UTE encarregada d'executar, entre 2004 i 2006, el desdoblament de la carretera Palma-Manacor (Ma-15, antigament C-715), sota la sospita que havien desviat els diners de les obres a altres finalitats.
Segons fonts del cas, la investigació havia nascut setmanes enrere arran d'una denúncia interposada per un empresari de pedreres a qui el Consell de Mallorca expropià terrenys per fer-hi passar la carretera de serveis que va de Manacor a Vilafranca de Bonany.
A conseqüència d'aquestes actuacions, foren detingudes onze persones, entre elles dos funcionaris del Consell de Mallorca (el director de les obres i un vigilant) que varen ser les úniques que no quedaren en llibertat després de prestar declaració. Al primer se li responsabilitzava de construir un centre de meditació a Búger i al segon de realitzar obres de millora a casa seva, ambdós presumptament amb fons procedents del finançament del desdoblament.
Per una altra banda, el mateix dia es va conèixer que la setmana anterior a aquestes detencions la Fiscalia havia interposat una querella davant el Jutjat d'Instrucció número 5 de Palma contra Antoni Pascual Ribot, Conseller Insular de Carreteres des de l'any 1999 i Vicepresident del Consell de Mallorca, per suposats delictes de corrupció de funcionaris públics.
El 17 de març va ser detingut el cap de producció de la UTE, i l'endemà fou Gonzalo Aguiar González, Director Insular de Carreteres, qui va ser interrogat per la policia respecte a l'aportació de terres per part d'una empresa de la UTE a un xalet de la seva propietat; si bé tots dos foren alliberats, amb càrrecs, hores després.
Acusacions de la Fiscalia Anticorrupció El 2 de juliol de 2009 es varen conèixer les línies fonamentals de les acusacions formulades per la Fiscalia Anticorrupció. Els delictes imputats eren malversació de cabals públics, falsedat documental, suborn i prevaricació, fruit de les actuacions que els tres principals responsables (Aguiar, Orejudo i Mestre) dugueren a terme mitjançant reformes dels seus domicilis, fent ús d'empreses que facturaven i cobraven el preu de les esmentades obres de la UTE adjudicatària, i també, exigint doblers de particulars i empreses titulars d'establiments oberts al públic en els laterals de la carretera. A part d'això, els tres querellats varen exigir partides de diners a persones titulars d'establiments, sota les amenaces de no executar carrils o vies d'accés cap als seus negocis.
Cronologia El 25 de novembre de 2003 es va aprovar el projecte de conversió de la C-715 en carretera de doble calçada. Tram Cami de Sa Siquia-Montuiri. Es varen presentar 53 alegacions i totes es varen considerar i incorporar al projecte. El 15 de desembre, es va aprovar l'Avantprojecte pel canvi a doble calçada pel tram Montuiri-Manacor. El 2 de febrer de 2004 es duu al plenari del CIM i es ratificà l'aprovació inicial.
A l'abril de 2004 surt a la premsa que els principals grups estatals especialitzats en construcció i obra pública pugnaven per ser els adjudicataris del projecte de desdoblament de la carretera de Manacor. ACS, Dragados, OHL, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) o el Grupo Vallhermoso havien presentat ofertes. Tot i que l'adjudicació havia de ser de tot el projecte, la primera fase "des de sa Casa Blanca fins a Montuïri" ja estava redactada i la segona fase l'hauria de determinar l'empresa elegida. En el recorregut de 38 quilòmetres es preveien cinc rotondes i 13 enllaços a diferent nivell. La primera fase costaria 50 milions d'euros i s'acabaria el 2006; la segona en valdria 40 i s'executaria sense interrupcions. L'obra s'havia de fer, tal com així va ser, per primera vegada a Mallorca, a través del sistema de "peatge a l'ombra". Aquesta fórmula permetia que l'empresa adjudicatària, a més d'encarregar-se de l'actuació, fos la responsable d'explotar la carretera durant 30 anys. Amb aquest sistema, el Consell aportaria 37 milions d'euros els tres primers anys i l'empresa es faria càrrec dels 70 restants i es responsabilitzaria de les despeses de manteniment i conservació de la via, valorades en 15 milions només els set primers anys. El Consell es va comprometre a pagar un cànon anual a l'empresa adjudicatària en funció del nombre de vehicles que empressin la carretera i del nombre d'accidents que s'hi computessin.
Finalment, al plenari del Consell de dia 3 de maig de 2004 es va adjudicar l'obra a la UTE formada per Electro Hidráulica, Obras y Pavimentos Man, Matías Arrom Biblioni, Aglomsa, Sacyr, Melchor Mascaró i Itínere. En el consorci adjudicatari concessionari, Itínere participà amb un 35% i Sacyr amb un 5%. Les empreses mallorquines participaven en la mateixa proporció en la concessió com en la construcció: Melchor Mascaró tenia un 30%, amb un 10% participen Aglomsa i Matías Arrom Biblioni i amb un 5% tant Electro Hidráulica com Obras y Pavimentos Man. El cànon que pagaria el Consell per vehicle s'estipulà en 0,020949 €/vh*km en el cas de vehicles lleugers i de 0,0335184 €/vh*km en el cas dels pesats, a més d'una aportació de 37 milions d'euros repartits entre el 2005 i el 2010.
L'11 de juny de 2004 se'n va col·locar la primera pedra i es varen iniciar les obres del desdoblament, en el punt quilomètric 25 de la MA-15, que abans era la C-715. El 27 de juliol de 2005 es va obrir al trànsit el primer tram, sa Síquia-Algaida. El segon tram, Algaida-Montuïri, es va posar en servei el 21 de desembre de 2005. L'1 de juliol de 2006 es va obrir el tercer tram, entre Montuïri, Porreres i Vilafranca, i el 2 de desembre de 2006 es va inaugurar el darrer tram, entre Vilafranca i Manacor.
Dos mesos després d'inaugurar-se el desdoblament, la concessionària, digué que hi passaven uns 17.000 cotxes diaris per la via.
El Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional obrí el 16 de març de 2009 l'anomenada operació Peatge amb l'arrest d'onze persones vinculades amb les obres del desdoblament. L'operació investigava suposats delictes de suborn i malversació de cabals públics presumptament comesos per empresaris i professionals de la UTE adjudicatària i per alts càrrecs i funcionaris del Consell insular de Mallorca. Dos funcionaris públics foren arrestats al vespre i passaren la nit als calabossos. Els altres nou, en canvi, foren arrestats a darrera hora del matí i sortiren en llibertat amb càrrecs de manera progressiva al llarg de l'horabaixa. Respecte de la confessió d'alguns dels empresaris, proveïdors i professionals vinculats al cas, semblà que algun assegurà que havia facturat qüestions privades per una directriu del director de les obres arrestat, Francisco Orejudo. L'operació es declarà secreta.
72 hores després de ser arrestats, el límit que pot un arrestat romandre en dependències policials, Francisco Orejudo Martínez, cap del projecte d'obres de desdoblament de Palma-Manacor, i Gabriel Mestre Salom, encarregat de la vigilància de les obres, varen declarar davant el jutge d'instrucció núm. 9, Enrique Morell García, que era el jutge de guàrdia. Fins al moment s'havien arrestat 18 persones, els quals van quedar en llibertat amb càrrecs excepte els dos funcionaris de la Institució Insular.
Guillem Garí Fornés, amo del conegut restaurant Es Cruce situat a la carretera MA-15, va prestar declaració en dependències policials en qualitat de testimoni el capvespre del dia 16 de març.
El mateix dia 16, una comissió judicial va visitar una finca propietat de Gabriel Mestre Salom, un funcionari designat pel Consell per supervisar les obres del desdoblament de la carretera Palma-Manacor i imputat en el sumari. Els investigadors sospiten que Mestre va poder cobrar un suborn en forma d'unes obres de millora en el tancament de la seva finca, situada segons unes fonts a Petra i confrontant amb la carretera desdoblada. Una comissió judicial va visitar aquesta propietat per fer una inspecció ocular del tancament. També en els escorcolls de les empreses relacionades amb la UTE es va buscar documentació sobre aquests treballs i la possible factura. Aquest document no va aparèixer.
El 17 de març de 2009, José Javier Navarro Alonso, cap de producció de la UTE adjudicatària de les obres de construcció de la carretera Palma-Manacor, va ser detingut i va quedar en llibertat amb càrrecs després de prestar declaració a les dependències de la Policia Nacional l'endemà. Va confirmar que dos coneguts restaurants de la carretera Palma-Manacor van regalar a la plantilla de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) milers d'euros com a gratificació per les obres fetes al voltant dels seus locals. Aquesta mena de "aguinaldos" va ser repartits entre els empleats de la concessionària. Aquestes tasques es consideraven "extres" i van consistir en l'habilitació d'accessos, aparcaments i altres infraestructures. Va explicar que l'amo d'un d'aquests populars restaurants hauria donat "uns trenta o quaranta mil euros" en metàl·lic, diners que van ser repartits entre els treballadors de l'UTE. Segons l'imputat, va ser el seu superior, Jeroni Gutiérrez Rave de Anguera, també encausat, qui es va encarregar de distribuir "el regal" de l'hostaler. El cap de producció de la concessionària també va apuntar a un altre empresari de la restauració com la persona que va donar una suma en metàl·lic a Gabriel Mestre, el zelador de carreteres del Consell de Mallorca. Mestre hauria donat la gratificació a l'UTE i aquesta la va repartir després entre el personal. Cap dels dos industrials esmentats figura en la causa com a imputat, però almenys un d'ells sí que ha comparegut com a testimoni.
El matí del 18 de març de 2009 fou detingut el director general de Carreteres, Gonzalo Aguiar González (Unió Mallorquina) i quedà en llibertat amb càrrecs, 10 hores més tard, després de prestar declaració davant el fiscal anticorrupció Pedro Horrach.
Uns dies després, el 24 de març de 2009, Agents del Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional i el fiscal Anticorrupció de Balears Pedro Horrach realitzaren diversos escorcolls als despatxos de tres imputats en el cas Peatge. Es tractava del director general de Carreteres, Gonzalo Aguiar, l'enginyer cap d'obres Francisco Orejudo i el zelador Gabriel Mestre. Es varen confiscar almanco dos ordinadors, com també abundant documentació. Els escorcolls foren ordenats per Ana María San José Cabero, jutgessa d'instrucció núm. 5 de Palma, que fou en la que va recaure la instrucció del Cas Peatge. Prèviament, el 20 de març, la jutgeesa havia posat en llibertat Francisco Orejudo i Gabriel Mestre. El primer quedà lliure després de pagar una fiança de 125.000 € mentre que el segon, ho feu després de pagar una quantitat de 75.000 €.