Font-romeu, Odelló i Vià (en francès ) és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Fins al 1957, era denominada simplement Odelló i Vià.
La comuna està formada per dos pobles tradicionals, Odelló i Vià, i l'antic santuari de Santa Maria de Font-romeu, l'Ermitatge, a prop del qual s'ha format el nou vilatge de Font-romeu, sobretot a partir del desenvolupament dels esports hivernals i de muntanya de l'Estació d'esquí de Font-romeu. Inicialment, eren dues comunes diferenciades, Odelló i Vià; el 1822 Vià fou unit a Odelló, sota el nom d'aquest poble, fins que l'any 1900 se'n canvià el nom pel dOdelló i Vià. Posteriorment, el 1957, en haver pres molta importància el nucli de Font-romeu, pertanyent a la vella comuna d'Odelló, s'afegí el nom d'aquest nou vilatge, que havia esdevingut el més important de la comuna.
Etimologia L'etimologia de cadascun dels pobles que la formen està tractada en l'apartat corresponent dels articles de Font-romeu, Odelló i Vià. Odelló era conegut com a Hodelloni, i Vià, com a Aviziano a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, el 839 (tot i que recents estudis sobre aquesta Acta la situen vers el 1010, i no al 839).
Geografia miniatura|esquerra|Font-romeu, Odelló i Vià a l'Alta Cerdanya Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Font-romeu, Odelló i Vià, de 296.000 hectàrees d'extensió, és situat al nord-est de la zona central de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsEl terme de Font-romeu, Odelló i Vià en els ortofotomapes de l'IGNFont-romeu, Odelló i Vià a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN totalment envoltat d'altres termes cerdans, tot i que queda molt a prop del Conflent i també del Capcir.
Més de la tercera part de la comuna, situada al nord, forma part del pla de la Calma, a més de 2.000 metres d'altitud, amb el cim culminant en el Roc de la Calma, de 2.213,7 m alt. El vessant nord-est d'aquest pla pertany a la vall del Riu d'Angostrina, el nord-oest a la Tet] i el meridional al Rec de l'Angust, afluent del Segre, com el Riu d'Angostrina. Per tant, el massís de la Calma forma part del trencant d'aigües entre el Segre i la Tet. Els tres pobles de la comuna són en el vessant sud-est del massís, amb el santuari de l'Ermitatge a 1.832,8 m alt, Font-romeu a 1.750, Odelló a 1.588, i Vià a 1.510. El punt de menys altitud del terme és la llera de l'Angust, al sud-oest del terme, prop del termenal amb Estavar i Èguet, que es troba a 1.318,6 m alt. L'únic termenal ben definit geogràficament és el que marca el Riu d'Angostrina; la resta, discorre per vessants de muntanya i carenes secundàries, de manera que en molt trams esdevé arbitrari.
El terme comunal de Font-romeu, Odelló i Vià està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Termes municipals limítrofs: .
El terme comunal de Font-Romeu, Odelló i Vià està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Antic terme d'Odelló Més de les dues terceres parts septentrionals de l'actual terme de Font-romeu, Odelló i Vià pertanyien a l'antic terme d'Odelló, que comprenia, antigament, un únic poble, Odelló, i un santuari, Santa Maria de Font-romeu, popularment conegut com a l'Ermitatge. Fins als darrers anys del , el poble de Font-romeu no existia.
El poble d'Odelló miniatura|esquerra|Odelló en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble d'Odelló ésOdelló en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem meridional del seu antic terme comunal, molt ampli. És un poble agrupat, sense arribar a formar un clos urbà, a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí d'Odelló, que actualment exerceix de cap eclesiàstic de la comuna (tot i que els preveres que en tenen cura viuen a Font-romeu, a la Rectoria les Torres), i a l'hivern s'hi guarda la imatge romànica de la Mare de Déu de Font-romeu. També s'hi conserva la imatge, també romànica, de la Mare de Déu d'Odelló.
miniatura|Vista general d'Odelló Les condicions climàtiques d'Odelló han fet que el Centre National de la Recherche francès hi hagi instal·lat d'una banda el Laboratori d'Energia Solar, al Forn solar d'Odelló, amb el Laboratori d'Energia Solar i de l'altra el Centre de Recerca Astronòmica de l'observatori de París. Així mateix, es troben en els entorns del poble el Centre d'assaigs d'Odelló, de lEstabliment Tècnic Central de l'Armament i el Centre Mèdic d'Observació Bioclimàtica.
L'Ermitatge miniatura|esquerra|Font-romeu en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El santuari de Santa Maria de Font-romeu, l'Ermitatge, era l'única construcció permanent en el sector nordEl santuari de Font-romeu en els ortofotomapes de l'IGN del terme d'Odelló, a 1.816,5 metres d'altitud en el vessant meridional del Roc de la Calma. Es tracta d'un petit grup d'edificis que es crearen a partir d'un petit ermitatge, d'on el nom, convertit en santuari.
En el Cadastre napoleònic del 1812 hi apareix aproximadament amb la mateixa planta actual, però en un gran espai buit a l'entorn, el que correspon avui dia al poble de Font-romeu, on no apareix cap construcció més. El santuari era un lloc de pas i estació dels pelegrins del Camí de Sant Jaume.
Font-romeu miniatura|Font-romeu, a l'hivern El poble de Font-romeu ésFont-romeu en els ortofotomapes de l'IGN a prop al sud-oest de la zona central de la comuna, en el vessant del Roc de la Calma i a prop al sud-est del santuari de l'Ermitatge de Font-romeu. En un origen, a principis del , la seva denominació fou els Xalets d'Odelló. Els primers xalets daten del 1903. El 1920 s'obria Font-romeu a la pràctica de l'esquí i el 1937 es construïen els primers remuntadors mecànics. La postguerra, a partir del 1945, va viure la popularització de Font-romeu com a estació d'esports d'hivern i d'estiu, a més d'important centre pel seu valor climàtic.
miniatura|esquerra|La gran extensió de Font-romeu Actual centre administratiu de la comuna, Font-romeu és un nucli de població que té poc més de cent anys. Es formà a partir del desenvolupament dels esports d'hivern i d'estiu relacionats amb la muntanya i l'oci estiuenc. Un edifici clau a la història del poble fou el Gran Hotel de Font-romeu, construït entre el 1911 i el 1914 per iniciativa de la Société des Chemins de Fer et Hôtels de Montagne aux Pyrénées. Fou el punt de partida del turisme a Font-romeu, que va permetre la creació d'un poble principalment de cases aïllades, xalets, que va permetre acollir les persones atretes per l'atractiu de la muntanya cerdana. Encara avui dia, modernament convertit en bloc d'apartaments, el Gran Hotel corona el poble i n'és un inequívoc distintiu.
A Font-romeu hi ha el Presbiteri les Torres, amb culte catòlic diari, que, a més de ser la rectoria del poble, exerceix d'església oberta als fidels de Font-romeu durant tot l'any. També hi ha, bastant a prop, l'Església de Crist Rei de Font-romeu, que només obre els mesos d'estiu.
Estació d'esquí de Font-romeu L'Estació d'esquí de Font-romeu és una de les més antigues dels Pirineus. OcupaL'Estació d'esquí de Font-romeu en els ortofotomapes de l'IGN pràcticament tot el nord de la comuna. Està molt ben dotada, i compta amb un renom considerable. Està unida amb la de Pirineus 2000, del terme de Bolquera, amb la qual comparteixen algunes pistes i mitjans de transport. En total, sumen 111 km de pistes i 23 remuntadors. Posseeix més de 500 canons de neu, tres espais per a trineus i altres per a noves modalitats d'esports hivernals.
Al nord-oest de Font-romeu, a les Airelles, a mitjana dècada dels 60, del , es va construir la Ciutat preolímpica, per tal de preparar els participants francesos en els Jocs Olímpics de Mèxic, que se celebraven a la ciutat de Mèxic, i calia organitzar una bona preparació en altitud. Ciutat de Mèxic és a 2.300 m alt, i el lloc de les Airelles, a 1.940. Alhora, s'hi construïa el Liceu Climàtic i Esportiu Pierre de Coubertin, que acull alumnes de tota la Catalunya del Nord i de la resta de l'estat francès, que hi assisteixen per motius esportius o de salut.
Antic terme de Vià El terme comunal de Vià, fins al 1822 independent, ocupava el terç inferior i meridional de l'actual terme de Font-romeu, Odelló i Vià. Comprenia el poble de Vià i l'hospital i capella de Sant Vicenç de Portolers.
El poble de Vià miniatura|esquerra|Vià en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Vià és l'únic dels tres pobles de la comuna que no ha sofert un creixement espectacular en els darrers cinquanta anys. És un grup de cases agrupat, però no compacte, situat uns 200 metres al sud-est de l'església, antigament parroquial, de Santa Coloma de Vià, originalment romànica, dels segles i , que té el cementiri en el seu costat de migdia. El poble queda quasi del tot envoltat per les vies del ferrocarril, que en aquest espai fa diversos revolts tancats per tal d'anar guanyant alçada. Hi havia hagut en el lloc el Castell de Vià.
És al centreVià en els ortofotomapes de l'IGN del terç meridional de la comuna, a prop al sud-est d'Odelló i proper al Coll de la Perxa.
Sant Vicenç de Portolers miniatura|Lloc on són les restes de la capella i de l'hospital Sant Vicenç de Portolers era una capella i hospital de peregrins existent a l'antic terme de Vià, situadaSant Vicenç de Portolers en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est del poble, prop del límit amb Sallagosa. En queden poques restes, però s'hi pot reconèixer bé la planta de la capella.
Els masos del terme El desenvolupament de l'hàbitat a la comuna de Font-romeu, Odelló i Vià ha fet que no restin masos, pròpiament dits, en el terme comunal. Les construccions aïllades que cal tenir en compte són algunes barraques, com la de la Collada, la de la Jaça d'Amunt i la dels Claus, la Casa Cantonyera, les Cases Solars Trombe - Michel, el Centre Eqüestre, el Corral de les Vaques, la Gara (l'Estació de Font-romeu, Odelló i Vià), el Gran Hotel de Font-romeu, la Mesoneta del Camí de Sallagosa, la Mesoneta del Camí d'Odelló i el desaparegut Molí de Vià, a més de tota una sèrie d'edificis d'usos científics, educatius o sanitaris: el Camp de miralls del Forn solar d'Odelló, el Centre d'Assaig de l'Armament, el Departament d'Esports de la Universitat de Perpinyà, el Forn Solar d'Odelló, el Laboratori d'Energia solar d'Odelló, el Liceu climàtic i esportiu Pierre de Coubertin i el Sanatori Casa de Salut. Hi ha dos ponts, en el terme: el Pont de Bou i el Pont dels Empedrats, dos refugis de muntanya: el Refugi de la Calma i el dels Fornells, i tot un seguit de remuntadors de l'estació d'esquí (dos telecabines, el de la Calma Nord i el de les Airelles, vuit telecadires, el de la Calma Nord, el de l'Altiport, el de la Nord, el de la Pradella, el de la Solana, el de les Airelles, el dels Avellans i el del Belvedere i set teleesquís, el de la Calma, el de la Gallinera, el de la Gallinera Est, el de les Perdius, el dels Clots, el de Llevant i el del Refugi). D'edificis de caràcter religiós, s'hi troben l'Ermitatge, les dues esglésies (Sant Martí d'Odelló i Santa Coloma de Vià), l'Oratori del Camí d'Odelló a l'Ermitatge i el Calvari de Font-romeu, del Pedró o de la Miranda, a part dels cementiris: el Nou i el Vell d'Odelló i el de Vià i de les ruïnes de la capella i antic hospital de pelegrins de Sant Vicenç de Portolers.
Hidrònims Cursos d'aigua Els principals cursos d'aigua del terme comunal de Font-romeu, Odelló i Vià són bàsicament dos: a l'extrem nord-oest del terme, el Riu d'Angostrina; al del sud-est, el Rec de l'Angust. El primer defineix tot el límit nord-occidental de la comuna, al límit amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, en el vessant nord-oest del Roc de la Calma, i no rep cap afluent rellevant que vingui del terme de Font-romeu, Odelló i Vià.