Llo és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
És en aquesta comuna on neix el riu Segre, el més llarg dels que transcorren íntegrament pels Països Catalans.
Entre l'any 1974 i el 1984, Llo romangué agregat a Sallagosa.
La dita diu: Llo, poble de bruixes, A Llo fan pudor i Els de Llo, pentinabruixes. També Sembla una bruixa de Llo per a parlar d'algú de malcarat o espellingat. El malnom dels llonesos és pentinabruixes i tutes.
Etimologia Després de situar l'origen de Llo entre els topònims innegablement indoeuropeus, Joan Coromines, en una llarga explicació en el seu Onomasticon cataloniae, l'atribueix a una arrel iberobasca, ale, amb el significat de gra, aliment i, per extensió, pastura. És el mateix per al cas d'All. El pas previ per a arribar a Llo fou la forma Alló.Coromines, 1994.
Per contra, Enric Moreu-Rey, que empra la grafia Lló, el llista entre els topònims descendents d'antropònims llatins acabats en "-onem", en la mateixa línia de Lledó o Torelló.
Geografia miniatura|esquerra|Llo a l'Alta Cerdanya Localització i característiques generals El terme comunal de Llo, de 284.400 hectàrees d'extensió, és situat a l'extrem sud-oriental de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsEl terme de Llo en els ortofotomapes de l'IGNLlo a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit entre l'Alta Cerdanya i el Ripollès.
El terme de Llo és, íntegrament, la vall del Segre, des de la seva capçalera fins a la seva entrada a la plana de la Cerdanya, a les portes de Sallagosa. S'estén de sud-est a nord-oest. La capçalera d'aquest riu és un circ bastant tancat de muntanyes, algunes de les quals depassen els 2.800 m alt. Tot el límit sud-est de la comuna forma aquest circ. El cim més elevat és el Pic del Segre, o Puigmal de Segre, de 2.843,2 m alt; prenent-lo de referència, cap al nord d'aquest cim es troben el Coll de Finestrelles, a 2.604,9, i el Puig o Pic de Finestrelles, de 2.826,9, i cap al sud-oest, el Puigmal Petit de Segre, o Pic Petit de Segre, de 2.808,8. Dessota d'aquests cims, a la cara nord, es forma el riu Segre.
Els límits laterals del terme de Llo estan definits per la carena que fa de trencant d'aigües entre el Segre, el riu d'Eina, al nord-est, i la Ribera d'Er, al sud-oest. El límit nord-oest del terme de Llo ja no segueix accidents geogràfics tan definits, i, ja en plena plana cerdana, és arbitrari en molts dels seus trams, i obeeix més criteris històrics que no pas geogràfics. El termenal nord-est, íntegrament amb la comuna d'Eina, està format pel contrafort nord-oest del Pic de Finestrelles, que des dels seus 2.826,9 m alt davalla camp al Camp de Perones, a 2.600 m alt, la Serra dels Clots, d'uns 2.450, la Pica del Quer, de 2.343,4, des d'on davalla fins a trobar el Rec del Rondolar i tot seguit el Rec de la Ribera del Quer, on el límit de la vall i de la comuna de Llo deixa de seguir accidents geogràfics clar.
El límit sud-oest de la comuna de Llo, en el primer tram al límit amb la comuna d'Er, està format pels contraforts nord-oest del Pic Petit de Segre; davallen des dels seus 2.808,8 m alt, cap al Puigmal de Llo, de 2.762,4, el Puig de Coma Dolça, de 2.579,6, la Tossa d'Er, de 2.342,8, el Coll de Segalera, a 2.183, el Pic de Segalera, de 2.186,4, fins que arriba al trifini de Llo, Er i Sallagosa, situat a 2.164,9 m alt. Aleshores, el termenal segueix la carena que separa les petites valls del Rec de Montcald, al nord-est, i del Rec de les Deveses, al sud-oest. La darrera vall pertany ja al terme de Sallagosa. Aquesta carena baixa fins a la plana cerdana, ran de la carretera local de Llo a Vedrinyans, a 1.364,4 m alt.
El punt més elevat de la comuna és, doncs, el Pic del Segre, o Puigmal de Segre, de 2.843,2 m alt; el punt més baix és la llera del Segre, al nord-oest, poc abans que aquest riu arribi a Sallagosa, a 1.314,8 m alt. El poble de Llo es troba a 1.423,6 m alt, i el de Roet, a 1.390,8.
Termes municipals limítrofs: .
El poble de Llo miniatura|125px|esquerra|Llo en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Vista general del poble El poble de Llo es trobaEl poble de Llo en els ortofotomapes de l'IGN en un racó de la plana cerdana, al nord-oest del seu terme comunal. L'església parroquial de Sant Fructuós és a ponent, del poble, a la plana, juntament amb algunes cases a prop seu, però la major part del poble és en un ventall entre el nord i l'est de l'església, en els costers de les muntanyes que delimiten aquell racó de la plana.
La part vella del poble es trobaEl poble vell de Llo en els ortofotomapes de l'IGN a la part més plana de l'actual nucli de població, a prop de l'església parroquial. És un nucli bastant agrupat, però no forma cap mena de recinte clos, on es conserven encara alguns noms de cases tradicionals, com Cal Miquel, Cal Rigola i el Senyaló. Modernament, el poble s'ha anat eixamplantL'actual poble de Llo en els ortofotomapes de l'IGN sobretot construint en els costers darrere del poble, i s'hi ha format la urbanització del Camp Gran.
Aturonada a llevant del poble hi ha la torre de guaita que depenia del Castell de Llo, la Torre del Vacaró.
Una bona part del poble està assentada damunt d'una roca negra sulfuroferruginosa que dona molt de caràcter a Llo.
Roet miniatura|125px|Roet en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El petit vilatge de Roet ésRoet en els ortofotomapes de l'IGN a prop de l'extrem nord-oest del terme, no gaire lluny a ponent del cap de municipi.
Castell Vell de Llo i Sant Feliu de Castellvell Les restes de l'església de Sant Feliu de Castellvell sónSant Feliu de Castellvell en els ortofotomapes de l'IGN damunt del turó del Lladrer, a uns 700 metres al sud-est del poble de Llo, en el lloc on hi havia hagut el castell vell de Llo, del qual a penes romanen les restes de l'església, el topònim de Castellvell i alguns fragments més.
També s'hi van trobar restes prehistòriques.
Mas d'en Girvés L'antic Mas d'en Girvés, o Mas Girvés, és a prop[ El Mas d'en Girvés en els ortofotomapes de l'IGN] a migdia del poble, a la dreta del Segre. Actualment hi ha l'establiment termal de Llo. Disposa de capella pròpia, la de Sant Gabriel del Mas d'en Girvés.
Els masos de Llo El terme de Llo compta amb diversos masos: el Mas de Dalt, el Mas d'en Girvés, o Mas Girvés, el Mas Patiràs, el desaparegut Mas d'en Torrents, la Casa de Vacances del Mas Girvés i la Casa Llanes, que és en ruïnes; també hi ha el Molí d'en Girvés. A part, hi ha la Barraca del Cordó Sanitari, la de la Culassa, ara Refugi de la Culassa, o Vil·la Simó, la Barraca dels Clots, la Barraca Vella de la Culassa, que és en ruïnes, el Cortal del Lleure, en ruïnes, l'Orri dels Barquers i el Refugi Pastoral de Port de Llo. També hi ha la Cova dels Clots del Segre.
Hidrònims Cursos d'aigua Tot el sistema hidrogràfic de Llo pivota al voltant del Segre. Eix vertebral de la comuna, va rebent l'afluència de tot de torrents, molts d'ells anomenat aquí recs. Només a l'extrem nord del terme hi ha una petita vall que també és afluent del Segre, però a través del terme de Sallagosa. Es tracta del Rec de Galamany. També al nord-est, hi ha el Rec de la Figuera del Quer, que marxa del terme de Llo cap a Eina.
El Segre neix als Clots de Segre, de la Font de Segre, però en el seu primer tram rep el nom de Rec de la Font del Segre, i rep aviat per la dreta el Rec de Font Blanca i per l'esquerra el Rec de Coma Dolça. Al cap de poc rep per la dreta el Rec dels Collets, que recull tot un conjunt de torrents de muntanya: els recs de Roques Blanques, de Finestrelles, de la Solaneta, de Caires Forcs i del Roc del Coscoll. Un cop units aquests cursos d'aigua, el riu ja s'anomena Segre, just a ponent del Cementiri de la Culassa. Aigua avall, el Segre rep per l'esquerra el Rec de Mata Fosca, tot seguit pel mateix costat el Rec de l'Aigual del Forat, i de seguida es troba la Presa del Rec d'Esplugues, d'on surt aquest canal de rec. Més al nord, rep per la dreta el Rec dels Clots, que també aporta els recs de les Guillateres i de la Font de Joan, poc després per l'esquerra el Rec del Bac del Roc Blanc, i, encara per l'esquerra, el Torrent de l'Ós. Més endavant, aflueixen en el Segre per l'esquerra el Rec de la Font d'Estagell, i alhora el Rec del Montareu per la dreta i el Rec del Coll de l'Escala per l'esquerra. Després, hi arriben per l'esquerra el Rec de Font Tarlit i el Rec de Capvila i per la dreta el Rec de la Callella, amb el del Mas de Dalt. Aleshores entra a les Gorges del Segre, i enmig de les gorges rep per la dreta el Rec del Pastoret, que hi aporta els recs de Lletuguers, de Llempes, o de la Font de Llempes, el de Montdeniu i dos de seguits anomenats de Podores, i per l'esquerra el Rec de l'Avellanosa.
Superades les gorges, el Segre comença el seu pas per la plana cerdana, deixant al nord el poble de Llo. Al cap d'un tram llarg rep per l'esquerra el Rec de Montcald i, al cap d'un altre tram, també per l'esquerra el Torrent Negre, amb el Rec de la Devesa del Pastoret, o de Coll d'Era. Després, per la dreta hi arriba el Rec dels Torrents, i, al cap d'un altre tram, hi aflueixen alhora per la dreta el Rec de la Coma, amb el de la Devesa, i per l'esquerra, el Rec de la Costa dels Aiguals. Just al límit entre Llo i Sallagosa hi ha dos torrents que marquen el termenal entre les dues comunes: per la dreta del Segre el Rec de la Salitosa, i per l'esquerra, el Rec del Camp Roig.
Fonts Les fonts més destacades del terme de Llo són, a part de les existents en el poble mateix, la Font Blanca, la Font de Joan, la Font de Llo, d'aigües termals, la Font dels Carbassers, o de les Carbasses, la Font de Segre, la Font d'Estagell, la Font Girvés, també anomenada les Escaldes o Font de Vores de Segre, que també és termal, i la Font Petita. Dins del poble hi ha la Font del Tap i la del Miqueló.
Canals d'irrigació Entre els canals de rec de Llo cal esmentar el Rec del Molí de Sallagosa, el Rec del Port de Llo, o del Rondola, el Rec d'Esplugues, l'antic Rec d'Esplugues, ara Camí de la Culassa, el Rec Nou, el Rec Vell, o Vell de les Canals, o de Baix i el Rec.
Orònims Els topònims de Llo que denoten indrets geogràfics definits o formes de relleu es poden agrupar en obagues: el Bac de la Culassa, el del Cirer, el de les Escaldes, el del Roc Blanc i el de Torrents; boscs: el Bosc de la Callella, el de la Senyora, el de Llisses Dretes, el de Llo, el del Quer, el dels Barquers i el de Pujals (agrupant-ne bona part hi ha el Bosc Comunal de Llo); clots: Clot Farner, els Clots i els Clots del Segre; colls: Coll de Finestrelles, o de Llo, Coll de Jovell o Coll de la Joberta, Coll de l'Escala, Coll del Forn, Coll dels Clots, Coll dels Quials, Coll de l'Era, Coll de Segalera, Collet de Montcald, els Collets, Port de Llo, Port de Roet; comes: Coma de la Pica del Quer, Coma Dolça i Coma Fumada; costes: la Costa dels Aiguals i la Costa de Roet; muntanyes: el Lladrer, la Pica del Quer, o del Bosc del Quer, el Puig, o Pic de Finestrelles, el Puigmal de Segre, o Pic del Segre, el Pic Petit de Segre, o Puigmal Petit de Segre, Puig de Coma Dolça, Puig de la Bala, Puig de Montcald, Puig o Pic de Segalera, o de la Cauneta, Puigmal de Llo i la Tossa d'Er; planes: les Esplanes, o les Planes; roques destacades: el Roc, Roca de Caür, Roca Flavià, el Roc de l'Esmolador, el Roc Foradat i Roques Blanques (a dos llocs diferents); serres i serrats: Serra del Quer, Serra de Llo, Serra de Roet, Serra Plana, Serrat de Finestrelles, Serrat del Camp del Perones, Serrat dels Clots, Serrat del Senyal, o de Llosers, Serrat dels Esclops, Serrat de Perna Blanc, Serrat de Sant Miquel, Serrat Llis, Serrat Negre i Serrat Pedrós dels Clots; solanes: el Solà de la Prada, la Solana de Capvilar, la Solana del Pou i la Solaneta, i Valls: la Vall de Llo, el Vallell i Vallmont.
El terme comunal