Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa. Limita al nord amb el terme de la Llosa; Al sud amb Benavites i una xicoteta fracció de Sagunt; a l'est limita amb el mar Mediterrani; i a l'oest amb els termes de La Vall d'Uixó, Sagunt, Quart de les Valls i Quartell. El nom de la vila deriva de l'àrab al-manara (la talaia).
Geografia Almenara és entre la costa i els contraforts de la serra d'Espadà, en el sector meridional de la comarca de la Plana Baixa.
El seu terme municipal té una extensió de 27,17 km², resultants dels 28,48 km² que li corresponien, abans del retallament que va sofrir a conseqüència d'un reajustament dels límits del seu terme amb el de la Llosa, segons acord del Consell de Ministres de 7 de desembre de 1939, del qual va sorgir un litigi entre els dos pobles, dictat a favor de la Llosa, l'any 1942.
Topografia plana excepte en el sector nord-oest, on apareixen lleugers contraforts. Els contraforts més occidentals del terme d'Almenara corresponen a les muntanyes: El Salt del Cavall (340 m); La Rodana (242 m); La Cassanya (158 m) i El Rodeno (171 m).
Damunt de la vila s'alça el Castell, ocupant el cim de la muntanya. El seu emplaçament, prop de la costa i en un puig quasi inaccessible, que tallava el pas entre la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, feia d'ell un sentinella i àrbitre de les comunicacions.
El clima és benigne i regular, de tipus mediterrani.climate-data Segons el sistema Köppen-Geiger és un clima BSk, amb una temperatura mitjana de 16.9 °C i 438 mm de pluja a l'any.
Hidrografia No hi ha cap riu que fertilitze el terme. El principal corrent d'aigua que, procedent d'un brollador, travessa el terme és la séquia Major, procedent de la Font de Quart de les Valls, a uns 300 metres al nord de la dita població, en la veïna comarca de Les Valls. Antigament s'utilitzava el cabal d'esta séquia com a força hidràulica, per a alimentar tres molins arrossers; el de Pere, als confins d'este terme i el de Benavites; el de Canya; i el de Micalet; actualment només continua en funcionament el primer d'ells, encara que ja no utilitza l'aigua de la séquia per al seu funcionament.
En la part baixa del terme emergixen xicotets brolladors que alimenten la majoria de les séquies d'eixa zona, si bé el cabal d'aquells és insignificant. Les principals séquies de la zona baixa o de marjal són: La Parà, El Braç, per a on desaigüen Els Estanys, el canal de Torreblanca, que rep l'aigua de la séquia «Major», a més d'una majoria de les restants séquies; La Gola, La Marjal, Els Oms, Bobar, Séquia Nova, L'Arena, el canal dels Magraners, Orihuela, canal de Tres Metres i La Bóta.
Hi ha dos fonts de nom conegut: la de «La Bóta» i la de «Cantero». La primera deu el seu nom al fet que en els temps de pronunciada sequera, era conduït el seu líquid en bocois (grans bótes) per a consumir-lo els veïns de Sagunt i Les Valls, i la segona, perquè brolla en una finca en què l'amo tenia el cognom Cantero.
L'aspecte hidrogràfic més destacat de tot el terme municipal són els brolladors que afloren en l'interior de tres llacunes denominades «Els Estanys», entre la població i el mar, en plena zona de marjal i al peu dels últims contraforts muntanyosos. Durant molts anys, estes aigües han sigut utilitzades per a regar per inundació les terres destinades al cultiu de l'arròs; en l'actualitat donen abast, quan es necessita, el reg de fruiters i hortalisses. Estes llacunes són un focus interessant de riquesa biològica i constituïxen, després de l'Albufera de València, el règim lacustre més interessant des del punt de vista científic, del País Valencià.
Història Edat antiga És molt probable que la primitiva població d'Almenara fora fundada pels grecs de Zacint, fundadors de Sagunt, o pels cartaginesos en la seua primera vinguda a la península Ibèrica; ja que hi ha notícies que l'any 242 aC existia un temple dedicat a Venus en la contornada d'esta població. Segons tots els indicis, pareix que la primitiva població d'Almenara es va formar al voltant d'eixe temple i immediata als insalubres terrenys pantanosos, ja que alguns historiadors al·ludixen a l'existència d'un port situat en la falda del "Mont dels Estanys", remuntant la seua existència a l'època de cartaginesos i romans. Donades les circumstàncies que concorren en l'actual emplaçament de la població, és molt probable que la primitiva població fugira d'aquells llocs malsans i es traslladara al seu emplaçament actual, un lloc més segur i resguardat, fet que permetia al mateix temps atendre els interessos creats en les proximitats. D'esta manera arribem a la conclusió, no exempta de lògica, que l'origen de l'actual població no és de tan remota antiguitat, com el poblat que sens dubte va existir a l'ombra del Temple de Venus. Pareix més segur, això no obstant, que els primitius pobladors d'este territori pertanyien a la raça ibera, a la tribu dels bastetans i al país dels heretans.Història al web de l'Ajuntament d'Almenara
Edat mitjana El topònim Almenara, d'origen àrab, és sinònim de talaia (lloc elevat) o d'Almenara, veus al·lusives als focus d'avís que a manera de moderns fars atalaiaven la costa. Un altre possible significat que se li atribueix a Almenara és el que prové de la seua forma composta «almena», torre o fortalesa, i «ara», temple o altar. Els romans, en el seu antic emplaçament junt amb el Temple de Venus, la van anomenar Afrodicio.Almenara. Historia local a Antropología – Castellón de la Plana y su entorno
Els moriscos que poblaren la vila capitularen davant el setge de Jaume I el 1238, qui repoblà el lloc amb cristians. "…I quan estàvem en el Puig, ens va arribar missatge d'Almenara, de l'alfaquí i d'un altre sarraí que era molt poderós, que si ells podien parlar amb nos, ells ens rendirien Almenara…". Este paràgraf correspon a la "Crònica" de Jaume I, i és el començament del que relata respecte a la presa de la població que als peus dels últims contraforts de la serra d'Espadà està enclavada la població d'Almenara. El rei explica els detalls de la rendició en la quaresma de 1238, relatant l'arribada de la reina, Na Violant d'Hongria, de Borriana, a la que va esperar en la costa del peu del castell, "i nos i ella entràrem alegrement dins del castell, i amb gran alegria menjàrem". La possessió d'Almenara va portar com a conseqüència la rendició d'altres castells importants.
Almenara va pertànyer en principi, després de la conquista cristiana al patrimoni reial, però el gener de 1292 Jaume el Just la va vendre, junt amb els llocs de La Llosa, Quart i Xilxes, pel preu de 220.000 sous jaqueses, per escriptura davant de Francisco Reart, a Francesc de Pròixita, descendent del noble sicilià que va vindre disfressat de franciscà per a oferir al rei Pere el Gran de València la corona de Sicília, a la que se li considerava amb dret per haver casat amb Constança de Sicília, filla de Manfred I de Sicília, regent d'aquell país. Es va crear, perquè, en 1292 la Baronia d'Almenara, en un temps en què la població es componia de 400 cases, disposant d'un terme de tres llegües de llarg per una i mitja d'ample.
Al primer baró el va succeir el seu fill Olf, a qui al febrer de 1349 Pere IV el Cerimoniós li va concedir el mer i mixt imperi d'Almenara i Llutxent per 17.000 sous, quantitat que el mencionat monarca devia al noble.
Per disposició testamentària del IV baró, Olfo de Pròixita i Centelles, en 1422 es va fundar l'Hospital del Crucifix de Crist per a alberg de pobres vianants amb "sis llits i u dels llits amb curtets per a persones d'honor".
Sent el VII baró d'Almenara Joan de Pròixita i Centelles - defensor decidit del papa Benet XIII d'Avinyó, a qui va traure d'Avinyó, portant-lo a Peníscola -, Alfons el Magnànim, de qui era camarlenc i consiliari, li va concedir en 1447, el títol de comte, creant-se per tant el Comtat d'Almenara.
Fins a la supressió dels senyorius, era esta vila la capitalitat del Comtat d'Almenara, del que l'any 1500 formaven part, Quart, Quartell, Benavites, Xilxes, La Llosa i també pertanyien al mateix Comte, Llutxent, Palma de Gandia i Benissanó.Almenara a turismodecastellon.com
En aquella època, el senyor comte era amo i senyor de tot, fins a l'extrem d'haver de decidir ell els càrrecs rectors de la població, els quals requeien necessàriament en persones del seu grat. "…Els jurats que cessaven proposaven els seus successors. La terna era presentada per una Comissió al Sr. Comte d'Almenara, resident a València, el dia 21 de desembre de cada any. I era portadora d'un regal per a l'amo i senyor temporal de la vila consistent en deu parelles de gallets i sis focs d'alls o en un cuixot de cansalada i vuit pollastres…".
Edat moderna En 1521, molt prop d'esta vila va tindre lloc la batalla d'Almenara que va significar la segona derrota sofrida pels agermanats i que va suposar la pèrdua del control de les comarques castellonenques. Els agermanats, dirigits per Jaume Ros, es van enfrontar a les tropes del virrei, sent el duc de Sogorb qui manava l'exèrcit, contribuint el comte d'Almenara, Gaspar de Pròixita i Vives Boil, a la derrota. Les forces reials es van replegar després a Almenara, convertida en plaça d'armes de l'exèrcit i base per a les operacions sobre la Plana i Onda.
En 1552 va ser construïda "La Cort", el que anys més tard es va anomenar Ajuntament. En el mateix segle -1587- la comtessa viuda de Gaspar de Pròixita i d'Aragó, IV comte d'Almenara, va fundar en la vila un convent de dominics. Fins a l'exclaustració del (1835) el convent va tindre vida pròpia i serà destruït l'any 1839. L'actual Guarderia Infantil Laboral està edificada sobre l'espai que en el seu moment va ocupar el convent.
Per a casar-se Felip III amb Margarida d'Àustria va vindre en 1599 a València, on s'havia disposat celebrar la cerimònia matrimonial, i al mateix temps va jurar els Furs del Regne i es va aclamar rei. Amb tal ocasió van passar els nous esposos per Almenara, en el mes d'abril, rebent-los el comte Josep de Pròixita i Borja, acompanyat de nombrosos cavallers. En l'actualitat el Comte d'Almenara, En Vicent d'Orbe i Pinies, viu a Sant Sebastià.
El plànol de la vila repeteix el traçat en quadrícula, comú a diverses poblacions de la Plana, fundades o repoblades pel rei Conqueridor (Castelló, Vila-real, Nules, …). El primer recinte en tauler el conformaven dos eixos transversals, tallats en quadrícula per quatre carrers longitudinals. Fins a les darreries del la vila romangué murallada per un doble recinte. El primer llenç es construí a començament del XVI i estava adossat als corrals de les cases. El segon, que deixava 3,25 m amb l'anterior, s'inicià el 1543 i els angles estaven flanquejats per quatre torres, a més de dues més en els centres dels murs nord i sud.
A començament del XVI Almenara tenia 118 cases. La població visqué alts i baixos en els segles següents per a iniciar l'arrancada en la segona meitat del . Cap a 1820 la vila ja tenia dos ravals extramurs que foren els inductors del creixement posterior. En les primeres dècades del present segle encara es conservava el llenç exterior de la muralla, però la població s'eixamplava en direcció E-NE pel raval de la Vall i cap al S, cercant el límit de la carretera de Castelló a València.
La desaparició de les muralles, (s'ha recuperat un llenç i una de les torres) empentà el creixement cap a les cotes més elevades del puig del castell, deixant l'horta lliure per al conreu, tal com esdevé en tants altres pobles del litoral.
Contemporaneïtat