Artana

Artana és un municipi de la Comunitat Valenciana situat a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

Geografia La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

Història Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del Mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, cosa que fa pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.

El Neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.

Després de 1242, data de la conquesta per Jaume I, el rei va fer donació del lloc a Guillem Romeu i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.

En el va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i en el fon incorporada al ducat de Vilafermosa. En 1609 va tindre lloc l'expulsió dels moriscs i la població fon repoblada per cristians pocs anys després, el 1611. En el el senyor d'Artana era el duc José Gurrea d'Aragó.

Demografia En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.

Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2012 2.017 1.899 1.943 1.909 1.869 1.840 1.770 1.851 1.803 1.857 1.937 1.974

Economia L'economia d'Artana és bàsicament agrària, on destaca tradicionalment la producció d'oli i, actualment, el cultiu de la taronja.

Alcaldia Des de 1999 l'alcalde d'Artana és Enrique Vilar Villalba del Partit Popular (PP).

Monuments Monuments religiosos Església de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenços interessants dels segles  al . Destaca, entre altres coses, una làpida àrab. Santuari-Ermitori de Santa Cristina. Té hostatgeria i al seu costat brolla un generós ullal. Calvari

Monuments civils Nucli urbà. En algunes vivendes es poden contemplar façanes d'estil modernista i popular, així com retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble. És recomanable visitar l'església i el centre històric, de carrers estrets i capritxosos, i el conjunt religiós del Calvari que corona el municipi. Des d'allà es pot fruir d'una bella vista panoràmica del terme.

Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interés Penyes Altes. Paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt. Cova del Tronc. Des de la boca de la cavitat es pot fruir d'una bella panoràmica de la Plana. Corral de Xautena. Antic corral-cova ramader dels segles -XIX, d'alt valor mediambiental i de gran interés estètic i paisatgístic. Mina de la Font de Ferro. És el complex miner més gran de la província de Castelló. Té una longitud de 5.684 m entre cavitats naturals, galeries artificials i altres també naturals però repicades per a fer-les més transitables i aptes per al treball. En total consta de 17 plantes. Hi ha consens que la mina és d'orige romà. La Solana. Paratge on es troba la font del mateix nom, famosa per les seues aigües, situada a poc més de 1.000 metres, és embotellada en una planta pròxima.

Festes i celebracions Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua. Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer. Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia. Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Persones il·lustres Joan Pla Villar, escriptor i novel·lista. Bruno Soriano Llido, futbolista. Vicent Tomàs i Martí, polític nacionalista i literat valencià.

Referències

Enllaços externs

Artanapèdia, web amb informació sobre el municipi. Pais Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .

Categoria:Artana