Oslo , antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país. Tanmateix la ciutat forma un comtat (flyke) independent homònim, que amb 658.390 habitants el 2016 (12% de la població total del país), és el més gran de Noruega. La ciutat forma la tercera àrea metropolitana més gran d'Escandinàvia, només superada per Copenhaguen i Estocolm, que s'estén a la regió d'Østlandet.
Situada al sud-oest del país, es troba a l'extrem oest del fiord d'Oslo, que s'endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del sud-oest de Noruega, on forma una via marítima de gran trànsit. És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega. Oslo és una de les ciutats pilot del Consell d'Europa i del programa de les ciutats interculturals de la Comissió Europea. L'alcaldessa de la ciutat és la socialista d'esquerra Marianne Borgen.
Oslo fou fundada l'any 1040 pel rei Harald III, establerta el 1048 com a principal centre de comerç del país. Més tard la ciutat fou elevada a bisbat el 1070 i finalment a capital del país durant el regnat d'Haakon V, al voltant de 1300. Després de ser destruïda per un incendi el 1624, la ciutat fou reconstruïda a l'altre costat de la badia, prop de la fortalesa d'Akershus, pel rei Cristià IV, que li donà el nom de Kristiania. Es va establir com a municipi l'1 de gener de 1838. Arran d'una reforma de l'ortografia, es va conèixer del 1877 al 1925 com a Cristiania, any en el qual es va restaurar el seu nom noruec original dOslo.
Etimologia El significat del nom d'''Oslo ha estat objecte de nombrosos debats. Deriva del nòrdic antic i va ser amb tota probabilitat el nom d'una vasta granja al lloc dels primers assentaments a Bjørvika.
Durant l'edat mitjana el nom al principi es va lletrejar Ásló, per a més tard derivar a Ósló. L'ortografia més primerenca suggereix que el primer component ás es refereix al turó d'Ekeberg, al sud-est de la ciutat (ås en el noruec modern) o l'homònim nòrdic que vol dir 'el déu' o 'la divinitat'. Les interpretacions més probables, per tant, serien 'El prat sota el turó' o 'El prat dels déus': ambdues són igualment possibles.
Un incendi el 1624 va destruir gran part de la ciutat medieval -la part ara coneguda com a Gamlebyen- i la nova ciutat va ser situada prop de la fortalesa d'Akershus. El rei Cristià IV de Dinamarca i Noruega reanomenà la nova ciutat com a Christiania -o Cristiania, en català-. Des de finals del el nom de la ciutat va aparèixer escrit també com a Kristiania. No se'n va aprovar oficialment cap, malgrat que ambdues eren vàlides i s'acceptaven els seus usos. El nom original dOslo va ser recuperat en una llei de l'11 de juliol de 1924, i fou efectiva a partir de l'1 de gener de 1925.
La ciutat va ser un cop referida com a Tigerstaden ('La ciutat dels tigres') per l'escriptor Bjørnstjerne Bjørnson cap al 1870, a causa de la seva percepció de la ciutat com un lloc fred i perillós. Durant anys aquest nom va obtenir un estatus gairebé oficial, i s'arribà a celebrar-se el milè aniversari de la ciutat amb una fila d'escultures de tigres al voltant de l'ajuntament. L'existència de persones sense llar i altres captaires va portar a reformular el sobrenom, Tiggerstaden, 'la ciutat dels captaires'. Això ho va plasmar l'escriptor Knut Hamsun de manera molt dura en la seva novel·la Sult (Fam, en català) el 1890, portada al cinema el 1966 per Henning Carlsen.
Història miniatura|esquerra|El rei Harald III, el fundador de la ciutat l'any 1048 D'acord amb les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pels voltants de l'any 1048 pel rei Harald III, encara que recerques arqueològiques recents han trobat tombes cristianes anteriors a l'any 1000, cosa que prova que una comunitat ja s'havia implantat anteriorment sobre l'indret. Això va justificar la celebració del mil·lenari d'Oslo des de l'any 2000.
Va ser considerada la capital després del regnat d'Håkon V (1299-1319), el primer rei a establir-se permanentment a la ciutat, i qui va iniciar la construcció de la fortalesa d'Akershus. El 1387, el regne de Noruega va passar a estar sota domini danès, i Oslo va esdevenir un petit centre administratiu provincial, mentre que el rei en títol residia a Copenhaguen. Per mostrar fins a quin punt això va provocar que la ciutat s'esborrés de la història, la Universitat d'Oslo no es va inaugurar fins al 1813.
Oslo va ser destruïda per un incendi el 1624, i va ser reconstruïda a l'altre costat de la badia, prop de la fortalesa d'Akershus, pel rei Cristià IV, que li donà el nom de Christiania.
El 1814, amb la dissolució de la unió entre els regnes de Noruega i Dinamarca, Kristiania va tornar a ser una veritable capital. Es va convertir en el centre de comerç i cultura de Noruega, i molts edificis simbòlics es van anar construint durant el segle, com el palau Reial (1848), el Parlament o Stortinget (1866), la universitat, el Teatre Nacional i la Borsa. Freqüentada per artistes de renom internacional com Henrik Ibsen, Edvard Munch, Knut Hamsun i Sigrid Undset (Premi Nobel de literatura), Christiania va conèixer igualment una edat d'or cultural.
La ciutat va recuperar el seu antic nom, Oslo, el 1925.
Oslo va acollir els sisens Jocs Olímpics d'Hivern de 1952, i consagrà així el seu estatut de gran ciutat del món occidental. El maig de 1995 hi van ser signats els Acords d'Oslo entre israelians i palestins, sota l'ègida dels Estats Units d'Amèrica.
Anys 1000-1600 Sota el regnat del rei Olaf III, Oslo va esdevenir el principal centre cultural d'Østlandet. Sant Hallvard es va convertir en sant patró de la ciutat i es representa en el segell de la ciutat.
El 1174, es va construir l'abadia d'Hovedøya. Les esglésies i abadies es van convertir en grans propietaris de grans extensions de terra, la qual cosa va resultar important per al desenvolupament econòmic de la ciutat, sobretot abans de la pesta negra.
El 25 de juliol de 1197 el rei Sverre i els seus soldats van atacar l'abadia d'Hovedøya, a Oslo. miniatura|La fortalesa d'Akershus|left Durant l'edat mitjana, Oslo va tenir grans moments de prosperitat, sobretot durant el regnat del rei Haakon V. Aquests van començar amb la construcció de la fortalesa d'Akershus i va ser a partir d'aleshores quan Haakon V va residir permanentment a la ciutat, va ser el primer rei a fer-ho. Aquest fet va ajudar Oslo a ser la capital de Noruega.
Al final del els comerciants de la lliga hanseàtica de Rostock es van traslladar a la ciutat i van tenir una influència important a la ciutat. La pesta negra va arribar a Noruega el 1349 i, igual que en altres ciutats d'Europa, la ciutat va patir molt aquesta malaltia. Els guanys de les esglésies i les seves terres es van reduir tant que els comerciants de la Hansa van dominar el comerç exterior de la ciutat al .
Segle XVII Amb els anys, el foc va destruir les parts principals de la ciutat moltes vegades, ja que molts dels edificis de la ciutat eren totalment de fusta. Després que l'últim incendi del 1624, que va durar tres dies, el rei Cristià IV va decidir que la vella ciutat no havia de ser reconstruïda de nou. Els seus soldats van construir una xarxa de carreteres a Ankershagen prop de la fortalesa d'Akershus. Va exigir que tots els ciutadans havien de moure les seves botigues i llocs de treball a la nova ciutat de Christiania.
La transformació de la ciutat pujava lentament durant els primers cent anys. Fora de la ciutat, a prop de Vaterland i Grønland, a prop del nucli antic, una nova banda no administrada de la ciutat va créixer amb ciutadans de classe baixa.
Segle XVIII Al , després de la Gran Guerra del Nord, l'economia de la ciutat va florir amb la construcció naval i el comerç. La forta economia va transformar Christiania en un port comercial.
Segle miniatura|Avinguda de Karl Johans el 1890 miniatura|esquerra|El port de Cristiania l'any 1800. Aiguatinta de John William Edy Cristiania va recuperar la seva categoria de capital el 1814, quan va ser dissolta la unió entre Noruega i Dinamarca. El va ser un període de gran expansió per a la ciutat i es van construir diversos edificis públics, com el palau Reial, la Universitat, el Storting, el Teatre Nacional i molts més. Van sorgir nous barris per allotjar els immigrants arribats d'altres zones del país per treballar en les noves fàbriques que es van crear en la segona meitat del segle. Aquest creixement va ser responsable que Cristiania desplacés Bergen com la ciutat més poblada de Noruega al 1850.
L'1 de gener de 1859 es va integrar a la ciutat la zona de Bymarken (fins llavors una zona rural i boscosa) i una part del municipi d'Aker amb 9.551 habitants. L'1 de gener de 1878 es va incorporar a Cristiania una altra banda d'Aker, amb 18.970 habitants. El 1899 la ciutat va experimentar una crisi en el mercat immobiliari a causa de l'especulació, i no es va recuperar fins al 1911.
Segle XX El 1924 es va restablir el nom original de la ciutat, Oslo. El 1931 es va iniciar la construcció de l'Ajuntament d'Oslo, però les obres es van aturar per l'ocupació alemanya de Noruega durant la Segona Guerra Mundial. L'edifici va ser inaugurat finalment el 1950, i és el lloc on es lliura del Premi Nobel de la Pau cada 10 de desembre.
Oslo va ser objectiu clau en la invasió alemanya de Noruega a l'abril de 1940, ja que els nazis alemanys necessitaven ocupar aquest port per mantenir el subministrament a les seves tropes a Narvik, al nord. El 9 d'abril, el creuer alemany Blücher va ser enfonsat per les defenses costaneres d'Oslo, situades a uns 11 km de la ciutat. Els nazis alemanys van decidir aturar l'atac naval durant unes hores, i el govern noruec va poder escapar de la capital, i se'n dugué les reserves d'or. No obstant això, abans del migdia, paracaigudistes alemanys van prendre l'aeròdrom de la ciutat, que va oferir poca resistència, i van entrar a Oslo després d'una marxa encapçalada per una banda marcial. Després de la guerra, el 1948, la població d'Oslo va augmentar notablement (un 46%), quan se li va incorporar la totalitat del municipi d'Aker.
Des del 1990 la ciutat celebra la cerimònia del Premi Nobel de la Pau. Al llarg de l'última part del Oslo va passar de ser una petita ciutat escandinava a una de les més il·lustres ciutats del nord d'Europa, i és des d'aleshores la ciutat més important de Noruega tant a nivell cultural com econòmic i polític.
Segle XXI miniatura|Oslo mitja hora després de la primera explosió Els fets més importants al van tenir lloc el 22 de juliol de 2011, a les 15.30 h, quan va haver-hi una gran explosió al costat de la delegació del govern noruec al centre d'Oslo. En aquesta explosió hi moriren vuit persones.
Aquell mateix dia, a les 17.00 h, es va produir un tiroteig en un campament de les joventuts del Partit Laborista (al govern), ocorregut a l'illot d'Utøya (llac Tyrifjorden, Buskerud). Les autoritats van recollir 76 morts en aquell atac. Els atacs van ser dirigits per Anders Behring Breivik, que va ser arrestat el mateix dia dels atemptats.
Escut d'armes
Oslo és una de les poques ciutats de Noruega, a més de Bergen i Tonsberg, que no tenen un escut d'armes pròpiament dit, sinó que utilitzen un segell de la ciutat en el seu lloc. El segell d'Oslo mostra el patró de la ciutat, sant Hallvard, amb els seus atributs: la pedra de molí i les fletxes amb una dona nua als seus peus. Està assegut en un tron amb decoracions d'un lleó, que en el seu moment també va ser utilitzat comunament pels reis de Noruega.
Geografia miniatura|Vista d'Oslo des d'Holmenkollen