Gymnocephalus baloni és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes. Es distribueix per Europa (Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Alemanya, Hongria, Moldàvia, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia i Ucraïna): les conques dels rius Danubi (des del deltaOtel, V., 1999. The presence of the species Gymnocephalus baloni Holcik et Hensel, 1974 (Pisces, Percidae) in the Danube Delta Biosphere Reserve. Analele St.ale Inst.Delta Dunarii 7:40-43. fins a Baviera) i el riu Dnièper (des del delta fins a Kíev).Hanel, L., 2003. Komentovaný prehled mihulí a ryb ceské republiky. Bull. Lampetra V:27-67.Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1):41-71.Keresztessy, K., 1993. A magyar halfjok védettségének új szabályosása. Halászat 86(3):114-116 (en hongarès).Keresztessy, K., 1996. Threatened freshwater fish in Hungary. P. 73-77. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.Lusk, S. i L. Hanel, 2000. The Red List of lampreys and fishes in the Czech Republic - Version 2000. Biodiverzita ichtyofauny CR(III):5-13.Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red List of the ichthyofauna of the Czech Republic: development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.Simonovic, P., 2001. Ribe Srbije. Zavod za zastitu prirode Srbije i Bioloski faultet Univerziteta u Beogradu. Belgrad. 1247 p. Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total. Tenen 14-16 espines a l'aleta dorsal i els flancs grisos amb un nombre reduït de taques grans, irregulars i fosques.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima temperat (10 °C-20 °C), el qual habita indrets d'aigües estacandes de fons sorrencs i fangosos o grans rius de corrent moderat.Baensch, H.A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle (Baixa Saxònia), Alemanya 864 p. Menja petits invertebrats durant la nit.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Els mascles es reprodueixen per primera vegada en arribar als 1-2 anys i les femelles entre 2 i 3. Duu a terme migracions des dels corrents principals dels rius fins a aigües estancades per fresar.
Referències
Bibliografia
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes. Baillie, J. i B. Groombridge (editors), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p. Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. . Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
Rab, P., P. Roth i B. Mayr, 1987. Karyotype study of eight species of European percid fishes (Pisces, Percidae). Caryologia 40(4):307-318. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
baloni