miniatura|Exemplar fotografiat al nord d'Itàlia. miniatura|Il·lustració del 1909 miniatura|Distribució geogràfica a Nord-amèrica (en vermell) Gymnocephalus cernua és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia Els mascles poden assolir 25 cm de longitud total (normalment, en fan 12) i 400 g de pes. És marronós amb taques fosques. 11-19 espines i 11-16 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 5-6 radis tous a l'anal. 35-36 vèrtebres. Flancs groguencs amb nombroses taques fosques, petites i irregulars. Aleta caudal amb 16-17 radis. Aletes dorsals fusionades.Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 224 p.Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.

Reproducció Fresa per primera vegada en arribar als 1-3 anys de vida (els mascles un any abans que les femelles). La reproducció té lloc entre els mesos de març i maig fins al juliol al nord de la seva distribució geogràfica en una gran varietat de substrats a fondàries de prop de 3 m o menys i a temperatures per damunt dels 6 °C al nord i de 10 °C al sud. En general, la femella es reprodueix amb diversos mascles i els ous que pon varien de color des del blanc fins al groc, els quals esdevenen adhesius en contacte amb l'aigua i s'adhereixen a les pedres o les plantes. Les femelles poden fresar de manera intermitent i repartir la posta en dos períodes separats per uns 30 dies a l'estiu (els ous de la primera posta són més grossos que els de la segona). Les larves poden tindre o no una etapa larval pelàgica breu, després de la qual canvien a una existència bentònica i solitària. La supervivència de les larves és baixa per sota dels 10 °C de temperatura i per damunt dels 20 °C.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.Pinder, A.C., 2001. Keys to larval and juvenile stages of coarse fishes from fresh waters in the British Isles. Freshwater Biological Association. The Ferry House, Far Sawrey, Ambleside, Cúmbria, la Gran Bretanya. Scientific Publication Núm. 60. 136 p.Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.

Alimentació Pot alimentar-se de nit i en aigües tèrboles fent servir la seua línia lateral. Es nodreix de zooplàncton, quironòmids, oligoquets i amfípodes. A les llacunes costaneres i estuaris esdevé pelàgic i menja zooplàncton i peixos.Collette, B.B., M.A. Ali, K.E.F. Hokanson, M. Nagiec, S.A. Smirnov, J.E. Thorpe, A.H. Weatherly i J. Willemsen, 1977. Biology of the percids. J. Fish. Res. Board Can. 34(10):1891-1899.

Depredadors És depredat pel lluç de riu (Esox lucius),Pervozvanskiy, V.Y. i V.F. Bugayev, 1992. Notes on the ecology of the northern pike, Esox lucius, from the Keret' River (White Sea Basin). J. Ichthyol. 32(4):116-126. la perca de riu (Perca fluviatilis), Sander lucioperca, Salmo trutta trutta (a Finlàndia),Vehanen, T., P. Hyvärinen i A. Huusko, 1998. Food consumption and prey orientation of piscivorous brown trout (Salmo trutta) and pikeperch (Stizostedion lucioperca) in a large regulated lake. J. Appl. Ichthyol. 14(1-2):15-22. l'anguila (Anguilla anguilla)Kangur, K., A. Kangur i P. Kangur, 1999. A comparative study on the feeding of eel, Anguilla anguilla (L.), bream. Abramis brama (L.) and ruffle, Gymnocephalus cernuus (L.) in Lake Võrtjärv, Estonia. Hydrobiologia 408/409:65-72. (a Estònia) i la lota (Lota lota) (a Finlàndia).FishBase

Hàbitat És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdromRiede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. i de clima temperat (10 °C-20 °C; 74°N-43°N, 6°W-169°E). Pot tolerar una certa degradació del seu hàbitat.Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.

Distribució geogràfica Es troba a Europa (les conques dels mars Caspi, Negre, BàlticWinkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.Khlopnikov, M.M., 1992. Feeding of predatory fishes in the Vistula Lagoon of the Baltic Sea. J. Ichthyol. 32(7):152-159. i del Nord; Gran BretanyaWheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37. i Escandinàvia fins a la latitud 69°N)Thorman, S., 1986. Physical factors affecting the abundance and species richness of fishes in the shallow waters of the southern Bothnian Sea (Sweden). Estuar. Coast. Shelf Sci. 22:357-369. i Àsia (les conca del mar d'Aral i la de l'oceà Àrtic cap a l'est fins a la conca del riu Kolimà).Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123. Ha estat introduït a França a l'oest del riu Rin,Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París, França. 303 p.Allardi, J. i P. Keith, 1991. Atlas préliminaire des poissons d'eau douce de France. Coll. Patrimoines Naturels, vol. 4. Secrétariat Faune Flore, Muséum national d'Histoire naturelle, París. 234 p. el nord d'Itàlia,Gandolfi, G., S. Zerunian, P. Torricelli i A. Marconato (editors), 1991. I pesci delle acque interne italiane. Ministero dell'Ambiente e Unione Zoologica Italiana. Instituto Poligrafico e Zecca dello Stato, Roma. 616 p. el nord de la Gran Bretanya, GrèciaHolcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23. i la regió dels Grans Llacs de Nord-amèricaRobins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.Pratt, D.M., Blust, W.H. i J.H. Selgeby, 1992. Ruffe, Gymnocephalus cernuus: newly introduced in North America. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 49(8):1616-1618.Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.). Alguns països han patit impactes ecológics negatius després de la seua introducció.

Observacions L'esperança de vida de les femelles és de 10 anys i la dels mascles de 7. És emprat com a esquer per a pescar lluços de riu (Esox lucius).Maitland, P.S. i R.N. Campbell, 1992. Freshwater fishes of the British Isles. HarperCollins Publishers, Londres.368 p.

Referències

cernua