miniatura|Patanjali -el primer escriptor sobre el ioga-retratat com encarnació de la serp divina Adi Sesha (expansió de Sankarshan) El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l'Índia cap al III mil·lenni aC.
Proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l'atman (ànima individual) amb el Braman (l'ànima universal). Desenvolupa com integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la pràctica de la meditació, l'ascesi moral i l'exercici corporal.
Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l'autoconeixement i l'autoanàlisi, el desaprenentatge d'idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l'inconscient. Dona importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d'aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.
Etimologia de la paraula ioga La paraula catalana "ioga" prové del sànscrit yoga, que al seu torn procedeix del verb yuj: "col·locar el jou [a dos bous, per unir]" i es pot traduir per concentrar la ment, absorbir en meditació, recordar, unir, connectar, atorgar, etc. El verb yuj té la mateixa arrel indoeuropea que els termes catalans «jou» i «conjugal».
Escola filosòfica El ioga és una de les sis dàrsanes, o escoles de pensament de la filosofia hindú. Aquestes escoles són (entre parèntesis els fundadors o principals referents històrics de cadascun):
Vedanta (de Vyas) Ioga (de Patanjali) Samkhya (de Kapil) Purves Mimamsa (de Jaimini) Nyaya (de Gautama) Vaisesika (de Kanada)
Història miniatura|Fotografia del llibre Mohenjo Daro and the Indus Civilization (l'arqueòleg britànic Sir John Marshall; Londres, 1931) que mostra un segell d'argila de la civilització de la vall de l'Indus
El ioga s'originà abans de la nostra era a l'Índia, on persisteix com a tradició. Com que els textos en sànscrit manquen de cronologia, es desconeix exactament quan els habitants del subcontinent indi van començar a realitzar aquest tipus de meditació amb postures físiques.
La primera forma del ioga ja es troba en els quatre vedas. Era una disciplina d'introspecció, o concentració meditativa practicada conjuntament amb els rituals de sacrifici. Per ajudar els sacerdots vèdics a realitzar-los amb molta precisió i concentració.
En 1931, l'arqueòleg britànic sir John Marshall va descobrir a Mohenjo-Daro (Pakistan) un segell d'esteatita del segle XVII aC de la cultura de la vall de l'Indus, amb una criatura antropomorfa amb banyes i en una posició asseguda amb les cames creuades (presumptament una asana de ioga). El descobridor va anomenar la figura Pasupati (el "senyor de les bèsties", un altre nom del déu hindú Xiva). En l'actualitat, alguns escriptors a Occident creuen que aquesta és una prova que en aquesta cultura es coneixia el ioga.
Tipus de ioga Classificació dels principals tipus de ioga, segons els mitjans emprats: hatha-ioga. Domini extern i intern del cos. karma-ioga. Activitat externa amb renúncia progressiva al fruit de l'acció. bhakta-ioga. Amor, devoció i servei. raja-ioga. Domini intern de la ment (habitualment identificat amb l'astanga).Danilo Hernández, Claus del Ioga , p. 28 jnana-ioga. Coneixement abstracte. mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern. tantra-ioga. Utilitza les energies psíquiques i fisiològiques.
Raja Ioga miniatura|Un sadhú(sant) segons un gravat de 48 × 35 cm de Frans Balthazar Solvyns (1760 -- 1824) per al llibre Illustrations de Les Hindous. París: F. B. Solvyns et H. Nicolle, 1812
El Raja Ioga (Literalment "ioga reial", de rajà: "rei"), també conegut com a ioga mental, és la via de la introspecció i meditació. El practicant investiga la seva ment explorant la consciència en les seves diferents manifestacions: conscient, inconscient i superconscient. En aquest ioga es dirigeix l'atenció cap a l'interior, lluny de la distracció mundana, amb l'objectiu de comprendre la naturalesa humana i el seu potencial.
Se sol identificar el Raja Ioga amb lastanga ioga descrit per Patanjali. Això és una imprecisió, ja que el Raja Ioga és una categoria més àmplia que abasta també altres sistemes com kundaliní Ioga, kriya ioga, mantra ioga o dhyana ioga.
Vuit etapes El text sànscrit Ioga sutra ('aforismes de ioga') de Patanjali (probablement del ) és el llibre més antic sobre el ioga. Prescriu l'adhesió a vuit preceptes que constitueixen el que s'anomena astanga ioga, el 'ioga dels vuit membres' (asta: 'vuit', anga: 'membre').
Aquests «vuit membres» són:
Yama ('prohibicions'): Ahimsa ('no-violència', sensibilitat cap a altres éssers) Satya ('veracitat', no mentir) Asteya ('no robar') Brahmacharya ('conducta brahmans', encara que en la pràctica significava celibat i estudi dels Vedes) Aparigraha 'no aferrada' a la llar, etc.) Niyama('preceptes'): Sauch ('neteja' física i mental) Santosha ('completa satisfacció') Tapes (disciplina, 'consumir per la calor') Svadhyaya ('recitar [elsVedesen veu baixa,] per si mateix') Ishvara pranidhana ('oferir-se al Controlador [Déu ]') Asana ('postura'): la columna vertebral s'ha de mantenir erecta i el cos estable, en una postura còmoda per a la meditació. El hatha ioga s'enfoca en aquest membre. Pranayama ('control de la respiració'; prana: energia mística present en l'aire respirat; i yama: 'control') Pratyahara ('poc menjar', control dels sentits; Prati: 'poc'; ahara: 'menjar; implica el retraïment dels sentits dels objectes externs). Dharana ('sosteniment'; Dhara: 'sostenir'; implica la concentració de la ment en un pensament). Dhyana ('meditació'). Samadhi('completa absorció').
Hatha ioga miniatura|Una noia occidental practicant Hatha Yoga , les mans unides en pranāma (salutació reverencial) de peu sobre una taula, en una convenció de ioguis
El hatha ioga és el ioga més difós en tot el món, conegut per les seves asanes (o posicions corporals). Es tracta d'un sistema de postures físiques amb el propòsit d'aconseguir que el cos es torni apte per a la meditació. Les asanes generen serenitat física i mental, de tal manera que el iogui devot pugui seure durant diverses hores en una postura de meditació sense patir fatiga o inquietud. Unes de les asanes principals són la padmasana ("posició de lotus") i la surià namaskaar ("salutació al sol").
Actualment el hatha ioga emfatitza la relaxació.
Jnana ioga El Jnana ('coneixement') s'aplica tant en contexts sagrats com laics. Vinculat amb el terme ioga, es pot referir a l'aprenentatge o coneixement conceptual, i a la més elevada saviesa, visió intuïtiva o gnosis, és a dir, a una mena de coneixement alliberador o intuïció. Ocasionalment, el Jnana s'equipara fins i tot amb la Realitat última.
Karma ioga El karma ioga, ioga de l'acció o, més aviat, del servei, és la dedicació completa de les activitats, les paraules i la ment a Déu. El karma ioga no és l'activitat dedicada al bé.
Segons l'hinduisme, les bones obres (el bon karma) no porten a Déu, sinó a una següent reencarnació en millors condicions de vida, mentre que les activitats pecaminoses (mal karma) porten a una reencarnació en pitjors condicions de vida. El karma ioga no produeix reaccions materials, sinó que allibera l'ànima i li permet, en el moment de la mort, tornar amb Déu.
Bhakti ioga El Bhakti ioga és el ioga devocional. La diferència entre el karma ioga i el Bhakti és molt subtil. Ambdós tipus de practicants dediquen les seves activitats a l'Absolut, però als practicants de la devoció (bhaktas) els interessa un coneixement més esotèric de la naturalesa de Déu (en la seva personalitat com Krishna) i de les seves activitats, provinents de desenvolupaments més moderns dels Vedes, especialment del Srimad Bhágavatam.
El Bhakti ioga va ser popularitzat en els anys 1970 pel moviment Hare Krishna.
Altres tipus de ioga Astanga Vinyasa Ioga miniatura|Instructor de ioga executant una postura "Padma-sarvangasana"
Ashtanga vinyasa ioga és un sistema de ioga basat en el text Ioga korunta. Sri T. Krishnamacharya va escriure que ho havia après (en forma oral) de la seva guru Rama Mohan Brahmachari a principis del .
Després Krishnamacharya ho va ensenyar als seus deixebles Indra Devi, B. K. S. Iyengar, Sri Pattabhi Jois i a TKV Desikachar, el seu fill. Aquests mestres ho van difondre a Occident. Sri K. Pattabhi Jois, que ensenya en l'actualitat aquest sistema a l'Índia, va aprendre aquest tipus de ioga de Krishnamacharya, amb qui va estudiar des de 1927.
Aquesta escola del ioga intenta incorporar les vuit branques tradicionals del ioga (conegudes com a aṣṭāṅga ioga o raja ioga) segons el que s'ha exposat per Patanjali en els seus Ioga sutras. Emfatitza el vinyasa (moviment sincronitzat amb la respiració) mitjançant un mètode progressiu de sèries de postures amb una respiració específica (ujjāyī pranayama).
Segons els seus adeptes, aquesta pràctica produeix calor interna i abundant sudoració. Aquesta calor purifica els músculs i els òrgans, elimina toxines i permet que el cos es reconstitueix. Aquest mètode requereix molta elasticitat i força muscular, i està recomanat per als qui vulguin baixar de pes i augmentar la seva força i elasticitat.
Kriya ioga miniatura|Lahiri Majāśaia assegut en la posició de lotus. Fotografia presa del llibreAutobiografía d'un iogui, de Paramahamsa Yogananda
Segons el Bhágavata Puraná (4.13.3), el Ioga sutra (2.1) i el Kriya Ioga Sara (una secció del Padma Purana), el Kriya ioga és la forma pràctica de la filosofia del ioga, un tipus de devoció activa: unió amb la divinitat mitjançant la deguda pràctica dels deures quotidians.
El Kriya ioga va ser popularitzat a Occident per Paramahansa Yogananda en el seu llibre Autobiografia d'un iogui. Segons aquest autor, el ioga de Kriya accelera l'evolució espiritual i genera un profund estat de la tranquil·litat.
Les tècniques del Kriya ioga van ser popularitzades pel iogui Lajiri Mahāśaia. Es tractaria d'una forma mística del pranayama , o sigui, el control de l'energia respiratòria.
La paraula del sànscrit Kriya significa:
acció, realització, ocupació, negoci, treball, tasca (segons el Kātiāiana Śrauta Sutra, les Lleis de Manu ). acció física, ensinistrament dels membres (segons lexicògraf com Amarasimha i Hemachandra). investigació judicial (per mitjans humans, com a testimonis, documents, etc.) o per mitjans sobrehumans. expiació d'una culpa. acció (com la idea general que es pot expressar amb un verb). verb. Segons els gramàtics hi ha dos tipus de verbs: sakarma-Kriya ('actius') i akarma-Kriya ('intransitable '). sacrifici, ritu religiós. acció religiosa, filla de Kardama i esposa de Dharma.
En canvi, segons Yogananda, la paraula Kriya significa 'neteja' (sigui física o mental), la que ajuda a eliminar les kleshas (impureses) que plaga les accions dels seus seguidors.
El Kriya consisteix d'un procés continu d'oxigenació que aconsegueix la combustió del carboni de les substàncies residuals (impureses) que es troben en el torrent sanguini. D'aquesta manera, estalvia al cor la necessitat de bombar la sang venosa cap als pulmons per netejar de diòxid de carboni.
Segons les doctrines del ioga, els kleshas són:
avidyā: ignorància asmitā: egoisme (asmi: 'jo sóc'; TWA: 'qualitat') raga: desig dveṣa: odi abhiniveśa: tenacitat per l'existència mundana.
Mitjançant la respiració calmada del Kriya ioga els batecs del cor es relaxen. Com a resultat, l'energia vital es desconnecta dels cinc sentits i la ment adquireix l'estat conscient pratyahara; o sigui, el retraïment dels sentits dels objectes externs (sent Prati: 'mica' i ahara: 'menjar').
Kundaliní Ioga miniatura|Iogui en posició de lotus practicant respiració pranayama