La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o.
Prové de la lletra grega Òmicron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/. Sembla que la grafia ve d'un símbol que representava un ull.
És una conjunció, que constitueix la proposició connectiva de disjunció. Sovint seguida de l'adverbi bé, expressa una alternativa. Sovint reforçada amb sia denota equivalència. En l'escriptura antiga equivalia el pronom feble ho.
Fonètica En català pot representar dos sons: la o oberta o la o tancada de l'alfabet fonètic internacional segons la paraula. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronúncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rossellonès la o tancada fins quan és tònica sona com una u (Canigú).
Significats de la lletra O Astronomia: Classe espectral de determinats estels massius. Cronologia: Designa el mes d'octubre Economia: Designa l'oferta Lingüística: És l'abreviatura d'oració Química: O és el símbol de l'element químic oxigen. Designa també un grup sanguini Símbols'': Designa l'oest
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsÒ O amb accent greu U+00D2 U+00F2 Ò ò català, italià etcÓ O amb accent agut U+00D3 U+00F3 Ó ó català, castellà, hongarès, etcÔ O amb accent circumflex U+00D4 U+00F4 Ô ô francès, etcÕ O amb titlla U+00D5 U+00F5 Õ õ portuguèsÖ O amb dièresi U+00D6 U+00F6 Ö ö alemany, hongarès, etcØ O barrada U+00D8 U+00F8 Ø ø danèsŐ O amb doble accent agut U+0150 U+01151 hongarèsŌ O amb màcron U+014C U+014D Ŏ O amb breu U+014E U+014F Ǒ O amb anticircumflex U+01D1 U+01D2 pinyinǪ O amb ogonek U+01EA U+01EB Ȯ O amb punt superior U+022E U+022F Ọ O amb punt inferior U+1ECC U+1ECD Œ lligatura OE U+0152 U+0153 Œ œ francèsƆ O oberta U+0186 AFIº ordinal masculí U+00BA º
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí