Josep Recasens i Mercadé va ser un polític català nascut a Reus el 15 de març de 1883 i que va viure gairebé sempre a Reus, germà dels economistes Eduard i Francesc Recasens i Mercadé.
Era fill d'Eduard Recasens Monné, comerciant, i de Josepa Mercadé Marquès, tots dos de Reus. Ja de jove, vinculat als corrents literaris propiciats pel Grup modernista de Reus, va començar a escriure en revistes satíriques, com La Trompeta o Lo Lliri i en altres més intel·lectuals, com El Pandemonium o Foc Nou. Després va formar part de l'Associació de dependents de comerç on va reivindicar els diumenges festius. Publicava assíduament al diari La Reforma: eco de la Asociación de Dependientes de Comercio del qual en va ser redactor en cap, i va treballar sempre en els estudis socials.
L'any 1905 va ingressar al PSOE, i va fundar a la seva ciutat l'«Agrupació Socialista de Reus», que no va tenir mai un alt nivell de militància, però ell en va ser el cos i l'ànima, fins al punt que en algunes ocasions n'era l'únic militant, arribant a pagar la quota de deu militants imaginaris per poder mantindre l'Agrupació. El 1908 va fundar i dirigir a Reus el setmanari La Justicia Social, portaveu de l'Agrupació Socialista de Reus, i important per veure l'evolució del socialisme a la ciutat. Va escriure una obra teòrica titulada Socialismo (Reus: Impremta Carreras i Vila, 1913) que va tenir transcendència. El 1910 va començar a treballar a la fabrica «Art Fabril» i va ser elegit secretari de la Federació Socialista de Catalunya. A la vaga del 1915 es va oposar al «Tot o res» i va ser criticat i bandejat pels seus. Oposat a les directrius de Madrid va voler una autonomia real del partit català, ja que la seva ideologia era propera a les tesis del catalanisme d'esquerres i defensava la independència del socialisme català en front de l'espanyol. El 1922 va ser un dels fundadors de l'Associació de la Premsa de Reus. L'any 1931 va publicar Què és socialisme?, amb un pròleg de Serra i Moret, apropant-se a la Unió Socialista de Catalunya. Durant la Guerra Civil va estar al costat republicà i al final va ser empresonat en un vaixell a Tarragona, on va escriure unes notes que van conformar el llibre «Pobra Espanya!», publicat per l'Associació d'Estudis Reusencs el 1995. En aquesta publicació mostrava el seu desencant amb el Front Popular i el seu desacord amb el nou règim. Alliberat aviat, va treballar com a directiu de La Industrial Algodonera i va morir a Reus el 6 de setembre de 1954 apartat de la política. Pòstumament es van publicar les seves memòries: Vida inquieta: combat per un socialisme català (Barcelona: Empúries, 1985) i Cartes a un falangista (Reus: Centre de Lectura, 2001), que recull una correspondència fictícia escrita entre 1941 i 1947 i que li serveix per reflexionar sobre el règim franquista i el paper del socialisme a nivell nacional.
Referències
Bibliografia Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010. A. Gavaldà Torrents. Josep Recasens i Mercadé: la torxa d'un socialista irreductible. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 2004.
Categoria:Polítics reusencs Categoria:Socialistes catalans del sud Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX