Enric Fontana Codina (Reus, Baix Camp, 17 d'octubre de 1921) – Madrid (1989) va ser un advocat, polític i empresari català. Va ser designat ministre de Comerç durant el franquisme.
Biografia Nascut a Reus el 17 d'octubre de 1921 en una família de la burgesia reusenca, el seu pare era el comerciant Enric Fontana Grau, d'ideologia dretana i fundador de la C.E.D.A. a Reus el 1935. Els Fontana, posseïen un mas senyorial a Reus, construït per l'arquitecte reusenc Pere Caselles, a la Riera de Miró i enderrocat l'any 1975, just a la zona on després es va construir el conjunt conegut com a Bellpark. Gràcies a influències polítiques van bastir una gran empresa d'oli, coneguda com la Fontoil.
Guerra Civil Membre d'Acció Catòlica, als quinze anys es va allistar voluntari en el Terç de Requetès de Guipúscoa i, més tard en el Terç de Nostra Senyora de Montserrat.
Trajectòria durant el franquismeAlex Carrera Gimenez artícle «Enrique Fontana Codina (Reus,1921-Madrid 1989)» al llibre Diccionario. Catalunya durante el franquismo. Vic: Eumo, 2006 En acabar la guerra es va establir a Barcelona, on va cursar els estudis de batxillerat i iniciar estudis de Dret. Es llicenciarà en Dret a la Universitat de Barcelona. Era company de promoció de Laureà López Rodó que va ser una persona decisiva en la seva carrera política.
Acabada la carrera es va traslladar a Madrid on va dirigir l'empresa familiar FONTOIL, dedicada a l'exportació d'olis. Tota la dècada dels 50 va seguir en els negocis familiars.
En la dècada següent (1960-1969) entrarà en política.Alex Carrera Giménez Vic 2006pàg 173 El 1962 va ser nomenat director tècnic de consum de la Comissaria General d'Abastaments i Transports, i es vinculà a la Comissaria del Pla de Desenvolupament que dirigia el seu amic i company de carrera Laureà López Rodó. Va participar en les comissions i ponències que aquesta comissaria organitzava i va presidir la Comissió d'Indústria i Alimentació dependent del Pla. El 1967 serà Procurador en Corts espanyoles pel terç familiar de la província de Tarragona, i va ser nomenat Conseller del Regne.Fitxa del Congrés dels Diputats
En la remodelació ministerial produïda arran de l'escàndol «Matesa», i recomanat per López Rodó va ser nomenat ministre de ComerçAlex Carrera Gimenez Vic 2006 pàg 173 pel general Franco el 29 octubre 1969. Es va mantenir en el càrrec fins a l'11 de juny de 1973. Com a ministre va aconseguir l'any 1970 la signatura d'un acord preferencial amb la Comunitat Econòmica Europea, que sense assegurar l'admissió d'Espanya com membre de ple dret a la CEE, que sols s'assolí durant la democràcia, si que beneficià l'economia de l'Estat espanyol degut a la reducció de les barreres aranzelàries que gravaven el fluix de productes. Va cessar el 1973 en constituir-se el primer govern presidit per l'almirall Luis Carrero Blanco.
L'etapa democràticaAlex Carrera Gimenez Vic 2006pàg 173 Un cop arribada la democràcia va abandonar la política i es va dedicar l'empresa privada i a càrrecs empresarials institucionals. Serà vocal de la Cambra de Comerç de Reus, membre de la delegació espanyola al Consell Oleícola Internacional, conseller del Banc d'Espanya i membre del Consell del Banc de Crèdit Agrícola. Va morir a Madrid el 26 de juny de 1989. Estava en possessió de diverses condecoracions, la Gran Creu de Carles III, la Creu del Mèrit Militar, la Gran Creu d'Alfons X el Savi, i d'altres, com ara la Gran Creu de Sant Jordi de Grècia.
Referències
Categoria:Ministres catalans del Govern d'Espanya Categoria:Polítics reusencs Categoria:Procuradors a Corts catalans Categoria:Requetès Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Madrid Categoria:Militars reusencs Categoria:Militars carlins catalans Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics catalans del sud del segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX