fill del reverend Stephen Jenner, vicari de Berkeley, va ser un famós investigador, poeta i metge anglès que va descobrir la vacuna contra la verola, posteriorment perfeccionada per Louis Pasteur. Aquesta vacuna no només va contribuir de forma definitiva al control d'una de les pitjors plagues que havia patit la humanitat, sinó que també va determinar un canvi profund en les idees científiques de l'època.Drs. José Esparza, Francisco Kerdel Vegas. Bicentenario de la vacuna antivariólica de Jenner. Gac Méd Caracas, 1998; 106 (1): 1-6.
Biografia Infància Edward Jenner va néixer el 17 de maig de l'any 1749 a Berkeley, en el comtat de Gloucestershire, Anglaterra. Era el més petit dels tres fills barons de la família Jenner. El seu pare, el reverend Stephen Jenner, va rebre la Maestria d'Arts de la Universitat d'Oxford i era rector de Rockhampton i vicari de Berkeley. A més dels seus oficis com a reverend, el pare de Jenner disposava d'una vasta extensió de terres en el veïnatge de Berkeley.
La seva mare, filla del reverend Henry Head, pertanyia a una respectable família de Berkshire, a l'est de Berkeley.
Malgrat l'aparent vida acomodada de Jenner, el futur doctor quedà orfe a l'edat de cinc anys, quan els seus pares, en 1754, van morir amb poques setmanes de diferència. La seva infància va quedar llavors sota el càrrec del seu germà gran, el també reverend Stephen Jenner.
Quan tenia vuit anys, a més de ser variolitzat, va començar la seva formació amb l'ajuda del reverend Clissold a l'escola primària de Wotton-under-Edge, una localitat pròxima a Berkely. Després va continuar els seus estudis de secundària a l'escola del Doctor Wasbourn a Cirencester.
Durant els primers anys d'escola va desenvolupar un gran interès per la ciència i la natura, que va continuar al llarg de la seva vida. Abans de complir els nou anys, ja tenia una col·lecció de nius de lirons, i quan va començar els estudis secundaris solia jugar amb altres nens de Cirencester buscant fòssils, especialment oòlits, ous fossilitzats, abundants al seu barri.
Formació i pràctica com a cirurgià Edward Jenner va decidir dedicar-se a la medicina, i quan finalitzà la seva educació escolar, en 1761, es traslladà a Sodbury per començar la seva formació com a cirurgià i farmacèutic sota el càrrec del cirurgià del poble, Abraham Ludlow. La creença popular diu que va ser allà on Jenner va sentir una lletera dir:
De fet, aquesta creença comuna portaria al metge al descobriment de la vacuna.Riedel, Stefan. Edward Jenner and the history of smallpox and vaccination. Proc (Bayl Univ Med Cent) 2005 January; 18(1): 21–25.
A causa de l'elevat preu de la facultat de medicina, Edward Jenner continuà els seus estudis professionals a l'Hospital St. George de Londres a l'edat de vint-i-un anys. Treballà sota les direccions de Jonh Hunter (1728 - 1793), i va conviure amb ell i la seva família durant dos anys. Hunter no només va ser un dels cirurgians més famosos d'Anglaterra, sinó que també va ser un respectat biòleg, anatomista i científic experimental.
Durant aquest període Jenner va ser instruït com a cirurgià i en l'ús de mètodes científics, fet que el va ajudar a no tenir consideracions personals a l'hora de fer investigacions.
Després de completar els estudis professionals a Londres, se separà de la família Hunter, però guardà un profund afecte pel seu preceptor. Una prova de la gran relació entre els dos amics són les cartes que s'escrivien, que foren acuradament preservades per Jenner i a les quals encara es té accés actualment. El doctor Hunter morí a causa d'una angina de pit.
En el temps que Jenner residí a Londres, el capità James Cook tornà del seu primer viatge d'investigació. Malgrat la gran admiració que tenia pels valuosos espècimens d'història natural recollits durant el viatge, Edward rebutjà la proposta del capità perquè l'acompanyés en la seva segona expedició. Va preferir tornar a la seva terra d'origen. Així, l'any 1773 Edward Jenner tornà a Berkely, on va viure amb el seu germà i es convertí en el cirurgià del poble. Jenner va renunciar a perspectives de riquesa i distinció per seguir el seu objectiu principal a la zona rural on va néixer.
A més de la pràctica mèdica rural, participava en activitats de la societat mèdica local. Era membre de Gloucestershire Medical Society, que es reunia tres cops a l'any a Rodborough, i de Convivio Medical Society, amb reunions cada dimecres a Alveston. La primera associació, destaca per la seva importància i membres reconeguts. Allà entrà en contacte amb antics companys d'estudi com Caleb Hillier Parry, a qui va dedicar posteriorment el seu treball sobre la verola, i Daniel Ludlow, fill del seu primer professor cirurgià, Abraham Ludlow.
Com a científic natural va continuar observant les aus, la hibernació dels eriçons i va recollir espècimens per a John Hunter a Londres. També tocava el violí en un club musical i va escriure versos lleugers i poesia.
Vacuna contra la verola Quan Jenner va començar a exercir la medicina, la inoculació de la verola (o pigota) era una pràctica comuna a Anglaterra. Però aquestes inoculacions eren perilloses tant per als pacients com per als familiars, ja que hi havia moltes possibilitats de contreure la malaltia. El metge anglès Edward Jenner va descobrir un mitjà pel qual la inoculació fos altament segura.
La verola era una malaltia descoberta en alguns dels comtats a l'oest d'Anglaterra, sobretot a Gloucestershire. En aquells temps era un dels pitjors mals que patia la humanitat: una de cada deu persones morien a causa d'aquesta malaltia.
L'interès de Jenner en els efectes protectors de la verola bovina va començar mentre realitzava l'aprenentatge amb George Harwicke. Durant molts anys, Jenner va sentir comentaris sobre munyidors, que deien que d'alguna manera aquests quedaven protegits de la verola humana, després d'haver patit la verola bovina; una malaltia molt més lleu. Reflexionant sobre això, Jenner va concloure que aquesta malaltia de les vaques, protegia a la persona que la patís de contraure la verola humana en un futur. Per poder contrastar aquesta hipòtesi, va posar en pràctica l'antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de munyidors afectats per la verola bovina. Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des de 1796, a moltes persones contagiades de verola. Aquest sistema oriental el va aplicar, el 14 de maig de 1796, a un nen de vuit anys, James Philips, amb pus agafat d'una lesió de les mans d'un munyidor contagiat per verola bovina. Amb això, el nen va desenvolupar una febre lleu, recuperant-se amb pocs dies. Uns mesos després, Jenner va posar a prova la seva teoria (que el fet de passar la verola bovina et protegia de patir la verola humana), posant en contacte, a James Philips, amb material contaminat amb verola humana, per veure si aquest desenvolupava la malaltia. L'infant no va desenvolupar la malaltia, validant així la seva hipòtesi. Els resultats d'aquestes observacions van ser comentats per Jenner al seu llibre: An inquiry into the causes and effects of the variola vaccine (1798). Gràcies a aquest petit llibre i a l'esforç de Jenner, la vacunació es va divulgar i aplicar immediatament arreu del món.
El 1797, Jenner va enviar un breu document a la Royal Society on descrivia l'experiment i les posteriors observacions. No obstant això, va ser rebutjat. Després d'afegir pocs casos més a l'experiment inicial, l'any 1798, Jenner va publicar privadament una investigació sobre les causes i els efectes de la vacuna contra la verola. La paraula llatina de la qual prové "vaca" és isvacca, i la de verola bovina és vaccinia; per això, Jenner va decidir anomenar aquest procediment nou "vacunació". La publicació del 1798 consta de tres parts: a la primera, Jenner presenta el seu punt de vista sobre l'origen de la verola bovina com a malaltia de cavalls transmesos a les vaques, teoria que va ser desacreditada durant la vida del científic; seguidament, presenta la hipòtesi que la infecció de verola bovina protegia contra la infecció subsegüent de la verola; a la segona, hi ha les observacions crítiques pertinents per provar la hipòtesi, i la tercera és una llarga discussió, en part polèmica, dels resultats i una gran varietat de temes relacionats amb la verola. Aquesta publicació de la investigació es va trobar amb una reacció mixta a la comunitat mèdica. miniatura|esquerra|The Cow-Pock or The Wonderful Effects of the New Inoculation!, James Gillray (1802)|294x294px
Jenner va anar a Londres amb l'objectiu de buscar voluntaris per la vacunació, però no en va trobar cap en 3 mesos. A la capital britànica, la vacunació es va popularitzar a través de les activitats d'altres científics com ara el cirurgià Henry Cline, a qui Jenner va donar alguns dels inòculs. Més tard, l'any 1799, els doctors George Pearson i William Woodville van començar a recomanar la vacunació entre els pacients. Jenner va dur a terme una enquesta a escala nacional per poder trobar una prova de la resistència a la verola, per inoculació d'aquesta, entre les persones que tenien la verola bovina. Els resultats de l'enquesta confirmaren la seva teoria. Malgrat alguns errors i les controvèrsies, l'ús de la vacunació es va estendre ràpidament a Anglaterra, i l'any 1800, també va arribar a la majoria dels països europeus.
Malgrat la falta de subministrament en diverses ocasions, Jenner va enviar la vacuna als metges que coneixia i a qualsevol altra persona que la sol·licités. Després de la introducció de la inoculació de la verola bovina en els seus propis districtes, molts beneficiaris van distribuir la vacuna a altres persones. El Dr. John Haygarth va rebre la vacuna d'Edward Jenner l'any 1800 i va enviar-li alguns dels materials a Benjamin Waterhouse, professor de física a la Universitat Harvard. Waterhouse va introduir la vacunació a Nova Anglaterra i després va convèncer Thomas Jefferson per intentar-ho a Virgínia.
Encara que va rebre reconeixement mundial i molts honors, Jenner no va fer cap intent d'enriquir-se mitjançant el seu descobriment. L'extraordinari valor de la vacunació va ser reconegut públicament a Anglaterra, quan el 1802, el Parlament britànic va concedir a Edward Jenner la suma de £ 10.000. Cinc anys més tard, el Parlament li'n va concedir £ 20.000 més. No obstant això, també va rebre atacs i burles, tot i que va continuar amb les activitats a favor del programa de vacunació. A poc a poc, la vacunació va reemplaçar la inoculació de la verola, que es va prohibir a Anglaterra l'any 1840. miniatura|Temple de la vaccinea, Berkeley.|263x263px
Últims anys de vida i mort Jenner adiquirí "La Capella" (The Chantry) l'any 1785, una casa de camp d'estil georgià a Berkeley que a partir del 1985 es va convertir en el Museu de Jenner.
Va construir al jardí una barraca d'una sola habitació, a la que va anomenar "Temple de la vaccinia" i on va vacunar a gent sense recursos gratuïtament.
L'any 1788, amb trenta-nou anys, va contraure matrimoni amb Katherine Kingscoke, que malgrat tenir una salut delicada va participar molt activament en els treballs del seu marit. Van tenir tres fills amb el nom d'Edward, Catalina i Robert.
Va obtenir el doctorat en medicina humana de la Universitat de Saint Andrews a Fife, a Escòcia, l'any 1792. Des de llavors abandonà la professió menys prestigiosa i pitjor pagada de cirurgià per treballar al balneari de Chetenham fins al 1815.
Finalment, l'any 1813, va rebre el grau honorari com a Doctor en Medicina per la Universitat d'Oxford. miniatura|The Chaltry. Antiga casa d'Edward Jenner i actual Museu de Jenner, a Berkeley. |258x258px Després d'una dècada de ser lloat i menyspreat per igual, es va retirar gradualment de la vida pública i va tornar a la pràctica de la medicina a Berkeley.