miniatura|250x250px|Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins. Presenta una història natural i humana i una geografia peculiars. El nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans, pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues Illes Balears (el mot llatí minor va donar al català menor). Lingüísticament, a Menorca es parla el menorquí, un subdialecte del dialecte balear (del bloc oriental de la llengua catalana). Fins i tot, els rodols de Maó i Ciutadella tenen parlars diferents, caracteritzats per la diferent pronúncia de la 'e' tònica i per l'entonació, que és terminal ascendent a l'àrea de Maó, i descendent a l'àrea de Ciutadella.VENY, J. "Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia)". Editorial Moll. Mallorca, 2002.
Menorca és Reserva de la Biosfera (UNESCO) des de 1993.Fitxa de la Reserva de la Biosfera de Menorca al directori de la UNESCO.
Nom miniatura|Menorca sempre ha estat coneguda per les pastures, que li valgueren el nom de Melussa. El nom de Menorca prové del llatí Minorica, que fa referència a les dimensions de l'illa respecte de Mallorca (minor 'menor'), i és documentat per primera vegada el dC (en el Liber Generationis Mundi,Liber Generationis Mundi, VII. que és una interpolació dins la Cronografia del 354 basada en la Crònica d'Hipòlit de Roma). Anteriorment, els romans l'anomenaven simplement la Balear Menor (Baliaris Minor), igual que els grecs (, báliar elássōn). Els àrabs l'anomenaren Manurqa.
Segons Hecateu de Milet (), el nom de Menorca havia estat Melussa (, mēlūssa), probablement derivat de , mēlon 'bestiar'. Aquest exònim, paral·lel a Cromiüssa, Pitiüssa i Ofiüssa, degué caure en desús en època ben antiga. D'altra banda, entre els erudits circulà el nom de Nura referit a Menorca (paral·lel al de Columba per Mallorca), però actualment se sap que es tracta d'un error de lItinerarium maritimum.
Història Cronologia La cronologia del poblament humà prehistòric a Menorca és la següent: Primeres proves de presència humana: 2000 aCLópez Pons, A., 2000, El poblament inicial de l'illa de Menorca en Guerrero, V. M., Gornés, S. (coords.), Colonización humana en medios insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, UIB, Palma, 195-214. Pretalaiòtics: 2000-1500/1000 aCPlantalamor Massanet, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.Lull, V., Mico, R., Rihuete Herrada, C. i Risch, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona. Talaiòtics: 1500/1000-123 aCGuerrero, V.M., Calvo, M., Salvà, B., 2002, La cultura talayótica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia, Complutum 13, 221-258.
La cronologia del poblament humà en temps històrics a Menorca és aquesta: Romanització de Menorca: 123 aC-284, alt imperi"Minorica" romana Cristianització de Menorca: 284-455, baix imperiEl primitivo cristianismo en Menorca Vàndals i romans d'Orient: 455-628Los vándalos y el Imperio bizantino Segles foscos de saquejos sarraïns i protecció franca, i incursions posteriors d'andalusins i normands: 628-903 Islamització, el Califat de Còrdova: 903-1015La Menurka islámica Taifa de Dénia i assalt dels croats noruecs: 1015-1114 Almoràvits i almohades: 1114-1231 Taifa autònoma en mans del moixerif: 1231-1287 Conquesta de Menorca i repoblació catalana: 1287-1472La conquesta d'Alfons III El Reino de Mallorca La corona catalanoaragonesa Victòria dels seguidors de Joan el Gran. Regnat de Ferran el Catòlic. Atacs àrabs: 1472-1701El Regnat de Felip V. Comença un segle d'Il·lustració: 1701-1708Dominacions britànica i francesa La Guerra de Successió espanyola, conquesta anglesaVicent Ortells i Xavier Campos, Els anglicismes de Menorca: estudi històric i etimològic , p.14 i tractat d'Utrecht: 1708-1756 Conquesta francesa i tractat de París (1763): 1756-1763Segle XVIII Govern britànic 1763-1782Alfred Thayer Mahan "Admiral Farragut" The Bonaventura Press Conquesta espanyola pel duc de Crillon per a Carles III: 1782-1798 Tercera dominació britànica: el general Charles Steward ocupa l'illa per a la Gran Bretanya, després d'haver desembarcat a la vora occidental del port d'Addaia; i tractat d'Amiens: 1798-1802 Retorn a l'ocupació espanyola: 1802-1869Ocupació definitiva d'Espanya (S. XIX) Jorge Ferragut Y David Farragut Primera República espanyola i sexenni revolucionari: 1869-1874 Restauració espanyola: 1874-1931El segle XX Posició Llucalary Segona República espanyola i Guerra Civil: 1931-1939 Franquisme: 1939-1978 Tercer període democràtic. De la transició a l'autonomia: 1978-1983
Edat antiga miniatura|Taula de Talatí de Dalt, poblat talaiòtic de Menorca miniatura|Vista satèl·lit de Menorca Des de les primeres civilitzacions presents a l'illa, nombrosos pobles s'han anat alternant en l'ocupació del territori. A una primera etapa de civilització primitiva, que se suposa vinguda de l'àrea nord-occidental de la Mediterrània, va seguir-ne una altra de molt brillant durant l'edat del bronze, coneguda com a cultura talaiòtica, caracteritzada per construccions megalítiques semblants a les de Mallorca, però amb una cronologia no coincident amb les cultures megalítiques de Sardenya o Malta, tot i que el megalitisme menorquí presenta una destacada originalitat amb elements únics com són les navetes i les taules.
A les visites de fenicis i grecs focis,<ref>El nom de Nura apareix a lItinerarium Maritimum, que és un recull de trajectes marítims. És un testimoni únic i isolat. Segons Obrador Cursach no té res a veure amb suposats mots fenicis. L'atribució d'aquest topònim a Menorca seria un error originat en alguna de les fonts de l'''Itinerarium Maritimum ().</ref> fetes de manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels cartaginesos amb actitud diferent. Van desembarcar a les ordres de Magó, germà d'Hanníbal, i van reclutar a la força els hàbils foners balears, que van ser protagonistes destacats durant les guerres púniques. Els cartaginesos van fundar al els enclavaments de Jamma (actual Ciutadella, i Mago, Maó). La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que Quint Cecili Metel (que rebria més tard el sobrenom de Balearicus) conquerís l'illa per a la República Romana l'any 123 aC (juntament amb la resta de les Illes Balears).
L'any 427 l'illa va viure la conquesta dels vàndals. Menorca es convertí en territori romà d'Orient a la caiguda del Regne Vàndal, conquerida per Belisari. En qualsevol cas, segueixen segles de foscor i aïllament, en què l'illa fou atacada per normands i àrabs.
Edat mitjana Els àrabs no s'assentaren definitivament a Menorca fins a l'any 903, en què fou conquerida i unida al Califat de Còrdova. Malgrat la tardana conquesta, la islamització de l'illa va ser intensa. El 1232, tres anys després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, la Menorca musulmana es va fer tributària de la corona catalanoaragonesa, i romangué amb una important autonomia mig segle més.
L'illa fou conquerida per Alfons III el 17 de gener de 1287, festivitat de Sant Antoni (aquesta és la raó per què el 17 de gener sigui el dia de Menorca), que, segons Ramon Muntaner, procedí a la deportació i venda com a esclaus de la població musulmana que residia a l'illa i la seva repoblació amb colons catalans.Crònica de Ramon Muntaner a l'institut Lluís Vives (en català). El seu successor Jaume II el Just la cedeix a Jaume II de Mallorca després del tractat d'Anagni (1295), i passa a formar part del Regne de Mallorca. El 1343, Pere el Cerimoniós pren Menorca al rei de Mallorca, Jaume III (pas previ a la mateixa desaparició del regne, annexionat a la corona catalanoaragonesa).
La Menorca de la corona catalanoaragonesa es beneficià de la seva esplendor marítima i comercial, però a partir del final del , l'illa experimenta un dràstic procés de despoblació i decadència econòmica, que aconseguí cotes alarmants en els segles i , a causa d'una pluralitat de motius. Fonamentalment, les lluites socials entre la pagesia i l'aristocràcia, semblants i coetànies a les Germanies del Regne de València i de Mallorca o a les de la revolta catalana contraJoan II. També van influir els atacs otomans, que van saquejar i destruir Maó (1535, pel corsari otomà Aruj, governador d'Alger per a la Sublim Porta, així com germà del que va ser l'almirall otomà Barba-roja) i la llavors capital Ciutadella (1558, pel corsari otomà Piali), cosa que va amenaçar amb la despoblació gairebé absoluta de l'illa.
Edat moderna Envaïda pels britànics el 1708 durant la Guerra de Successió espanyola i reconeguda oficialment com a territori sota sobirania britànica arran del tractat d'Utrecht (1713), fou durant més de setanta anys una dependència britànica (i el port de Maó una base naval britànica a la Mediterrània) al . La presència britànica, especialment durant el mandat del governador Kane, impulsà l'economia de l'illa i la ciutat de Maó esdevingué un centre comercial i de contraban de primer ordre al Mediterrani, a més de desplaçar Ciutadella de la capitalitat que havia ocupat fins aleshores, fet que continua perpetuant entrat el segle XXI una rivalitat entre ambdues ciutats. La influència britànica es pot apreciar en l'arquitectura local, en la gent, en alguns llinatges com Victory, propis de l'illa i de la Gran Bretanya, també la influència anglosaxona es pot notar en el català menorquí i al camp, que va canviar radicalment després de l'arribada dels britànics a l'illa.
Durant la Guerra dels Set anys, Menorca va ser presa per França (1756). No obstant això, pel tractat de París (1763), la Gran Bretanya va guanyar el control de l'illa. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, que també involucrà França i Espanya, les forces francoespanyoles van derrotar-ne les britàniques i van ocupar l'illa el 4 de febrer de 1782; fou recuperada pels britànics el 1798, en la Guerra angloespanyola durant les guerres contra la França revolucionària. Va ser lliurada a Espanya finalment i permanentment en virtut del tractat d'Amiens el 1802. La puixança marítima de Maó es perllongà durant els primers anys del , encara que després de revertir a domini espanyol.
Menorca sota domini francès Durant els anys d'ocupació (1756-1763), els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor del seu rei, a les voreres del qual hi van plantar vinyes que avui en dia duen el vi de Binifadet. També van introduir qualque paraula com per exemple merci ('mercès, gràcies').
Menorca sota domini britànic
El darrer gran imperi a governar l'illa de Menorca fou l'Imperi britànic, que va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no havia fet en 200 anys. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui rep el nom de camí d'en Kane; també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, a més de perfeccionar-lo (gràcies al fet que foren ells qui van introduir les vaques de raça frisona holandesa, i crearen la de raça menorquina amb l'ajuda local, és clar), aquests forans van aconseguir treure moltíssim profit al camp de Menorca, i canviaren per complet l'estil de ramaderia i agricultura illenca. Tant, que avui no n'ha canviat en absolut, excepte en la tecnologia, que lògicament ha evolucionat. S'utilitzen les mateixes tècniques per a cridar les vaques, fent el xiulet de wooks, referent a les paraules oaks o cows, així com van ensenyar als illencs les tècniques per a elaborar millor el formatge de Maó, el que avui en dia coneixem; gràcies al fet que en la tercera dominació britànica els espanyols i els anglesos no es duien malament, va ajudar a preservar-ho tot millor.