Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan. Zheng He pertanyia a l'ètnia hui, majoritàriament musulmà. Va ser un dels exploradors navals més importants del , estant al capdavant de set expedicions navals entre el 1405 i el 1433 que són considerades com les més importants en la història de la navegació xinesa.
Les seves esquadres, d'entre cinquanta i tres-centes naus, comptaven fins a 30.000 homes; durant el conjunt de les seves travessies, Zheng He va explorar el sud-est asiàtic, Sumatra, Java, Ceilan, l'Índia, Pèrsia i el golf Pèrsic, Aràbia, el mar Roig fins a Egipte i el sud d'Àfrica fins al canal de Moçambic. Els seus viatges van propiciar un important intercanvi diplomàtic, comercial i cultural amb l'estranger, duent a la Xina molts trofeus i ambaixadors de més de trenta regnes. Però malgrat que van demostrar una impressionant capacitat organitzativa i tecnològica, aquests viatges no van produir annexions territorials.
Després de la seva mort, els confucianistes van tornar a imposar llur visió del món, i en els segles següents es va impulsar l'aïllacionisme. No obstant això, Zheng He va deixar una profunda empremta en la societat xinesa i, en general, en tot el sud-est asiàtic.
Biografia miniatura|esquerra|Els vaixells de Zheng He segons un motlle de fusta d'impremta xinesa del per fer gravats esquerra|100px|miniatura|Ideograma per a Zheng He
Nascut el 1371 al sud-oest de la Xina, Zheng He era d'ètnia hui, un xinès han musulmà. És igualment possible que sigui d'origen txam musulmà, quan el regne Txampa arribava fins al límit meridional del regne de Tonquin amb el Yunnan al Nord. El sobrenom honorífic Hajii (Al hajj) indica que ha anat a la Meca, com el seu pare i el seu avi. El tron imperial ha tingut diversos alts dignataris d'orígens ètnics diversos, com el venecià Marco Polo, encarregat de l'explotació de la sal gemma per perforacions amb grues derrick i del comerç d'aquesta sal, monopoli d'Estat.
Es coneixen poques coses sobre la seva infantesa. Se sap que era el fill d'un cap de la província llavors mongol del Yunnan, fins a la seva invasió per l'exèrcit de l'emperador de la Xina, durant la qual el seu pare va morir i ell capturat i castrat als 9 anys, com era costum per als fills dels caps de guerra rivals presos, destinats a formar part dels eunucs de la cort imperial (els eunucs posseïen molt poder gràcies a la seva relació privilegiada amb l'emperador). Ascendeix a poc a poc els esglaons del poder i esdevé el gran eunuc imperial. Entrat en els favors de Yongle, el tercer emperador de la dinastia Ming, convertirà el seu nom en Zheng He (el 1404).
Yongle desitjava estendre els límits de la Xina, tan bé cap al nord on va acabar de construir la Gran Muralla per aturar definitivament les invasions dels mongols. Va traslladar la capital xinesa de Nanquín a Pequín (o Beijing, que vol dir "la capital del nord") el 1409, on construir la luxosa Ciutat Prohibida que es va incendiar al cap d'un any i la va refer, així com la construcció d'un canal navegable que travessava tota la Xina des del sud, on hi havia els ports i tota la producció d'aliments, fins a la nova capital del nord. Aquestes i altres grans obres van buidar el tresor imperial, i com que en aquella època i en el domini geogràfic, l'emperador de la Xina es considerava emperador del Món, Yongle va ordenar anar cobrar tributs a tots els reis de la terra. Fa de Zheng He l'almirall de la flota imperial, sense que aquest mai hagi anat a la mar. Ordena la construcció de centenars de juncs a Nankin, sobre el Yangzi Jiang (el que reduirà la meitat de la coberta forestal del sud de la Xina) i ordena grans expedicions d'exploració per tot l'oceà Índic. En tant que almirall, Zheng He efectua set viatges de 1405 a 1433.
El successor de Yongle, Hongxi, no va sostenir aquestes expedicions i Zheng He va haver d'anul·lar la que era prevista. Tanmateix, el regnat de Hongxi va ser efímer i Xuande, el nou emperador, va reprendre les idees de Yongle i va manar una setena expedició, la més important de totes i la que va arribar més lluny.
La flota de la Xina Després del descobriment del timó enorme en un jaciment al sud-est de la Xina, datat de prop de 100 anys després de l'època de Zheng He, certs especialistes afirmen que aquestes naus podien arribar a mesurar més de 138 metres de longitud i 55 metres d'ample i comptaven amb nou pals. miniatura|304x304px|vaixell del tresor Zheng He Un pergamí budista datat de l'època de Zheng He i representant naus a 4 pals sembla infirmar aquesta tesi en què aquests no haurien medit llavors més que seixanta metres de longitud. Així i tot continua sent tanmateix superior als 30 metres de longitud i 8 metres d'ample de la Santa María, la nau de Cristòfor Colom, que fou construïda aproximadament 70 anys més tard.
Els tipus de nau amb què comptaven eren:
Vaixell del tresor (Bau suchuan): Eren els vaixells més grans de la flota, amb nou pals. No se sap exactament quants vaixells del tresor es van construir ni quants n'anaven a cada flota. Durant el regnat de Yongle hi va haver uns 250 vaixells del tresor i 62 van ser de la mida més gran, encara que el novel·lista Lou Maotang va suggerir que només van ser quatre. La seva mida exacta és també objecte de debat, ja que no se n'ha conservat cap. Les dades amb què es compta són les següents: Les descripcions de l'època, com el Ming Shi, que parlen d'una mida de "44 zhang i 4 chi de longitud amb 18 zhang d'ample". No se sap a quin sistema mètric es referien, anteriorment s'interpretava que la longitud era d'uns 137–150 metres, actualment es pren com més probable que s'emprés el sistema mètric de Fujian, que dona una mida de 119-124 metres de llarg i 49-51 d'ample. El fet que en algunes descripcions s'utilitzessin caràcters complexos en comptes de simplificats porta a pensar que es tractava de vaixells excepcionalment grans. El descobriment d'un timó de l'època, a partir del qual se n'ha deduït una eslora de 164–183 metres. La mida de les drassanes. Generalment tenien entre 27 i 37 metres d'ample, però n'hi havia dos que assolien els 64 metres. Quant a la seva longitud, aquesta no seria problema, ja que superaven els 450 metres de llarg. Construcció de vaixells de mida similar (i fins i tot més grans) en altres èpoques de la Xina. La manejabilitat dels vaixells: molts autors recents posen en dubte les xifres anteriores, ja que consideren que amb aquesta mida no serien manejables; al contrari, afirmen que els "Bau suchuan" serien de mida i disseny similars als "Fuchuan". Vaixells cavall (马船, Machuan): De vuit pals, 102 metres de llarg i 41 metres d'ample. S'anomenaven així perquè transportaven cavalls (i altres béns) per a, segons la tradició xinesa, mantenir relacions diplomàtiques a través de l'intercanvi de regals o tributs. També portaven subministraments per a la flota. Vaixells de càrrega: De set pals, 77 metres de llarg i 35 d'ample. Transportaven les vitualles per a la flota, que es componien principalment de cereals, arròs, begudes fermentades, gossos especialment criats per ser aliment, i gran varietat de peixos. Vaixells-cisterna d'aigua Transports de tropes: De sis pals, 66 metres de llarg i 25 metres d'ample. Vaixell de guerra: (Fuchuan) De cinc pals i 50 metres de llarg. Patrullera: Vaixell de combat de vuit parells de rems i fins a 36 metres de llarg.
Contrast amb les expedicions europees A més de la diferència de mida, quantitat i tecnologia entre els vaixells xinesos i els que van utilitzar temps després els europeus en les seves exploracions, existeixen importants diferències socials:
Al contrari que els europeus, els xinesos no estaven interessats a conquerir territori. Tampoc no van establir bases navals o van intentar imposar la seva religió. Al seu lloc van intentar establir relacions diplomàtiques favorables i només van actuar militarment quan es van enfrontar a governs hostils. Els mòbils europeus eren econòmics, no menyspreant cap tipus d'aprofitament (des del comerç d'espècies fins a la venda d'esclaus). En canvi el comerç xinès, de caràcter bàsicament estatal, va ser incapaç de produir beneficis econòmics sobre els quals sostenir semblant despesa.
Les expedicions xineses
Zheng He va explorar, durant tots aquests llargs anys de viatge totes les costes de l'Àsia del Sud-Est (sobretot Java i Sumatra en l'actual Indonèsia); totes les illes de l'oceà Índic (sobretot l'actual Sri Lanka). Va travessar la mar Roja fins a Egipte i va vorejar les costes africanes fins a Moçambic. El 1414, com a resultat d'aquestes expedicions, el sultà de Malindi (en l'actual Kenya) establí relacions diplomàtiques amb la Xina.
A diferència dels portuguesos, els viatges d'exploració intentats pels Xinesos no van desembocar en una activitat d'expansió a ultramar. L'altra expedició xinesa llunyana ha estat en el El Viatge a Occident del monjo Xuanzang per obtenir de l'Índia texts búdics. Les cartes nàutiques xineses circulaven en el golf Pèrsic amb els marins àrabs seguits de pels Venecians.
La majoria dels relats van ser escrits per Ma Huan (馬歡), fidel company de viatge de l'almirall Zheng He. Durant els seus viatges, Ma Huan va anotar minuciosament dades relacionades amb la geografia, les lleis, la política, les condicions climàtiques, el medi ambient, l'economia, els costums locals. La compilació s'anomena "Meravelles dels oceans" (瀛涯勝覽). Els relats estaven destinats a l'emperador i relaten, sobretot, tres de les set expedicions als oceans occidentals. La primera compilació data de 1416 aproximadament, després de la seva primera tornada, la versió final és impresa el 1451. La traducció anglesa és realitzada per John V.G. Mills per a Hakluyt Society el 1970.
Motivacions miniatura|El mapa Kangnido (1402) és una mostra dels coneixements geogràfics xinesos de l'època. A la dreta de tot està Corea. La Xina ocupa gran part del mapa. L'Índia és al sud de la Xina. A l'esquerra apareixen l'Àfrica i la Península Aràbiga. Sobre l'Àfrica es troba Europa.
Sens dubte, el motiu pel qual és més conegut Zheng He és per haver comandat set grans expedicions navals a l'"Oceà Occidental". El maig de 1403 Yongle va ordenar a la província de Fujian la construcció de 137 vaixells. Tres mesos després diverses províncies més van rebre l'ordre de produir uns altres 200 vaixells. L'octubre es va dictar que 188 vaixells havien de ser adaptats per a la navegació en alta mar. En total, entre 1403 i 1407 un total de 1.681 naus d'alta mar van ser construïdes o remodelades.> Per a complir les ordres de l'emperador es van construir unes immenses drassanes en Longjiang, a prop de Nanjing.
Els motius que van impulsar Yongle a emprendre a realitzar aquestes expedicions són diversos i no estan del tot clars. Entre molts altres s'esmenten els següents: El principal motiu per emprendre aquestes expedicions, sobretot al principi, sembla haver estat la intenció de Yongle d'augmentar el comerç marítim. Yongle considerava que això era molt profitós, ja que era una font d'ingressos que no exercia pressió sobre els camperols. Segons les seves paraules: "Els beneficis del comerç marítim són molt grans. Adequadament gestionats poden produir milions. No és això millor que posar impostos a la gent?". A més, entre les conquestes de Tamerlà, la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient i la subsegüent consolidació de l'Imperi Otomà havien bloquejat el comerç per via terrestre, l'anomenada Ruta de la Seda amb l'Àsia central, Àsia Menor, Europa i Àfrica i com també van fer els europeus van decidir trobar amb noves rutes marítimes amb la finalitat de mantenir el comerç i les relacions diplomàtiques.