El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear d'abast mundial.
Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS i la caiguda del comunisme que es va donar entre 1989 (caiguda del mur de Berlín) i 1991 (cop d'estat a l'URSS).
Aquest enfrontament va tenir lloc en l'àmbit polític, ideològic, econòmic, tecnològic i militar.
Cap dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte «guerra freda».
Aquestes dues potències es van limitar a actuar com a «eixos» influents de poder en el context internacional, i a la cooperació econòmica i militar amb els països aliats o satèl·lits d'un dels blocs contra els de l'altre.
Si bé aquests enfrontaments no van arribar a desencadenar una Guerra Mundial, l'entitat i la gravetat dels conflictes econòmics, polítics i ideològics compromesos, van marcar significativament gran part de la història de la segona meitat del . Les dues superpotències desitjaven implantar el seu model de govern en tot el planeta.
Els límits temporals de l'enfrontament s'ubiquen entre 1945 i 1947 (fi de la Segona Guerra Mundial i fi de la postguerra respectivament) fins a 1985 (inici de la Perestroika) i 1991 (dissolució de la Unió Soviètica). La fase posterior a 1991 seria coneguda més endavant com Segona Guerra Freda.
miniatura|Mapa del món en Guerra Freda el 1959, en tons de vermell l'URSS i els seus altres aliats comunistes, en els tons de blau l'OTAN i els seus aliats capitalistes i en tons verdosos els països colonitzats.
miniatura|Mapa del món en Guerra Freda el 1980, en tons de vermell els aliats de l'URSS i altres països comunistes i en tons de blau l'OTAN i els seus aliats capitalistes, els punts vermells signifiquen guerrilles comunistes i els punts blaus guerrilles anti-comunistes.
Historiografia de la guerra La historiografia de la Guerra Freda engloba diverses disciplines. Inicialment, s'aborda sota l'angle de la història de les relacions internacionals i de les ciències polítiques. Aviat, però, s'hi afegeixen la sociologia, l'economia i la geopolítica.L'historiographie de la guerre froide. Jenny Raflik. Séminaire autour de l'existence de guerre froide. 22 de novembre 2010.
De gran volum, la bibliografia relativa a la Guerra Freda es desenvolupa ràpidament amb controvèrsies sobre la interpretació dels orígens de la guerra. Periodistes, politòlegs i historiadors no es posen sempre d'acord. La Guerra Freda presenta efectivament una certa particularitat, la d'haver-se començat a escriure mentre es desenvolupava. Això fa que no hi hagi un cos unànime.
Els historiadors debaten sobretot sobre la responsabilitat de la ruptura de la Gran Aliança i si el conflicte entre les dues superpotències es podia evitar. Es debat igualment sobre qui és el responsable de la guerra, sobre el judici dels crims comesos, sobre l'amenaça real o fictícia que representa la bomba nuclear o sobre l'accés real als arxius i a totes les veritats sobre la guerra.
Corrents historiogràfics de la guerra La lectura de la Guerra Freda sota l'angle de les relacions internacionals s'articula al voltant de tres corrents historiogràfics: el clàssic o ortodox, el revisionista i el post-revisionista.
La primera historiografia es fa als EUA durant els anys 1950. L'escola ortodoxa suggereix doncs que l'esclat de la guerra és degut a la Unió Soviètica i a Josep Stalin. Sosté que el règim soviètic va començar la guerra perquè buscava expandir-se i exercir el control d'Europa i l'Àsia. Stalin hauria trencat els acords de Jalta i Potsdam amb la finalitat d'expandir el comunisme a Europa de l'est i després d'això a tot el món.Historiografía de la Guerra Fría. Alpha History. Per a aquest corrent tradicional els EUA només tenien un paper passiu o reactiu als esdeveniments. Roosevelt i Truman només cercaven la conciliació amb Stalin. D'aquest corrent es poden destacar historiadors com ara Arthur M. Schlesinger, Herbert Feis, Thomas A. Bailey, Louis J. Halle i William McNeill.
A partir dels anys 1960 una onada d'historiadors nous replanteja i revisa les conclusions aportades per l'escola ortodoxa. Influenciats per la Guerra del Vietnam, per als revisionistes foren els EUA els qui començaren la guerra. Els EUA també tenen un règim expancionista que per naturalesa busca nous mercats. La Unió Soviètica es veu més aviat condicionada per l'expansió dels EUA i busca reaccionar-hi. La política del Pla Marshall posaria en evidència aquest fet perquè no es tractava d'una donació gratuïta, sinó d'una estratègia per a tenir tot de nacions blanques consumidores dels productes americans a Europa. El primer treball revisionista significatiu el va redactar William Appleman Williams. Li segueixen Gabriel Kolko, Lloyd Gardner, Walter LaFeber, Denna Fleming, Christopher Lasch, etc.
L'enfocament més modern sorgeix a mitjan anys 1970. Nous historiadors tornen a revisar els treballs i conclouen que la guerra es va dur a terme per l'ambició de les dues superpotències. Tots dos blocs buscaven fer-se la guerra. Aquest corrent accedeix al final de la guerra als arxius soviètics i pot aportar informació més realista. Els post-revisionistes no consideren, però, que les motivacions americanes estiguessin motivades exclusivament per consideracions antisoviètiques, ni que l'actuació de Moscou a l'Europa oriental respongués únicament a raons defensives. John Lewis Gaddis és l'autor més destacat, tot i que també cal parlar de Vladislav Zubok, Ernest May, Melvyn Leffler o Marc Trachtenberg.
Origen de l'expressió Guerra Freda En el sentit específic d'assenyalar les tensions geopolítiques entre la Unió Soviètica i els Estats Units, l'expressió «guerra freda» ha estat atribuïda al financer estatunidenc i conseller presidencial Bernard Baruch. El 16 d'abril de 1947, Baruch va fer un discurs en què va dir «No ens enganyem: estem immersos en una guerra freda».-in-history.do? Bernard Baruch coins the term "Cold War"', history.com L'expressió va ser també popularitzada pel columnista Walter Lippmann amb l'edició l'any 1947 d'un llibre titulat Guerra Freda.(2008.06.22) The Travel Guide, US-History.com
Els orígens de la Guerra Freda La guerra pròpiament dita va començar l'any 1947 quan el president dels Estats Units anuncia la contenció contra la Unió Soviètica. Llavors ja s'ha trencat la Gran Aliança de la Segona Guerra Mundial i se suspenen les conferències internacionals que havien mantingut la Unió Soviètica a la taula amb els Estats Units. Aquest estadi final de la qüestió és fruït d'un llarg procés de deteriorament entre el bàndol angloamericà i el bàndol rus que descriurem tot seguit.Francesc Veiga Rodríguez. La guerra freda. Col. Vull Saber. Barcelona: UOC editorial, 2005 Cal tenir present que la guerra no va ser mai el producte "d'una successió de greuges perfectament ordenats" (F. V. Rodríguez, 2005), sinó el resultat d'"un ambient" i el producte "d'una cadena d'accions i reaccions" sense culpable clar.
Motius ideològics per a trencar la Gran Aliança L'any 1917 es formulen dos sistemes d'equilibri internacional que tenen una naturalesa expansiva i que són l'origen de l'enfrontament EUA-URSS.
Rússia cau en una revolució de gran calibre que l'obliga a deixar de banda la Primera Guerra Mundial. El país es converteix en una república socialista. És el primer estat comunista del món.Stanislas Jeannesson. La guerre froide. Col. Repères. París: La Découverte, 2014 Un estat que és per a Lenin el preludi de la revolució mundial. Així l'any 1919 neix el Komintern que agrupa tots els partits comunistes del món amb l'ànim de fer caure els governs burgesos que hi ha repartits al món. Arran del fracàs de la Societat de Nacions, el govern dels EUA reprèn els punts wilsonians i reconfigura una Organització de les Nacions Unides amb l'ànim de governar el planeta mitjançant aquest organisme. Es desfà de la doctrina Monroe que l'havia aïllat del planeta i assumeix les consignes de la new diplomacy. Així l'òrgan ha de garantir una diplomàcia oberta i un rebuig a les aliances secretes, la llibertat de navegació, la desconfiguració de les fronteres econòmiques i de tot impediment al lliure comerç i el dret dels pobles a autodeterminar-se. Amb la nova Societat de Nacions els Estats Units diuen voler un món governat per democràcies i el liberalisme.
Aquestes ambicions universalistes de les dues bandes fan impossible una coexistència mútua, raó per la qual progressivament els EUA i la Unió Soviètica s'enemisten.
La primera crisi que posa de manifest la incompatibilitat dels dos sistemes sorgeix al final de la Primera Guerra Mundial. Els estats de l'oest d'Europa veuen amb perill la Revolució Russa. Temen tornar-se en països comunistes i a l'hora d'atorgar el dret a autodeterminació a Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània, etc., creen un cordó sanitari d'estats tampó, pensats per a contenir l'expansió comunista.Gabriel Jackson. Orígenes de la Guerra Fría. Col. Cuadernos del mundo actual. Madrid: Historia
Motius geopolítics per a trencar la Gran Aliança miniatura|Tropes americanes a Vladivostok, l'agost de 1918, durant la intervenció americana en la Guerra Civil Russa Fora de les motivacions ideològiques, diversos punts geopolítics fan que la Unió Soviètica vegi els EUA amb recel i desconfiança, i al contrari, els EUA veuen amb desconfiança i recel a la Unió Soviètica.
la signatura del Tractat de Rapallo el pacte germano-soviètic de no-agressió la intervenció americana en suport del Moviment Blanc la retirada russa de la Primera Guerra Mundial la falsa promesa d'enviar més recursos al front est de la Segona Guerra Mundial miniatura|Els «Tres Grans» durant la Conferència de Ialta, Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt i Ióssif Stalin
Durant la Segona Guerra Mundial, els soviètics sospitaven que britànics i americans havien optat per deixar els russos el gruix de l'esforç bèl·lic, i forjar una unió contra els soviètics una vegada que la guerra estigués decidida a favor dels aliats, per forçar l'URSS a signar un tractat de pau avantatjós per als interessos angloamericans. Aquestes sospites varen minar les relacions entre els aliats durant la II Guerra Mundial.