miniatura|La porta d'entrada del torii al santuari d'Itsukushima a la prefectura d'Hiroshima, Japó, és un dels exemples de torii més famosos del país. Els torii marquen l'entrada als santuaris xintoistes i són símbols reconeixibles de la religió. El xintoisme (del japonès 神[Shin] 道[tō], ‘camí dels déus’) és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès. Classificada com una religió oriental pels estudiosos de la religió, els seus practicants sovint la consideren com la religió indígena del Japó i com una religió de la natura. Els estudiosos de vegades anomenen els seus practicants xintoistes, encara que els adeptes rarament utilitzen aquest terme ells mateixos. No hi ha cap autoritat central que controli el xintoisme, amb molta diversitat de creences i pràctiques evidents entre els creients.
Com a religió politeista i animista, el xintoisme gira al voltant d'entitats sobrenaturals anomenades (神). Els es creu que habiten totes les coses, incloses les forces de la natura i els llocs destacats del paisatge. Els són adorats en santuaris domèstics, santuaris familiars i santuaris públics de jinja. Aquests últims estan ocupats per sacerdots, coneguts com , que supervisen el menjar i la beguda que s'ofereix als específics consagrats en aquest lloc. Això es fa per conrear l'harmonia entre els humans i els i sol·licitar la benedicció d'aquest últim. Altres rituals comuns inclouen els balls kagura, ritus de pas i festes de temporada. Els santuaris públics faciliten les formes d'endevinació i proporcionen objectes religiosos, com ara amulets, als seguidors de la religió. El xintoisme posa un enfocament conceptual important en garantir la puresa, en gran part mitjançant pràctiques de neteja com el rentat i el bany rituals, especialment abans del culte. Es fa poc èmfasi en codis morals específics o creences particulars del més enllà, encara que es considera que els morts poden convertir-se . La religió no té un únic creador ni una doctrina específica, sinó que existeix en una àmplia gamma de formes locals i regionals.
Encara que els historiadors debaten en quin punt és adequat referir-se al xintoisme com a religió diferent, la veneració dels kami es remunta al període Yayoi del Japó (300 aC a 300 dC). El budisme va entrar al Japó al final del període Kofun (del 300 al 538 dC) i es va estendre ràpidament. La sincretització religiosa va fer que el culte a kami i el funcionament del budisme esdevingueren inseparables, un procés anomenat shinbutsu-shūgō. El va arribar a ser vist com a part de la cosmologia budista i es va representar cada cop més antropomòrficament. La tradició escrita més antiga sobre el culte a es va registrar al del segle VIII i . En els segles següents, va ser adoptat per la casa imperial japonesa. Durant l'era Meiji (1868 a 1912), el lideratge nacionalista japonès va expulsar la influència budista del culte kami i va formar l'Estat Shinto, que alguns historiadors consideren l'origen del Shinto com una religió diferent. Els santuaris van quedar sota una influència creixent del govern i es va animar als ciutadans a adorar l'emperador com a . Amb la formació de l'Imperi japonès a principis del , el xintoisme va ser exportat a altres zones de l'Àsia oriental. Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, el xintoisme es va separar formalment de l'estat.
El xintoisme es troba principalment al Japó, on hi ha uns 100.000 santuaris públics, tot i que també es troben practicants a l'estranger. Continua vigent al Japó actual i modern. Numèricament, és la religió més gran del Japó, la segona és el budisme. La majoria de la població del país participa tant en activitats xintoistes com budistes, especialment en festivals, reflectint una visió comuna a la cultura japonesa que les creences i pràctiques de diferents religions no han de ser exclusives. Aspectes del xintoisme s'han incorporat a diversos nous moviments religiosos japonesos.
Característiques miniatura|Una porta d'entrada torii al santuari Yobito, a la ciutat d'Abashiri, Hokkaido El xintoisme és una religió ètnica, que pot descriure's com una forma sofisticada d'animisme, profundament identificada amb la cultura japonesa. També és una religió natural, en què els llibres es limiten a descriure'n les creences i els fonaments. Dona més importància a l'aquí i a l'ara que no pas a un més enllà. Afirma l'existència d'éssers espirituals (kami) que poden trobar-se a la natura o en nivells superiors d'existència. No posseeix textos sagrats, ni una deïtat única ni predominant, ni regles establertes per a l'oració, tot i que sí que compta amb narracions mítiques que expliquen l'origen del món i dels japonesos, així com temples i matsuri, o festivals religiosos als quals acudeixen milers de persones en dates importants als temples.
Fou religió d'Estat fins al 1945 i va ser utilitzada com a ideologia legitimadora durant el període militarista de la història japonesa recent. Quan el budisme va arribar al país al , aquest va exercir una profunda influència sobre el xintoisme, encara que l'últim també ha modelat la tradició budista en aquest país fins a donar-li una forma característica. De fet, les dues religions defineixen la religiositat nipona i els japonesos solen practicar els ritus d'ambdues tradicions segons la naturalesa de l'ocasió (solen preferir el xintoisme per als rituals de naixement i matrimoni, i el budisme per als ritus funeraris). Per seva natura tan lligada a la personalitat japonesa, l'expansió del xintoisme fora de les illes del Japó ha quedat limitada generalment a les comunitats nipones de l'emigració.
Orígens Les religions originàries de diversos països asiàtics conserven patrons similars, com a la Xina, el Japó i Corea respecte als elements de culte als avantpassats. Això es deu al fet que els seus conceptes parteixen que l'ànima o essència també roman lligada al cos després de la mort o pot romandre prop d'ell, i tal vegada pugui tornar com a dimoni o fantasma per a fer mal als humans si no se li presenten ofrenes i una certa veneració.
Aquests conceptes es lliguen íntimament amb la mena de vida originada a través del treball agricultor del poble, ja que el Japó va ser explotat per colons vinculats que van viure en dependència de les forces de la naturalesa i cicles de les estacions, sobre els quals es considerava que es podia influir de manera beneficiosa dominant-los mitjançant la màgia i el ritu.
Els humans, desitjosos d'aconseguir la possessió de la força màgica causant de rendiments productius amb la naturalesa, van idear una sèrie de pràctiques que es realitzen per mitjà de xamans i posteriorment mitjançant els emperadors.
Creences miniatura|Una porta torii al santuari de Takachiho-gawara prop de Kirishima, a la prefectura de Kagoshima, que s'associa amb la història mitològica del descens de Ninigi-no-Mikoto a la terra . miniatura|Una representació artística d'Utagawa Kuniyoshi del Inari apareixent-se a un home El xintoisme afirma l'existència de divinitats o éssers espirituals (kami) que poden trobar-se en la naturalesa o en nivells superiors d'existència. Aquest terme, que constitueix el concepte central del culte, va arribar a aplicar-se a qualsevol força sobrenatural o Déu, com els déus de la naturalesa, homes excel·lents, avantpassats deïficats o fins a "Deïtats que representen certs ideals o simbolitzen un poder abstracte" (The Encyclopedia of Religion). Encara que el terme Yaoyorozu-nokami significa literalment "vuit milions de déus", s'utilitza per a referir-se a "molts déus, perquè la quantitat de Deïtats de la religió xintoista augmenta constantment. Els japonesos, com a fills dels esperits o kami, tenen abans de res una naturalesa divina. Per consegüent, del que es tracta és de viure en harmonia amb els kami (jp: (神)), i així un podrà gaudir de la seva protecció i aprovació. És important també assenyalar l'existència de fantasmes japonesos i altres éssers mitològics en el seu panteó, com per exemple els denominats tengu. Existeixen pocs textos considerats rellevants, alguns d'ells han estat traduïts (Kojiki - Shoku Nihongi).
El xintoisme no posseeix una deïtat única ni predominant, ni regles establertes per a l'oració, encara que sí que compta amb narracions mítiques que expliquen l'origen del món i de la humanitat, temples i festivals religiosos als quals acudeixen milers de persones en dates assenyalades. Encara que el xintoisme no es basa en dogmes o en una teologia complexa, als japonesos els ha donat un codi de valors pràctics, ha modelat els seus comportaments i determinat la seva manera de pensar. Existeixen temples on es pot adorar a les diferents deïtats quan se sent la necessitat de fer-ho.
El xintoisme va ser utilitzat com a ideologia legitimizant durant la fase militar de la història japonesa recent, és a dir, com a base de la divinitat i superioritat del poble japonès; i va ser considerat la religió de l'Estat fins a 1945.
Tipus de xintoisme Actualment es poden distingir quatre tipus de xintoisme segons els ritus que s'efectuen: Koshitsu shinto (xintoisme de la Casa Imperial) Jinja shinto (xintoisme de santuari) Shuha shinto (xintoisme de secta) Minzoku shinto (xintoisme domèstic o folklòric)
Koshitsu shinto Aquesta part ritual del xintoisme correspon a tots els ritus efectuats per l'emperador del Japó i la família imperial per tal de venerar els kami, posant una èmfasi especial en Amaterasu Omikami (deessa del sol avantpassada de la família imperial) i les altres divinitats ancestrals per tal d'assegurar la prosperitat de l'estat japonès, la felicitat dels seus súbdits i la pau. Aquest conjunt de ritus inclou tots aquells efectuats dins del Palau Imperial, així com aquells realitzats en el Gran Santuari d'Ise, on es venera la dea solar.
El més important d'aquests ritus és el Niinamesai, que consisteix en l'ofrena dels primers fruits de l'any i els menjars elaborats amb aquests als kami per a agrair-los la seva benedicció. Segons els textos antics, la deessa Amaterasu fou la primera a efectuar aquesta cerimònia.
L'emperador Showa (l'emperador núm. 124) va començar a cultivar arròs en un camp inundat dins de palau, duent a terme ell mateix tots els passos de plantació, trasplantament i collita per a oferir a les deïtats un banquet produït per ell mateix. Aquest fet reflecteix la importància d'aquests rituals.
Dins del Palau Imperial es troben quatre temples per a la realització dels ritus. Són Kashikodokoro, on es venera Amaterasu Omikami, que es troba al centre dels altres tres, a l'est, Shinden, on es veneren les deïtats del cel i la terra, a l'oest, Koreiden, on es veneren els esperits dels antics emperadors, i finalment, Shinkanden, que va ser construït més tard per a efectuar-hi el Niinamesai. Tots aquests temples estan connectats entre si per mitjà de passadissos per a tal de fer tots els ritus imperials amb comoditat.
Quan li cal, l'emperador té a la seva disposició un grup de sacerdots format per shoten (homes) i nai-shoten (dones) per a dur a terme els rituals, el nombre dels quals ascendeix a unes quantes desenes, incloent-hi el primer de l'any, el genshisai.
Jinja shinto Es tracta del xintoisme més antic i també el més estès. Tenim constància de l'existència de temples des de temps immemorials, alguns fins i tot daten dels inicis de la civilització japonesa. Amb el pas dels segles, a mesura que els diversos clans que poblaven el Japó s'anaven distribuint per tot el país, el nombre de temples va augmentar enormement fins a arribar a la xifra aproximada de 200.000 temples als inicis del . Actualment se’n comptabilitzen entre 80.000 i 100.000, i tot i que no es disposa de xifres oficials, se sap del cert que uns 80.000 que formen part de la Jinja Honcho (associació de temples xintoistes). Cada santuari té la seva pròpia raó de ser, darrere de la seva creació hi ha sempre algun mite o relació amb els kami.