Els gliptodòntids (Glyptodontidae) són una subfamília extinta, relacionada amb els pampatèrids i els armadillos actuals. Eren més grossos i estaven dotats d'una cuirassa més gruixuda que els seus parents moderns. Aparegueren per primer cop durant l'Eocè a Sud-amèrica, que romangué el seu centre de diversitat. Per exemple, un gliptodòntid del Miocè inferior amb molts trets primitius en comparació amb altres espècies, Parapropalaehoplophorus septentrionalis, fou descobert en un indret actualment elevat de Xile i descrit el 2007. Quan es formà l'istme de Panamà fa uns tres milions d'anys, algunes espècies, com ara Glyptotherium texanum, migraren al nord en el gran intercanvi americà, igual que els pampatèrids i armadillos.
Evolucionaren durant l'Eocè superior, fa uns 35 milions d'anys, i desaparegueren en el marc de l'extinció del Quaternari, fa entre 7.000 i 7.500 anys. La família, establerta el 1869 pel zoòleg britànic John Edward Gray, se circumscrivia originàriament a Glyptodon, Panochthus i Hoplophorus, que tenen en comú una cuirassa fixada a la part superior de la pelvis. Hermann Burmeister, convençut que tenien el ventre protegit per una mena d'escut, suggerí el nom de Biloricata (‘[animals] dotats de doble cuirassa’) per a aquest grup. Gray, a més a més, veia probable que haguessin pogut amagar el cap dins de la cuirassa igual que fan les tortugues amb la closca. Tant el nom Biloricata com la teoria de Gray han estat descartats.
Segons l'autor del qual es tracti, aquests cingulats han estat classificats com a família a part (Glyptodontidae) o com a subfamília (Glyptodontinae) de la família dels clamifòrids. Les investigacions més recents els consideren una família a part distingida per quatre sinapomorfies.
La filogènesi de Glyptodontinae és complicada i en moviment, amb moltes espècies i famílies erigides a partir de material fragmentari o no diagnòstic que no té una revisió exhaustiva. Les tribus de Glyptodontinae eren subfamílies considerades durant molt de temps abans de l'anàlisi del 2016. Una tribu, Glyptodontini (típicament etiquetada Glyptodontinae) és un grup de gliptodòntids més joves i més grossos que van evolucionar en el Miocè mitjà (ca. 13 milions d'anys) amb Boreostemma, però dividit en dos gèneres, Glyptodon al sud i Glyptotherium al nord, encara que Glyptotherium també va viure en algunes zones d'Amèrica del Sud com Veneçuela i l'est del Brasil.Oliveira, É. V., Porpino, K. D., & Baretto, A. (2010). On the presence of Glyptotherium in the Late Pleistocene of Northeastern Brazil, and the status of "Glyptodon" and "Chlamydotherium". Paleobiogeographic implications. Neues Jahrbuch fur Geologie und Palaontologie-Abhandlungen, 258(3), 353. Glyptotherium i Glyptodon van viure durant els mateixos intervals i són gairebé idèntics a Glyptodon en molts aspectes, tant és així que els primers fòssils de Glyptotherium que es van descriure es van identificar erròniament com els de Glyptodon.Hay, O. P. (1923). The Pleistocene of North America and Its Vertebrated Animals from the States East of the Mississippi River and from the Canadian Provinces East of Longitude 95> O (No. 22). Carnegie institution of Washington.Cope, E. D. (1889). the edentata of North America. The American Naturalist, 23(272), 657-664. Glyptodontini es distingeix d'altres grups, per exemple perquè té osteoderms tuberculosos grans i cònics absents o només presents a l'osca caudal (cap a la cua) a l'extrem posterior de la closca i una ornamentació diferent de la cuirassa de la closca que la de la cua. Glyptodontini sovint es recupera com a més basal per a la majoria dels altres gliptodòntids com Doedicurus, Hoplophorus i Panochthus.
Referències
Bibliografia