; , , Bá dū, també conegut com a tsar BatuJack Weatherford Genghis Khan, p. 150. a la historiografia russa, va ser un governant mongol i fundador de l'Horda d'Or, una divisió de l'Imperi Mongol. Batu era fill de Jöči, per tant, net de Genguis Kan. El seu ulus va governar el Rus de Kíev, el Volga, Bulgària, Cumània i el Caucas durant uns 250 anys.
Segons Giovanni da Pian del Carpine, Batu era "prou amable amb el seu propi poble, i també molt temut. És, però, el més cruel en la lluita; és molt llest i extremadament astut en la guerra, ja que ha estat fent guerra durant molt de temps". Guillaume de Rubrouck el va descriure com una persona amb l'alçada de Joan de Beaumont i la seva cara estava coberta de taques vermelloses.
Joventut Després de la mort del seu fill Jotxi, Genguis Kan va assignar els seus atacs als seus fills. Però el Kagan va situar Batu com a kan de l'Horda d'Or (també conegut com Ulus de Jotxi o Kanat de Kipchak). El fill gran de Jotxi, Orda Khan, també va acordar que Batu havia de succeir el seu pare. El germà petit de Genguis Kan Temugé va assistir a la cerimònia de coronació com a representant oficial de Genguis.H. H. Howorth The history of the Mongols, p.II, d.II, p. 37. Quan Genguis Kan va morir el febrer de 1227, va deixar 4.000 homes mongols a la família de Jotxi. Les terres de Jotxi es van dividir entre Batu i el seu germà gran Orda. L'Horda Blanca d'Orda governava les terres aproximadament entre el riu Volga i el llac Balkhash, mentre que l'Horda de Batu governava les terres a l'oest del Volga.
El 1229, Ogodei va enviar tres tumens sota Kukhdei i Sundei per conquerir les tribus del baix riu Ural. Segons Abulghazi, Batu es va unir a la campanya militar d'Ögedei contra la dinastia Jin al nord de la Xina mentre el seu germà petit lluitava contra els baixkirs, els cumans, els búlgars i els alans a l'oest. Malgrat la forta resistència dels seus enemics, els mongols van conquerir les principals ciutats dels Jurtxets i van fer dels bashkirs els seus aliats. A la dècada de 1230, Ögedei va distribuir terres a Shanxi, Xina, a Batu i a la família de Jotxi, però van nomenar els seus oficials sota la supervisió del governador imperial a Khorasan, Pèrsia.Thomas T. Allsen Culture and Conquest in Mongol Eurasia, p. 45.
Quan Batu va beure una copa de vi abans que els altres al banquet de la victòria, Büri es va queixar de la injustícia que Batu rebé una estepa tan extensa i fèrtil, i l'exèrcit mongol, juntament amb Güyük i altres, van ridiculitzar Batu com una "dona amb un barba". Després van sortir del banquet. Batu va enviar un enviat al seu oncle Ögedei per queixar-se del comportament groller dels seus cosins. Ögedei es va enfadar en saber la notícia i va recordar en Buri i en Güyük. Segons algunes fonts, Buri, que va ser enviat al seu avi Chagatai, mai no va tornar a unir-se a la conquesta mongola d'Europa; Güyük va tornar a l'estepa russa després que el seu pare Ögedei el critiqués durament.
Conquesta de la Rus de Kíev miniatura|267x267px|Els guerrers de l'Horda d'Or saquegen Súzdal. Al kurultai de Mongòlia després del final de la Guerra Mongol-Jin, el Gran Kan Ogodei va ordenar a Batu que conquerís les nacions occidentals. El 1235 Batu, que abans havia dirigit la conquesta de la península de Crimea, se li va assignar un exèrcit de possiblement 130.000 soldats per supervisar una invasió d'Europa. Els seus parents i cosins Guyuk, Büri, Mongke, Khulgen, Kadan, Baidar i els notables generals mongols Subutai (Subeedei), Borolday i Mengguser s'hi van unir per ordre del seu oncle Ögedei. L'exèrcit, en realitat comandat per Subutai, va creuar el Volga i va envair Bulgària del Volga el 1236. Van trigar un any a extingir la resistència dels búlgars del Volga, kiptxaks i alans.
El novembre de 1237 Batu Kan va enviar els seus enviats a la cort de Yuri II de Vladimir-Súzdal i va exigir la seva lleialtat. Quan Yuri es va negar a rendir-se, els mongols van assetjar Riazan. Després de sis dies de sagnant batalla, la ciutat va ser totalment aniquilada i mai no va tornar a la seva antiga glòria. Alarmat per la notícia, Yuri II va enviar els seus fills a detenir l'horda, però van ser derrotats. Després d'haver cremat Kolomna i Moscou, l'horda va assetjar la capital de Vladimir-Súzdal el 4 de febrer de 1238. Tres dies després la ciutat va ser presa i cremada. La família reial va morir en l'incendi, mentre que el gran príncep es va retirar precipitadament cap al nord. Travessant el Volga, va reunir un nou exèrcit, que va ser totalment exterminat pels mongols a la batalla del riu Sit el 4 de març.
Aleshores Batu Kan va dividir el seu exèrcit en unitats més petites, que van saquejar catorze ciutats rus: Rostov, Úglitx, Iaroslavl, Kostromà, Kashin, Ksnyatin, Godorets, Gàlitx, Pereslavl-Zalesski, Yuriev -Polsky, Dmitrov, i Torozhover Tökolamsk. El més difícil de prendre va ser la petita ciutat de Kozelsk, el nen-príncep Titus i els seus habitants van resistir els mongols durant set setmanes. Segons la història, quan van arribar les notícies dels mongols, la ciutat de Kítej va quedar submergida en un llac amb tots els seus habitants, on es pot veure fins als nostres dies. Khadan i Buri van assaltar la ciutat tres dies després d'unir-se a Batu. Les úniques ciutats importants que van escapar de la destrucció van ser Smolensk, que es va sotmetre als mongols i va acceptar pagar tribut, i Nóvgorod amb Pskov, a la qual els mongols no van poder arribar a causa de la distància considerable i dels aiguamolls intermedis.
A l'estiu de 1238, Batu Kan va devastar Crimea i va pacificar Mordòvia i l'estepa controlada per kiptxaks. A l'hivern de 1239, va saquejar Txerníhiv i Pereiàslav. Després de diversos dies de setge, els mongols van assaltar Kíiv el desembre de 1240. Malgrat la ferotge resistència de Daniel de Galítsia, Batu Kan va aconseguir prendre les dues capitals principals de la seva terra, Hàlitx i Volodymyr. Els principats rutens es van convertir en vassalls de l'Imperi mongol.
Invasió de l'Europa central miniatura|Béla IV fuig de Mohi, detall de Chronicon Pictum El 1234 o 1235 probablement era present al kuriltay que va decidir reprendre la guerra contra els russos i pobles veïns i fou designat cap suprem de la gran expedició mongola de 150.000 homes que va sortir la primavera del 1236. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Kaidan, fills d'Ogodei; Kaidu, net d'Ogodei; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri, net de Txagatai. Segons el yuanshi l'ordre es va donar el 1234 i Mongke s'hi va incorporar el 1235. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys, però la direcció titular era de Batu.
L'exèrcit es va posar en marxa la primavera del 1236. A la tardor d'aquell any l'exèrcit era al territori dels búlgars del Volga. La capital del país, Bolghar, fou saquejada i arruïnada.Correspon a la moderna vila de Bolgarskoie o també Uspenskoie, al districte de Spassk, a 115 km al sud de Kazan, i a 7 km de la riba esquerra del Volga Segons les fonts russes aquesta destrucció es va produir a la tardor del 1237, però és més probable que fos a la tardor del 1236. En tot cas, durant un any (1236-1237) els mongols van estar ocupats lluitant contra els turcs pagans, nòmades i salvatges de les estepes russes, als quals els musulmans anomenaven turcs kiptxak. Els hongaresos i romans d'Orient els anomenaven cumans, i els russos polovtsi. Els turcs es van sotmetre i van formar el gruix principal de la població del futur kanat de Batu (conegut com a Kanat de Qiptxaq o Kiptxak, o com Horda d'Or). Alguns caps turcs van resistir, el principal Batchcman, que va organitzar la resistència a la vora del Volga però fou finalment capturat a una illa a la part inferior del riu l'hivern del 1236 al 1237M. Pelliot, A propos des Comans, J. A. 1920 i fou esquarterat. Rashid al-Din diu que la darrera resistència dels kiptxak fou liquidada el 1238 per Berke. El cap kiptxak Kutan va emigrar amb 40.000 tendes cap a Hongria, on es va fer cristià.
El novembre de 1237 els mongols van creuar el Volga glaçat i entre finals del 1237 i 1239 els mongols van atacar els principats russos. Iuri de Riazan es va tancar en aquesta ciutat mentre el seu germà Roman es tancava a Kolomna. Riazan fou ocupada, Iuri executat i tota la població degollada (21 de desembre de 1237). Yuri II de Súzdal va enviar ajut en debades al defensor de Kolomna, on Roman fou derrotat i mort, i la ciutat ocupada. Moscou, llavors una vila secundària, fou saquejada el febrer del 1238. Iuri II no va poder impedir tampoc el saqueig de Súzdal (que fou cremada) i Vladímir (assaltada el 14 de febrer de 1238, cremada, i la població degollada a les esglésies on s'havia refugiat). Yuri II fou derrotat i mort en una batalla a la vora del Sita o Siti, afluent del Mologa (4 de març de 1238). Altres destacaments mongols van saquejar Iaroslavl i Tver. Nóvgorod es va salvar pel desgel que va fer intransitables els camins.
L'hivern següent les operacions es van reprendre en direcció cap a Ucraïna; Txernígov fou saquejada i seguidament va ser conquerida Kíev (6 de desembre de 1240) que fou parcialment destruïda. Després van assolar el principat d'Halicz o Galítzia, el príncep del qual, Daniel, va fugir a Hongria.
En aquestes campanyes van esclatar dissensions: Guyuk, fill d'Ogodei, i Büri, net de Txagatai i fill de Mutugen, no estaven d'acord amb la preeminència de Batu, i donaren mostres clares d'insubordinació. Ogodei els va haver de cridar. Buri va tenir fins i tot un altercat violent amb Batu. Mongke en canvi va deixar l'exèrcit però va romandre en bons termes amb Batu.miniatura|Destrucció de la capital de Vladimir-Súzdal per exèrcits mongols. Dels anals russos medievalsL'hivern del 1239 al 1240 els mongols van acabar de sotmetre les estepes de Rússia meridional, i sota direcció de Mongke van ocupar Maghas, capital dels alans o ases (asod en mongol). La campanya que va seguir va culminar amb la conquesta de Kiev el 17 de desembre de 1240. L'hivern del 1240 l'exèrcit de Batu, sota la direcció de Baidar i Kaidu, va marxar contra Polònia.Strakosch-Grassmann, Der Einfall der Mongolen in Mittleuropa in der ahren 1241-1242, Innscruck, 1893 Van creuar el Vístula glaçat (13 de febrer de 1241), van saquejar Sandomierz i van arribar fins als afores de Cracòvia; un exèrcit polonès fou derrotat a Chmielnik (18 de març de 1241). Boleslau IV va fugir de Cracòvia (evacuada tanmateix pels habitants) i es va refugiar a Moràvia. La ciutat fou cremada pels mongols, que seguidament van entrar a Silèsia sota la direcció de Baidarels polonesos l'anomenen Peta i van creuar l'Oder a Ratibor. El duc Enric els va fer front amb 30.000 homes (polonesos, croats alemanys i cavallers teutònics) que foren derrotats el 9 d'abril de 1241 a la batalla de Legnica; tot seguit els mongols van entrar a Moràvia i assolaren el país, però sense poder ocupar la ciutat d'Olmutz defensada per Iaroslav de Sternberg. De Moràvia aquesta part de l'exèrcit mongol es va dirigir cap a Hongria on ja operava la resta de l'exèrcit, sota la direcció del mateix Batu i del general Subotai.